Els científics ho anaven advertint des de fa anys. L’estudi més recent no únicament ratifica la pèrdua de potència d’aquest corrent marí, sinó que preveu una frenada en sec en un futur no tan llunyà. L’aturada tindrà conseqüències a tot Europa, on provocarà llargues sequeres i sumirà la major part del continent en un hivern gelat permanent.

Estudis oceanogràfics que mesuren el corrent de l’Atlàntic | PENNY HOLLIDAY

«Quan això passi, el moviment d’aigües càlides tropicals a la zona de l’Atlàntic nord s’acabarà, i en conseqüència es convertiran en aigües més fredes i influiran de manera determinant en el clima de la regió», assegura el físic atmosfèric de la Universitat Complutense de Madrid Juan Jesús González Alemán.

Sequeres i un «hivern permanent» amenacen Europa | NEWSWEEK

Segons aquest estudi, publicat a la revista Nature, ja hi ha prou indicis en el comportament d’aquesta «cinta transportadora» d’aigua (coneguda com a Atlantic Meridional Overturning Circulation, AMOC) per determinar que està a punt d’un «col·lapse imminent».

Esquema de la circulació de l’Atlantic Meridional Overtuning Circulation (AMOC), que regeix gran part del clima mundial | AGÈNCIES

La circulació termohalina (CTH) és un dels components més importants de la circulació oceànica a escala global. Bàsicament, per la seva significativa participació en el flux de calor neta de tot el globus, és un dels factors determinants del clima mundial.

L’AMOC, que es troba dins d’aquesta cinta transportadora, és la responsable, per part seva, de regular la temperatura en la zona meridional de l’Atlàntic. «Gràcies a ella, el clima a Madrid és més càlid que a Nova York, malgrat que estan a una latitud similar», assenyala el físic atmosfèric.

El seu funcionament es caracteritza per un flux d’aigües càlides i salades que es mouen per les capes superiors de l’Atlàntic, mentre un altre flux transporta cap al sud les aigües més fredes i profundes que després formaran part de la circulació termohalina.

No obstant això, el motor que impulsa aquest corrent atlàntic ha perdut força en l’última dècada i es creu que el responsable és el mateix canvi climàtic. «No se sap amb exactitud, però moltes teories apunten el desglaç de Groenlàndia com a principal motiu d’aquesta desacceleració», assegura González, ja que el gel dels llocs més freds d’Europa és el que permet que aquest corrent atlàntic funcioni.

Això, juntament amb la densitat que adquireixen les aigües superficials a causa de l’augment del canvi climàtic, ha provocat que el sistema estigui a un pas de col·lapsar totalment.

L’estudi no especifica el temps en què podrà ocórrer aquest fenomen, però no descarta que passi en les pròximes desenes d’anys, i probablement abans de final de segle. «Això tindrà uns impactes catastròfics per a Europa i per a tothom», conclou l’investigador, perquè es donarà de manera abrupta «canviant radicalment el clima».

De fet, es considera aquesta circumstància concreta com un «punt d’inflexió del sistema climàtic», la qual cosa vol dir que, una vegada ocorri, el clima d’aquesta zona no tornarà a ser el mateix.

Són nou els punts d’inflexió climàtics que s’han inclòs en la llista elaborada pel Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) que poden estar afectats de manera greu o trobar-se en risc de desaparició.

Aquests nou elements són el gel marí de l’Àrtic, la capa de gel de Groenlàndia, els boscos boreals, el permagel, el sistema de corrents de l’oceà Atlàntic, la selva de l’Amazones, els corals d’aigües càlides, les capes de gel de l’oceà Antàrtic occidental i l’Antàrtida oriental. Tots aquests punts d’inflexió estan interconnectats i, per tant, el que afecti un té repercussions en un altre.

«Aquesta circumstància pot ser molt pitjor que l’escalfament climàtic, atès que amb ell els efectes es van notant a poc a poc, però amb això, tanmateix, és un canvi radical amb efectes encara inesperats», insisteix.

Entre els possibles impactes es troba el descens de pluges, una cobertura de neu molt més densa en més zones d’Europa, problemes en l’agricultura o una major probabilitat que ocorrin esdeveniments com a ciclons encara més intensos.

El que succeeix, com adverteix González Alemán, és que, encara que sembli que aquests efectes són contraris al canvi climàtic i d’alguna manera podrien equilibrar-lo, és molt possible que no sigui així.

«Hi haurà llocs on pugui marcar un equilibri entre tots dos fenòmens, en uns altres on redueixi els efectes del canvi climàtic i en uns altres on el reforci», insisteix l’investigador, que remarca que l’única cosa que produeix aquest col·lapse és que l’escenari futur sigui «molt més complex». «No sabem tots els efectes que podria tenir i, probablement, generarà esdeveniments impredictibles», sentencia.