El Rellotge de la Fi del Món és un indicador científic (encara que de caràcter simbòlic) sobre el risc que hi ha d’una hecatombe generalitzada que posi en perill l’existència de la humanitat. Aquest rellotge de l’Apocalipsi, com també se’n diu, té en compte paràmetres com el perill d’una guerra nuclear, l’escalfament global, l’esgotament dels recursos naturals, epidèmies i altres factors similars. Mai havia estat tan a prop com ara de marcar la fi del món, perquè les busques són a només 100 segons de la mitjanit, hora simbòlica del desastre total.
L’última vegada que es va revisar el rellotge va ser el 20 de gener d’aquest mateix any. És a dir, no es va tenir en compte ni l’últim informe de l’IPCC ni la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. Tampoc l’amenaça que va fer Putin a través del seu ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov, d’iniciar una Tercera Guerra Mundial nuclear en resposta a les sancions internacionals. Si es tornés a ajustar en aquest mateix instant, és lògic imaginar que el marge de temps que queda per evitar el desastre seria encara més estret. Però, com funciona i qui controla el Rellotge de la Fi del Món? El 1945, l’any en què es van llançar les bombes atòmiques que van aniquilar Hiroshima i Nagasaki, un grup de científics va fundar la revista anual The Bulletin of Atomic Scientists.
No es tractava d’un grup qualsevol, perquè eren precisament científics que havien format part del Projecte Manhattan, el que va permetre desenvolupar les primeres bombes atòmiques.
Els investigadors es van adonar que una arma tan mortífera com aquesta obria la possibilitat real que la fi del món pogués tenir lloc per mitjà d’una guerra nuclear.
Per cridar l’atenció sobre el potencial de destrucció global que tenia aquesta nova arma, en l’edició del 1947 del butlletí es va publicar a la portada la il·lustració d’un rellotge amb la busca dels minuts acostant-se a la mitjanit.
La imatge resultava impactant i molt clara per als lectors, que van entendre ràpidament el seu significat: una guerra nuclear desencadenaria l’apocalipsi. Aprofitant la seva popularitat, a partir del 1949 es va iniciar la tradició de moure les busques del rellotge per il·lustrar com de prop som de la fi del món.
Així, cada any, a l’article principal de la revista s’explica quins fets rellevants dels últims mesos ens acosten o allunyen de l’apocalipsi. És a dir, la junta editorial de la revista revisa els principals factors cientificotecnològics que podrien infligir un mal global a la humanitat i, en funció de com han evolucionat en els últims mesos, les busques s’avancen o endarrereixen.
Els anys cinquanta, i fins al final de la guerra freda, la junta editorial de la revista donava una importància especial al desenvolupament d’armes bèl·liques de destrucció massiva, així com a disputes entre les grans potències. El perill nuclear era llavors el principal factor d’amenaça global.
De fet, durant la Crisi dels Míssils a Cuba el 1962, el rellotge es va mantenir a només set minuts de l’hora final, un marge més ampli que el que hi ha ara, si bé llavors es van poder escoltar veus que van considerar que les agulles haurien d’haver-se avançat una mica més en aquell crític moment.
Però, amb la caiguda del bloc soviètic i el final de la Guerra Freda, va arribar una època de distensió, i el 1991 el rellotge va marcar l’hora més allunyada de l’apocalipsi fins ara (17 minuts abans de la mitjanit).
No obstant això, els anys següents els directius editorials de la revista (que tenen dues reunions anuals per actualitzar les variables) van decidir actualitzar els paràmetres del rellotge. Les armes nuclears continuen sent la principal variable que fa perillar la humanitat, però altres de noves van entrar en joc, com les crisis sanitàries i el canvi climàtic. I l’última dècada s’hi han afegit dos factors més com a possibles variables que podrien posar fi a la raça humana: el bioterrorisme i la intel·ligència artificial.
Després d’anys relativament tranquils, el 2018 els membres de The Bulletin of Atomic Scientists van alertar que una altra vegada es vivia un augment d’hostilitats entre potències nuclears. A més, van assenyalar que el canvi climàtic està arribant a nivells alarmants, que faran que sigui cada vegada més complicat revertir-lo.
El 2020, fruit de la crisi sanitària per la covid-19, la reactivació de fabricació d’armes nuclears a Corea del Nord, els problemes entre Rússia i Ucraïna, així com el canvi climàtic, el rellotge es va moure fins al més a prop que ha estat mai de la mitjanit. Des de llavors som a 100 segons de la mitjanit, i els anys següents (incloent-hi el 2022), el rellotge s’ha mantingut estable. No obstant això, la revisió del 2022, feta al gener, no va tenir en compte ni la guerra d’Ucraïna ni els últims informes climàtics. Mai abans la humanitat havia estat tan a prop de l’apocalipsi.
