La terra és un recurs indispensable per a la supervivència de l’ésser humà, però també un dels més amenaçats. Les pràctiques agrícoles actuals l’esgoten de 9 a 80 vegades més ràpidament que el que triga la naturalesa a reconstruir-la. Diversos estudis han conclòs que en menys de 50 anys la capa de sòl cultivable arreu del món s’esgotarà. L’agricultura biointensiva apareix com una solució: permet produir aliments suficients per a una dieta equilibrada en un espai mínim i sense pràcticament utilitzar recursos externs a l’àrea de cultiu, alhora que regenera el sòl fins a 60 vegades més ràpid que la naturalesa.

Reducció del consum d'aigua per cultiu Font: Amigos de la Tierra

Primer, la definició. Segons la Universitat Complutense de Madrid (UCM), el cultiu biointensiu és «un mètode d’agricultura ecològica sustentable a petita escala enfocat a l’autoconsum i a la minicomercialització, desenvolupat amb la finalitat de conrear els aliments necessaris per a una dieta completa i nutritiva en l’espai més reduït possible, sense dependència de cap mena d’input extern».

Agricultura ecològica per salvar el sòl

«El cultiu biointensiu d’aliments aconsegueix el 81% més de collita que els mètodes habituals i augmenta la fertilitat de la terra. A més, s’adapta bé a les diferents zones climàtiques espanyoles i és beneficiós per a l’adaptació al canvi climàtic». Aquestes conclusions són resultat d’una recerca impulsada per Amigos de la Tierra, amb el suport de la Fundació Biodiversitat i del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, amb la col·laboració de mestres biointensius experimentats i científics experts en sòl.

L’estudi és fruit de l’anàlisi científica de 57 hortes biointensives durant dos anys i mig. En totes es van obtenir rendiments positius, una millora dels sòls i una tendència a la reducció de la necessitat de fertilitzants i aigua.

El 81% més de collita

Gràcies al mètode biointensiu, en cadascuna de les tres principals regions climàtiques espanyoles es va superar el valor mitjà dels rendiments apuntats en les estadístiques oficials d’Espanya. Així, de mitjana, en tots els cultius i regions, es va obtenir un 81% més de collita que els valors registrats oficialment per a l’agricultura industrial convencional.

«A l’Estat espanyol les terres es troben en situació de vulnerabilitat a causa de l’erosió, la desertificació i la pèrdua de matèria orgànica. Se sol considerar que els sòls de cultiu haurien de contenir almenys un 2% de matèria orgànica, mentre que la mitjana nacional amb prou feines arriba a l’1%, amb greus conseqüències en forma de degradació de les seves característiques físiques i de fertilitat», recull la introducció de l’informe.

Aquests problemes es veuen agreujats pel canvi climàtic i unes pràctiques agrícoles perjudicials per a la terra, «com el monocultiu, el conreu intensiu i l’ús abusiu de fertilitzants químics», afegeix.

Els resultats de la recerca, que es va prolongar fins al mes de desembre passat, no ofereixen cap dubte: el cultiu biointensiu ha demostrat el seu impacte positiu sobre indicadors com ara el consum d’aigua, l’ús de fertilitzants, els rendiments per unitat de ter-reny o la fertilitat.

«Té la particularitat de produir, a la mateixa horta, material d’alt contingut en carboni que, un cop compostat, alimenta la terra», destaca Amigos de la Tierra.

L’aportació d’esmenes ecològiques adaptades a les mancances de cada hort, la selecció acurada dels cultius i les seves rotacions i associacions, l’agroecologia biointensiva, juntament amb la preparació en profunditat del terreny, permet recuperar estructura i contingut en nutrients dels sòls.

«En el seu conjunt, per la seva alta eficiència en l’ús de recursos naturals i la seva gran capacitat de regenerar sòls, tendeix ràpidament a uns nivells molt alts de sostenibilitat. Per això, és un aliat clau en la lluita contra la desertificació i l’esgotament de recursos, inclosa la terra, així com una eina de resiliència davant del canvi climàtic», subratlla l’ONG.

L’augment de matèria orgànica registrat en totes les hortes (un 18% de mitjana) és un «indicador important d’adaptació i resiliència». Aquesta regeneració de les terres les converteix en «embornals de carboni molt efectius davant la crisi climàtica, amb un segrest al llarg del projecte de carboni de 3,23 tones en els gairebé 2.000 metres quadrats de terra treballats, cosa que contrasta amb les pràctiques convencionals que originen la seva pèrdua», detalla l’estudi. El consum d’aigua va ser un 22% menor que amb les pràctiques agrícoles habituals. Sobre els 8 cultius estudiats, 7 van reduir el consum d’aigua. Va destacar el del tomàquet a Galícia amb un 71% de reducció, seguit pel sègol a Madrid i l’enciam a Mallorca amb el 45% i el 42%, respectivament.

Amigos de la Tierra estima que la pràctica del mètode biointensiu durant uns quants anys podria aconseguir percentatges molt més elevats, i es podria arribar a un 70% de mitjana d’estalvi d’aigua.

Autosuficient

Una característica del cultiu biointensiu de cultiu d’aliments a petita escala és l’autosuficiència: la producció d’adob a la mateixa horta és clau per aconseguir la sostenibilitat pròxima al 100% de les hortes biointensives un cop assentades, sense pràcticament utilitzar recursos externs.

«En un context de crisi climàtica i de recursos, el mètode biointensiu és un dels nostres grans aliats per pal·liar la desertificació de terres a Espanya», assenyala Andrés Muñoz, responsable de sobirania alimentària d’Amigos de la Tierra.

«No podem oblidar que les pràctiques agrícoles convencionals esgoten el sòl de 9 a 80 vegades més ràpidament que el que triga la naturalesa a reconstruir-lo, mentre que el cultiu biointensiu millora la salut de la ter-ra, i la dota d’una bona estructura, de capacitat d’emmagatzemar aigua i com a embornal de carboni, a més de reduir dràsticament la necessitat d’inputs externs com l’aigua, fertilitzants i llavors», conclou.

El mètode biointensiu es pot adaptar a qualsevol clima i es pot fer amb tècniques manuals i eines senzilles. El resultat és una agricultura ecològica que no únicament produeix aliments nutritius i orgànics, sinó que també reconstrueix i millora la fertilitat de la terra, afirma la UCM.

«Brinda una solució a la seguretat alimentària familiar i a la sobirania alimentària davantdels grans problemes que amenacen els pobles de tot el planeta: la contaminació i destrucció del medi ambient, l’esgotament dels recursos naturals, la dependència dels combustibles fòssils i el canvi climàtic», conclou la UCM.

L’agricultura biointensiva té l’aval de l’ONU, que ja ha assenyalat diverses vegades que les collites orgàniques a menor escala «són la millor manera d’alimentar al món».