Dos anys en els ecosistemes marins i alliberament de l’anomenat carboni blau, el dipositat durant dècades al llit del mar. Aquest és l’efecte de la pesca d’arrossegament. Un impacte doble, especialment a les àrees marines protegides. Els enormes vaixells, amb potentíssims motors, emeten una quantitat de gasos d’efecte contaminant molt preocupants, segons els experts. Aquest tipus d’activitat pesquera allibera més CO2 que la indústria de l’aviació, assegura en el seu últim informe Oceana, una organització internacional centrada en la conservació dels oceans, la protecció d’hàbitats i espècies marines.
Científics i biòlegs tenen clar que els grans vaixells, en remoure el substrat i crear grans solcs al fons d’oceans i mars, posen fi a aquest sistema de segrest de diòxid de carboni. Els sediments marins són una de les reserves més importants de carboni orgànic al planeta i així poden romandre durant milers d’anys. Però la modificació del sòl pot remineralitzar aquests megadipòsits. És una situació que derivarà en més acidificació i en acumulació de diòxid de carboni a l’atmosfera. Per això els conservacionistes advoquen per protegir el llit marí com una solució basada en la naturalesa i eina per lluitar contra l’emergència climàtica.
Prohibir o limitar
Per als investigadors, prohibir o, almenys, imposar limitacions més serioses és una mesura important de mitigació davant del canvi climàtic. Aquestes arts de pesca poden arribar als 220 metres de llargada i els 292 d’amplada, i gairebé 800 quilograms de pes. La flota espanyola, amb gairebé 900 vaixells dedicats a aquesta modalitat, és la primera de la Unió Europea. El 73% de l’activitat registrada a les zones Natura 2000 espanyoles correspon a vaixells d’arrossegament. De les 218 àrees amb protecció, en 45 s’hi han detectat feines d’arrossegament.
El mes de maig passat, Oceana, juntament amb altres col·lectius ambientalistes, va elevar una petició als comissaris europeus Virginijus Sinkevičius i Frans Timmermans perquè proposin un Pla d’Acció ambiciós. El primer pas seria prohibir la pesca destructiva en totes les àrees marines protegides de la Unió Europea, una petició que té el suport de més de 100.000 persones al cap de pocs dies del seu llançament. En la mateixa línia es mostra Greenpeace, el president de la qual a Espanya, David Sandoval, advoca perquè la nova Política de Pesca Comunitària «posi fi a la sobrepesca, l’arrossegament i que doni suport, per contra, a sectors artesanals i sostenibles, amb arts més selectives per evitar que es danyi el fons marí».
Oposició dels pescadors
Mentrestant, els pescadors professionals s’oposen a més blindatge de les zones que ja tenen protecció. En concret, la Federació Balear de Confraries de Pescadors assegura que sense arrossegament no hi haurà peix local. El canal de Menorca, a la demarcació valencianobalear, és un dels deu punts en aigües espanyoles designades per a la preservació dels hàbitats amb més arrossegaments l’any passat. El litoral mediterrani té set enclavaments submarins més afectats per aquest tipus de pesca: Sud d’Almeria-Seco de los Olivos, Valls de l’Escarpe de Mazarrón, Golf de Lleó, Delta de l’Ebre, Costes del Garraf, Espai marí d’Alborán i Estret d’Alboràn.
A l’Atlàntic hi figuren dues àrees, el sistema de canyons submarins d’Avilés i els volcans de fang del golf de Cadis. En total, més de 16.200 quilòmetres quadrats de superfície protegida i pateixen més de 71.000 hores de pesca.
Oceana recorda que la la Directiva Hàbitats estableix la necessitat de dotar d’una adequada gestió aquests punts vulnerables, i atorgar-los plans de gestió des del moment en què es designen com a tal amb mesures preventives fins que finalment s’elabori la planificació, sempre en el termini de sis anys. En el cas de les espanyoles, la data límit va expirar aquest desembre del 2021, però segueixen sense tenir aquest instrument, i amb molt d’arrossegament sense control en el seu interior, tal com denuncien.
