Els boscos retenen l’anomenat carboni verd, mentre que el blau és el que absorbeixen les espècies vegetals marines que es troben als ecosistemes costaners o palustres, com manglars, maresmes, marjals o llacunes. Aquests aiguamolls recullen el CO₂ que prové de l’atmosfera i n’emmagatzemen una part als sediments. Hi pot romandre durant segles per les condicions de baix oxigen d’aquests enclavaments. Sobre aquests paratges, grans aliats en temps d’emergència climàtica, hi ha una ingent quantitat d’amenaces per les contínues agressions que pateixen en nombrosos punts del planeta.
Les zones humides, doncs, són un dels aliats més importants davant l’escalfament global. Ben gestionades i cuidades són capaces de segrestar les emissions contaminants provinents de la indústria, el trànsit o les activitats humanes. Però també són una arma de doble tall: si es degraden o destrueixen, alliberen aquest verí de nou a l’atmosfera. El Projecte LIFE Wetlands4Climate, coordinat per la Fundació Global Nature, s’ha marcat com a objectiu analitzar quant diòxid de carboni són capaços d’emmagatzemar aquests singulars i complexos espais naturals.
En deu aiguamolls
«Obre per primera vegada un interessant escenari en què s’evidencia que la seva conservació no únicament contribueix a la biodiversitat, sinó que a més és una peça clau en la lluita contra el canvi climàtic», destaquen fonts de la Fundació Global Nature.
Per a l’estudi s’han seleccionat deu aiguamolls pilot situats a Castella-la Manxa, Castella i Lleó i la Comunitat Valenciana. Es tracta de les llacunes de la Nava, Boada-Pedraza, Gran de Villafranca, Manjavacas, Alcahozo, Tireza, la marjal dels Moros, la de Pego-Oliva, el Prat de Cabanes-Torreblanca i la mallada de la Mata del Fang a l’Albufera.
Tots responen a les diferents tipologies pròpies de la regió biogeogràfica mediter-rània on es troben, com són els costaners, d’interior d’aigua dolça i d’interior salins.
El projecte LIFE Wetlands4Climate, aprovat per la Comissió Europea, validarà una metodologia per quantificar els intercanvis de gasos d’efecte d’hivernacle i disposar de dades sobre el segrest de carboni. Aquests números també serviran al Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC) per als seus informes. L’últim d’aquests documents, fet públic recentment, alertava de danys ja irreversibles sobre el planeta, com l’augment progressiu de la temperatura de la superfície del mar.
Anàlisi durant 4 anys
L’anàlisi d’aquests ecosistemes aquàtics es durà a terme sobre el terreny durant quatre anys i, segons els seus responsables, ajudarà a conèixer com s’hi ha de gestionar el sòl, l’aigua i la vegetació. «Aquest projecte obre la porta al fet que els aiguamolls mediterranis, costaners o d’interior, es comportin com a embornals de carboni a través de mesures específiques alineades amb interessos conservacionistes, i proposa mecanismes perquè la iniciativa privada s’hi sumi de manera voluntària i multipliqui el benefici conservacionista i climàtic», apunten fonts de Global Nature.
Aquesta iniciativa, a més del suport del programa LIFE, té el de l’Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana, amb una inversió de més de dos milions d’euros. L’equip de la Universitat de València, liderat per Antonio Camacho –expert en ecologia funcional d’aiguamolls i canvi climàtic–, i l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) seran responsables del mesurament dels processos del cicle del carboni, del seguiment científic i la redacció dels protocols de gestió a les zones pilot. La recerca té el suport de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic, la Subdirecció General de Biodiversitat Terrestre i Marina del Ministeri per a la Transició Ecològica i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, entre altres entitats.
«La idea és transferir les lliçons apreses en altres aiguamolls mediterranis d’Espanya i Europa», assenyalen fonts de Global Nature. Enclavaments de tant valor com Doñana, Las Tablas de Daimiel, la llacuna de Gallocanta, el Parc Natural del Delta de l’Ebre, la llacuna de Font de Pedra, Ses Feixes d’Eivissa, la mar Menor –de trista actualitat pels episodis de col·lapse ambiental– o el llac de Banyoles constitueixen veritables antídots contra el canvi climàtic.
