El trànsit marítim és un dels grans agents de contaminació del planeta, i ho fa tant per mar com per terra i per aire. L’Agència Europea de Seguretat Marítima (EMSA) ha fet públic el seu informe del 2021 sobre l’impacte mediambiental del trànsit de vaixells a Europa i els resultats són realment descoratjadors. Els abocaments al mar, les emissions de gasos a l’atmosfera i la quantitat d’escombraries que es llancen tant a l’aigua com a terra ferma no deixen de créixer, al compàs de l’augment de les flotes.
Els grans vaixells de càrrega, petroliers, creuers i altres vaixells que recorren els mars europeus llancen a l’aire grans quantitats de gasos d’efecte d’hivernacle (el trànsit marítim és el responsable del 13,5% de totes aquestes emissions, i el primer responsable és el trànsit rodat, amb un 71%). CO₂, metà, sulfurs, òxids de nitrogen, micropartícules de carboni… un ampli repertori surt per les xemeneies dels vaixells, que ajuda decisivament a l’escalfament global.
Un d’aquests contaminants, els òxids de sofre (que afecten el sistema respiratori i causen pluja àcida), han estat restringits al mar del Nord i al mar Bàltic des del 2015. S’hi va crear una Zona de Control d’Emissions que obliga els vaixells a emetre moltíssim menys òxid de sofre. Resultat: en aquests mars les concentracions de SO2 han baixat espectacularment des de llavors, entre un 20% i un 60% segons la zona.
No obstant això, el mar Mediterrani, que no té aquesta figura legal (encara que es reclama des de diferents fronts), ha vist créixer les emissions de sofre durant el mateix període.
Un altre dels greus problemes per al medi ambient i per a la salut humana són les emissions de micropartícules de carboni (una espècie de sutge causat per la combustió dels motors) que surt de les xemeneies. Aquestes micropartícules van a parar al sistema respiratori de les persones i són especialment nocives per a les que estan a les cobertes dels vaixells o als ports.
Vaixells contenidors, vaixells de càrrega a granel i petroliers sumen el 60% de totes les emissions d’aquestes partícules de carboni negre. Els creuers, malgrat constituir un baix percentatge de la flota total, són els que més n’emeten, amb 10 tones per vaixell i any, favant d’un petrolier, que n’emet 1,7 tones per vaixell i any.
Abocament d’aigües brutes
Ara bé, malgrat ser greus, les emissions contaminants a l’atmosfera no són ni molt menys, l’únic impacte de la navegació marítima mundial, segons posa de manifest l’EMSA. Els grans vaixells llancen al mar ingents quantitats d’aigua bruta, contaminada, que causa danys als ecosistemes marins.
L’informe recorda que els vaixells aboquen al mar aigües residuals, oleaginoses, de sentina, de llast, així com escombraries sòlides (plàstics, embolcalls, desaprofitaments alimentaris, etc.)
Es dona la circumstància que la llei (sobretot el conveni MARPOL) que regula la gestió de residus a bord a tot el món permet als vaixells abocar aigües brutes al mar, excepte en determinats casos, sempre que es respectin una sèrie de condicions, referides a distància de la costa, fonamentalment.
Les principals aigües brutes abocades al mar són les usades en la neteja de gasos de fuita (el que surt per les xemeneies). Es tracta de filtres que s’instal·len per retenir les partícules contaminants, i aquests filtres es netegen amb aigua que va a parar al mar. «Quan es fan servir els mecanismes EGCS de cicle obert, l’aigua usada en la neteja dels gasos de fuita és descarregada al mar. Aquesta aigua pot contenir metalls pesants i hidrocarburs aromàtics que poden ser perillosos per als organismes marins», afirma l’informe de l’EMSA.
