La 26 a edició de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (el nom oficial de les COP sobre el clima) se celebrarà entre l'1 i 12 de novembre a Glasgow, al Regne Unit. En aquestes trobades, celebrades des del 1995, els països debaten la crisi climàtica a escala mundial durant dues setmanes en què assisteixen un total de 197 parts signants.

L’any passat es va suspendre per la pandèmia de la covid i aquesta edició segueix la que es va celebrar a Madrid el 2019. És la primera en la qual els acords de París estan en marxa després que s’acabés el protocol de Kyoto el 2020. Malgrat que hi haurà alguns esdeveniments virtuals, la majoria de la cimera serà presencial. El polític britànic Alok Sharma serà el president de la COP 26.

Es preveu la presència de l’activista Greta Thunberg, dirigents polítics mundials, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i malgrat que inicialment havia confirmat la seva presència la reina Elisabet II d’Angleterra, finalment no hi acudirà per motius de salut.

Compromisos insuficients

Només una minoria de països han pres compromisos concrets de reducció d’emissions que, a més, són insuficients per complir els acords. A la COP 26 s’espera que hi hagi més ambició. A més, es debatrà com els països rics finançaran  l’adaptació al canvi climàtic dels pobres. I potser també s’aconseguirà regular el mercat de les emissions.

El món està disposat a reduir un 7,5% les seves emissions de gasos amb efecte hivernacle abans del 2030. Encara que es complís aquesta promesa (cosa que no passa),l’escalfament global arribaria fins a 2,7 graus de mitjana abans de final de segle. A països com Espanya això significaria un 2100 de calor extrema, amb entre 4 i 7 graus més que ara.

Les organitzacions ecologistes representades per la Xarxa d'Acció Climàtica han dit aquest dimecres a la Unió Europea (UE) que "els països especialment rics, com els Estats membres de la UE, no haurien d'asseure's i esperar, sinó més aviat prendre la iniciativa de la seva responsabilitat històrica per crear un canvi climàtic antropogènic".

Els activistes reclamen a la UE, a més, que augmenti les seves contribucions financeres, ja que l'Acord de París de 2015 per a limitar l'alça de les temperatures globals preveia que entre 2020 i 2025 els països desenvolupats transferissin 100.000 milions de dòlars a l'any per ajudar a la transició climàtica als països en desenvolupament. No obstant això, els Estats rics només van arribar als 79.600 milions en ajudes en 2019, segons xifres difoses per l'OCDE el setembre passat, i els organitzadors de la COP26 confien ara que aquesta xifra es pugui aconseguir en 2023.

Informe del programa

Si volem limitar l’augment global de les temperatures a «només» 1,5 graus, les emissions haurien de caure un 55% durant la pròxima dècada, argumenta l’últim informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient en vigílies de l’arrencada de la Cimera del Clima de Glasgow (COP26).