El món està canviant. Està sorgint una nova economia energètica. Cada vegada hi ha més vehicles elèctrics, més producció solar i eòlica, i noves tecnologies baixes en carboni. Però la transició cap a aquestes energies netes està sent massa lenta per aturar el canvi climàtic. Amb el ritme actual de creixement de les energies netes no s’aconseguirà l’objectiu de reduir el 80% les emissions el 2050. Tampoc serà possible mantenir l’escalfament global 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials.

Aquest el sever advertiment de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), que en el seu document «World Energy Outlook 2021» (WEO, Perspectiva Mundial de l’Energia) destaca la necessitat d’un «senyal inequívoc d’ambició i acció» dels governs.

Un operari al damunt d’una turbina eòlica

La nova anàlisi de l’AIE fa aquest seriós avís, però també proporciona una anàlisi lúcida de com avançar per limitar l’escalfament global a 1,5 °C i evitar els pitjors efectes del canvi climàtic.

desplegament massa lent

El WEO-2021, publicació insígnia anual de l’AIE, posa de manifest que, malgrat que el desplegament de les energies netes, solar i eòlica va vent en popa, el consum mundial de carbó està creixent amb força enguany. Una circumstància que empeny les emissions de diòxid de carboni (CO₂) al seu segon creixement anual més gran en la història. I és que no totes les nacions ho tenen fàcil per desfer-se del carbó.

«L’impuls d’energia neta al món, enormement encoratjador, està xocant amb l’obstinada presència dels combustibles fòssils als nostres sistemes energètics», va assenyalar Fatih Birol, director executiu de l’AIE. «Els governs han de resoldre això, emeten un senyal clar i inconfusible que estan compromesos a adoptar ràpidament les tecnologies netes i resilients del futur. Els beneficis socials i econòmics d’accelerar les transicions d’energia neta són enormes i els costos de la inacció serien immensos», va afegir.

A més de l’escenari d’emissions netes zero per al 2050, el WEO-2021 explora dos escenaris diferents més per obtenir informació sobre com pot evolucionar el sector energètic mundial en les pròximes tres dècades i quines serien les implicacions.

L’anomenat «Escenari de Polítiques Declarades» representa un camí basat en les mesures energètiques i climàtiques que els governs han posat en marxa fins avui, així com en iniciatives de polítiques específiques que estan en desenvolupament.

En aquest escenari, gairebé tot el creixement net de la demanda d’energia fins al 2050 se satisfà amb fonts de baixes emissions. Però deixaria les emissions anuals entorn dels nivells actuals. Com a resultat, les temperatures mitjanes globals continuarien augmentant i assolirien els 2,6 °C per sobre dels nivells preindustrials el 2100.

En canvi, l’«Escenari de Promeses Anunciades» traça un camí en què els compromisos d’emissions netes zero anunciades pels governs s’implementen a temps i íntegrament. En aquest escenari, la demanda de combustibles fòssils aconseguiria el seu punt màxim el 2025 i les emissions globals de CO2 caurien un 40% el 2050. Tots els sectors experimentarien una disminució, especialment el de l’electricitat. L’augment de la temperatura mitjana mundial el 2100 es mantindria llavors en uns 2,1 °C per sobre dels nivells preindustrials.

Per primera vegada en un informe WEO, la demanda de petroli experimenta una eventual caiguda en tots els escenaris examinats, encara que el moment i la velocitat de la caiguda varien àmpliament. Si es compleixen totes les promeses climàtiques anunciades fins ara, el món continuaria consumint 75 milions de barrils de petroli per dia el 2050, enfront dels 100 milions actuals.

En l’escenari d’emissions netes zero, el consum cauria fins a 25 milions de barrils el 2050. Per contra, la demanda de gas natural augmenta en tots els escenaris durant els pròxims cinc anys, però més enllà del 2025 hi ha grans divergències.

Després de dècades de creixement, les perspectives de consum de carbó disminueixen en l’escenari de promeses anunciades. I la disminució podria accelerar-se encara més pel recent anunci de la Xina que posa fi al seu suport a la construcció de plantes de carbó a l’estranger. Les diferències entre els resultats de l’escenari de promeses anunciades i l’escenari d’emissions netes zero el 2050 són importants, la qual cosa demostra «la necessitat de compromisos més ambiciosos perquè el món aconsegueixi el zero net a mitjan segle», assenyala l’AIE.

«Les promeses climàtiques actuals donarien com a resultat només el 20% de les reduccions d’emissions el 2030 necessàries per posar el món en un camí cap a zero net amb l’objectiu del 2050», va subratllar Birol. «Aconseguir aquest camí requereix invertir en projectes i infraestructura d’energia neta més del triple que el que s’ha planejat per a la pròxima dècada», va apuntar.

«No estem invertint prou per satisfer les necessitats energètiques futures i les incerteses estan anunciant un període volàtil en el futur. La manera d’abordar aquest desajustament és clara: un gran impuls en la inversió en energia neta, en totes les tecnologies i tots els mercats. Però això ha de passar ràpidament», va indicar el director executiu de l’AIE.

L’informe subratlla que la inversió addicional necessària per arribar al zero net el 2050 és menys onerosa del que sembla. Més del 40% de les reduccions d’emissions requerides provindrien de mesures que s’amortitzen soles, com millorar l’eficiència, limitar les fugues de gas o instal·lar energia eòlica o solar en llocs on ara ja són les tecnologies de generació d’electricitat més competitives.

A més, les inversions en energies netes i renovables també creen enormes oportunitats econòmiques. Molt rendibles. «La recerca reeixida del zero net crearia un mercat per a turbines eòliques, panells solars, bateries d’ions de liti, electrolizadores i cel·les de combustible de més d’un bilió de dòlars a l’any el 2050, comparable en dimensions al mercat actual del petroli», destaca l’Agència.

L’escenari de promeses anunciades revela que l’energia neta i els sectors relacionats ocuparien 13 milions de treballadors el 2030, mentre que aquest número es duplica en l’escenari de zero emissions netes el 2050.

No hi ha, afirmen, cap motiu per no trepitjar l’accelerador de les renovables.

L’energia eòlica ja supera la nuclear a Espanya

Almenys a Espanya les energies renovables van experimentant inequívocs avanços. Segons les últimes xifres aportades per Red Eléctrica Española, el 2021 es convertirà en un any històric, atès que, per primera vegada, l’energia eòlica s’ha convertit en la principal font generadora d’energia del nostre país, i fins i tot ha superat la nuclear. En concret, des del gener fins a desembre l’eòlica ha produït el 23% del total d’energia del sistema elèctric, i ha superat tant la nuclear com el cicle combinat, que necessita gas, un combustible fòssil. Aquesta situació ha estat possible gràcies al fort augment de la potència instal·lada a Espanya en el sector eòlic, que ha augmentat un 12% en dos anys. El futur, segons els experts, és prometedor i tot augura que la tendència continuarà pel mateix camí.

Però l’èxit no és només de l’eòlica, perquè la resta de renovables, encara que lentament, van guanyant també terreny. D’aquesta manera, les fonts netes ja suposen gairebé la meitat del pastís energètic nacional. En concret, un 47% de l’electricitat generada al nostre país durant el 2021 ha procedit d’aquesta mena d’energies, la qual cosa constitueix un rècord i una xifra mai vista abans. De fet, alguns mesos de l’any les renovables ja han arribat a superar la barrera del 50%.

El repte passa ara per mitigar el fort impacte ambiental i paisatgístic que generen les grans plantes solars i eòliques.