Aquest tipus d’aigües brutes que provenen de la neteja de gasos de fuita representa el 77% de totes les aigües contaminades que es llancen al mar des dels grans vaixells, assenyala l’EMSA. Un 16% més cor-responen a aigües grises i la resta es reparteix entre aigües de sentina, oleaginoses o de llast. Una altra font de contaminació marina la constitueixen els productes antiincrustants amb què es pinten els casos dels vaixells per al seu manteniment. Aquestes substàncies contenen biocides perillosos per als ecosistemes i, com més gran és el vaixell, més quantitat d’aquests biocides es desprenen al medi marí, assenyala l’informe.
Les deixalles que ‘desapareixen’ al mar
I, a part de tot això, hi ha les escombraries tradicionals generades a bord. Es tracta de tot tipus de residus, però sobretot plàstics i microplàstics. L’informe recorda que als oceans del món hi ha actualment 150 milions de tones de plàstic dipositades, a les quals cada any s’hi afegeixen entre 4,6 i 12,7 milions de tones més.
El problema dels vaixells és que no totes les escombraries poden tractar-se a bord. A tall d’exemple, es recorda que és relativament fàcil compactar paper i cartó, però no així plàstic.
Els olis, les aigües residuals i les escombraries, per llei, han de descarregar-se en instal·lacions específiques dels ports. I, no obstant això, hi ha un desfasament entre les quantitats generades i les quantitats lliurades a port. En concret, segons l’informe, al cap de l’any es generen 434.000 tones de residus sòlids als vaixells que han de ser lliurats a port, però la quantitat realment lliurada varia entre les 286.000 tones i les 404.000, és a dir, hi ha entre un 7% i un 34% de les escombraries generades que no se sap on ha anat a parar.
El mateix passa amb un 10% de les aigües residuals, que no han estat dipositades a port, si bé MARPOL permet en determinades circumstàncies abocar-les a alta mar.
I el mateix passa amb el 2,5% de les aigües oleaginoses que es generen a bord, que haurien d’haver estat descarregades a port i, en canvi, no se sap on s’han descar-regat.
Però no només es llencen escombraries i aigües brutes al mar. De manera accidental, es perden tots els anys grans quantitats de contenidors que cauen de la coberta dels vaixells i van a parar al fons del mar, amb tot el seu contingut, sigui com sigui.
L’informe detalla que entre el 2008 i el 2019 es van perdre cada any una mitjana de 1.382 contenidors. A tall d’exemple, el 2019 el vaixell MSC Zoe va perdre ni més ni menys que 342 contenidors en aigües alemanyes.
Més impactes: és conegut el soroll submarí que causen els grans vaixells, que altera la vida dels cetacis i altres espècies que es comuniquen mitjançant freqüències sovint pertorbades pel soroll dels vaixells. No és un problema menor, perquè d’aquesta comunicació depèn la pròpia alimentació d’aquestes espècies. Les col·lisions dels grans vaixells amb catxalots, rorquals i altres grans cetacis continua sent una cosa freqüent.
Espècies invasores que viatgen a bord
Un altre dels impactes que causa el trànsit marítim és la dispersió d’espècies marines invasores. És una cosa que passa, sobretot, a través de les aigües de llast, que són volums d’aigua que el vaixell porta al seu interior per maniobrar i estabilitzar la nau. Quan es llancen al mar, solen portar incorporades espècies de tota mena que han estat introduïdes a bord accidentalment quan el vaixell ha recollit aigües de llast, potser a milers de quilòmetres de distància d’on després les descarregarà una altra vegada en alta mar. Precisament, el mar europeu més afectat per aquest alliberament involuntari de peixos o algues exòtiques és el Mediterrani, amb 40 espècies no natives detectades els últims anys, davant de les 10 del Bàltic, les 27 del mar del Nord i les set de l’àrea del mar Negre.
Això és així perquè el Mediterrani experimenta un trànsit marítim comercial (però també recreatiu) de grans proporcions, amb vaixells arribats de tots els continents.
En realitat, el Mediterrani s’està tropicalizant, ja que ja té 1.000 espècies invasores, segons un informe de WWF. Les causes no resideixen només en el trànsit marítim, sinó també en l’escalfament global, que afavoreix a les espècies invasores i perjudica les autòctones. La sobrepesca és un altre dels motius que contribueixen a aquesta situació.
