La situació climàtica és encara pitjor del que es pensava. Si l’últim informe del Panell Internacional sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ja era preocupant, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), dependent de l’ONU, acaba de revelar que aquests pronòstics van quedar curts, perquè treballava amb dades de dos anys d’antiguitat. Amb les evidències més recents a la mà, l’OMM no descarta un augment de la temperatura que directament dupliqui l’objecte d’1,5 °C de l’Acord de París.
El planeta es manté en el camí d’un escalfament accelerat que podria portar a un augment de la temperatura de fins a 3 graus centígrads, pels 1,5° plantejats a l’Acord de París o els 2° considerats com el límit màxim assumible, segons advertia recentment el secretari general de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), Petteri Taalas, en presentar un informe amb les dades més recents sobre el clima.
«Actualment anem cap a un escalfament de 3 graus, en lloc d’1,5° a 2º graus. Per al benestar de l’ésser humà, la naturalesa i el planeta caldria mantenir-nos en l’objectiu de 1,5 °C», va dir el científic, que va exposar en una conferència de premsa diverses dades que desmenteixen que la pandèmia hagi tingut cap repercussió beneficiosa (més enllà del curt termini) en relació amb el canvi climàtic.
L’OMM ja disposa de mesuraments que demostren que, si bé les emissions de diòxid de carboni es van reduir durant un quant temps per les mesures de confinament, un cop passat aquest període estan augmentant ràpidament. Globalment, és com si no s’hagués avançat gens.
De fet, el ritme d’emissions actual permet assegurar que no es compliran els objectius climàtics de París. Cal reduir molt més les emissions de CO₂. En concret, davant les 1,98 gigatones que es van escurçar amb la pandèmia, faria falta poder disminuir-les, almenys, 15 gigatones. I això només per aconseguir l’objectiu de 2 °C, perquè si s’aspira al més ambiciós d’1,5 °C s’haurien de reduir 32 gigatones.
Taalas va admetre la greu pertorbació general que ha provocat la covid en el conjunt de la humanitat, però va recordar que l’impacte del canvi climàtic serà molt més greu i a molt llarg termini, especialment si els països no prenen mesures decidides per pal·liar aquest fenomen.
«Si fracassem en la mitigació, tindrem un problema permanent durant centenars o potser milers d’anys, i els seus efectes en el benestar humà i en l’economia seran molt més dramàtics que els que ha tingut la pandèmia, i convé recordar-ho», va emfatitzar.
Les estimacions esmentades en l’informe indiquen que entre gener i juliol d’aquest any les emissions mundials dels sectors de l’energia elèctrica i la indústria ja es trobaven al mateix nivell i fins i tot eren superiors a l’observat en el mateix període previ a la crisi sanitària.
Pujada imminent de temperatura
L’informe planteja que és molt probable que ja els pròxims cinc anys les temperatures superin temporalment el llindar dels 1,5 graus centígrads respecte a les registrades en l’era preindustrial (1850-1900).
Així mateix, aquest informe (elaborat per l’OMM en col·laboració amb altres agències del sistema de Nacions Unides) confirma que les temperatures mitjanes entre el 2017 i el 2021 són les més elevades registrades en el període d’un lustre i es van ser entre 1,06 i 1,26 graus més altes que fa 150 anys.
«El que ha passat l’últim segle és clarament una anomalia si el comparem amb les estimacions que tenim dels últims 100.000 anys, i això té un impacte important en la salut humana», va explicar Taalas.
L’informe que va presentar l’agost passat el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic indicava que aquest augment de la temperatura estava entorn de l’1,1%, però les dades que va utilitzar tenien un parell d’anys de retard per la naturalesa de l’anàlisi que requereixen, mentre que l’informe presentat ara cobreix fins a la primera meitat d’enguany.
Efectes ja visibles
Taalas va recordar que l’augment de la temperatura de l’atmosfera també és al darrere de recents fenòmens meteorològics extrems, com les onades de calor a l’oest del Canadà i dels Estats Units, així com les greus inundacions que van tenir lloc a Alemanya i Bèlgica. Els megaincendis d’Àvila i Màlaga o l’onada de calor soferta a Espanya a l’agost s’inscriuen dins de la mateixa dinàmica.
En aquests casos es va tractar de fenòmens molt inusuals, que solen tenir lloc cada cent anys, però que a causa del canvi climàtic «ara poden passar cada vint anys o fins i tot menys», segons el secretari general de l’OMM.
L’escala dels canvis experimentats aquest mateix any en el sistema climàtic en el seu conjunt no té precedents en molts centenars, i fins i tot milers, d’anys. I és que ja s’ha perdut molt de terreny en aquesta batalla. Segons s’indica a l’informe, «fins i tot amb l’adopció de mesures ambicioses encaminades a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, el nivell del mar continuarà augmentant i constituirà una amenaça per a les illes de baixa altitud i les poblacions costaneres de tot el món».
El mateix secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, ha afirmat sobre aquest tema que «enguany és decisiu pel que fa a l’acció climàtica».
«Encara anem molt retardats respecte a la consecució dels objectius establerts a l’Acord de París. Durant aquest any hem presenciat un nou creixement de les emissions de combustibles fòssils, l’augment constant de les concentracions de gasos d’efecte d’hivernacle i els fenòmens meteorològics violents intensificats per les activitats humanes que han afectat la salut, les vides i els mitjans de subsistència a tots els continents. Tret que les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle es redueixin de manera immediata, ràpida i a gran escala, limitar l’escalfament a 1,5 °C serà impossible, la qual cosa portarà aparellades conseqüències catastròfiques per a les persones i el planeta del qual depenem», explica Guterres al pròleg d’aquest informe.
