Espanya és una potència en el desenvolupament de turbines eòliques per a parcs marins en diversos països del món. Des que el 2018 Iberdrola va inaugurar al nord d’Alemanya el primer d’aquests parcs construït totalment per una companyia espanyola, l’experiència s’ha anat repetint en altres punts del globus. I, no obstant això, encara no hi ha cap parc eòlic en funcionament als mars espanyols, excepte algun prototip experimental. Com és possible aquesta contradicció? Sembla que les raons són fonamentalment de tipus econòmic (la inversió requerida és molt elevada) i tècnic, per l’especial profunditat dels fons marins espanyols, segons els experts.
El conseller delegat de l’Associació Empresarial Eòlica (AEE), Juan Virgilo Márquez, assenyalava recentment que «el fons marí espanyol està a massa profunditat. Al mar del Nord o el Bàltic, els molins es posen al fons, on la profunditat és de 50 metres, però a Espanya pot arribar a ser de quilòmetres».
Per això, la solució apareix en forma de molins de vent flotants, és a dir, que no estiguin ancorats al llunyà fons, sinó que surin directament sobre el mar, connectats mitjançant cables a les seves estacions terrestres. Sembla que es tracta, a més, d’una alternativa més respectuosa amb el medi ambient, ja que els parcs marins convencionals susciten les queixes de pescadors i ecologistes, que solen denunciar els perjudicis d’aquestes instal·lacions per a la fauna marina i els recursos pesquers.
Perquè la implantació i desenvolupament d’aquesta renovable a Espanya passi de ser una promesa a una realitat, el Govern espanyol va aprovar el mes de desembre passat un full de ruta per a l’energia eòlica marina. L’objectiu consisteix a tenir 15 o 17 parcs marins (amb una quinzena d’aerogeneradors cadascun) per a abans del 2030, la qual cosa suposaria arribar a tres gigawatts.
El primer pas, en el qual ja es treballa, consisteix a aprovar els plans d’ordenació de l’espai marí, a fi de concretar els possibles emplaçaments i regular-ne la coexistència amb altres activitats. Està previst que a l’estiu ja es disposi d’aquesta zonificació.
Tot seguit, s’haurà de convocar la primera subhasta, que es podria anunciar a finals d’any i ser convocada el primer trimestre del 2023. La subhasta ha d’assignar tres qüestions alhora: la reserva de la zona, per poder fer les proves i mesuraments necessaris; com es garanteix l’accés i connexió a la xarxa elèctrica quan el parc comenci a funcionar i, finalment, un règim retributiu, és a dir, fixar la contraprestació que rebrà l’empresa promotora per cada megawatt produït. L’objectiu del full de ruta és funcionar entre 2028 i 2029.
Dins d’aquest esquema, l’eòlica marina flotant hi jugarà un paper decisiu. L’Associació Empresarial Eòlica (AEE) admet que el fet que la tecnologia estigui encara en desenvolupament «és un inconvenient», però la veritat és que els assajos estan molt avançats, tal com es va constatar al recent congrés del sector, Wind Europe, que va tenir lloc a Barakaldo (Biscaia).
Les solucions que s’estan provant perquè els molins flotin són variades: des de l’alternativa anomenada spar (espàrrec), una orsa de 60 metres d’acer i formigó en vertical que estabilitza l’aerogenerador, fins a una torre telescòpica de formigó, com preveu el projecte Eliza, previst a les Canàries.
Sigui com sigui la fórmula triada, els experts tenen clar que els aerogeneradors flotants, no ancorats al fons, són el futur. A més, per desenvolupar-los existeix el suport econòmic derivat de fons europeus.
Els molins flotants es construeixen al port i es porten surant al seu emplaçament final, mentre que els fixos s’han de construir al mar, que requereix molta més complexitat, amb més impacte ambiental i ús de grans grues.
En general, els parcs marins permeten generar molta més energia que els seus equivalents a terra, atès que el vent sol ser més fort i més estable sobre el mar que sobre el sòl, afegeixen els experts. L’AEE destaca així mateix que l’impacte visual és molt menor, perquè estarn allunyats de la costa.
Ara bé, res és fàcil. La tramitació d’aquests parcs triga uns sis anys. La declaració d’impacte ambiental és més complicada que en terra ferma.
Iberdrola sosté que «la previsió per al futur d’aquesta mena d’infraestructura és molt prometedora» i hi ha qui augura que s’imposarà a la terrestre «perquè al mar encara hi ha molt de ‘terreny per explotar’ i l’avantatge és que el propietari sempre és el mateix: l’Estat».
Aquesta empresa admet que «les costes espanyoles tenen un inconvenient per a la instal·lació d’aerogeneradors al mar, i és que tenen profunditats molt grans, fins i tot a distàncies molt pròximes a la costa, per la qual cosa s’haurien d’instal·lar en estructures flotants per donar estabilitat als aergeneradors. Això n’incrementa més el cost».
L’empresa gallega Greenalia impulsa a les illes Canàries el projecte Elisa, que està cridat a convertir-se en el primer parc eòlic marí d’Espanya. Disposarà una potència de 50 MW i requerirà una inversió de 114,2 milions d’euros.
Iberdrola participa en la construcció de diversos parcs eòlics marins als EUA i Alemanya i ja ha posat en servei, entre d’altres, el parc Wikinger del mar Bàltic, de 350 MW de potència i que, amb dos més que està instal·lant, configuraran el complex eòlic marí més gran del Bàltic, amb una capacitat total instal·lada de 836 MW. Espanya, per tant, recol·lecta a l’exterior els èxits que se li resisteixen a casa.
Galícia impulsa el parc més gran
El camp eòlic flotant més gran d’Espaya està projectat davant de les costes gallegues, a 60 quilòmetres de la Corunya. La seva capacitat de producció prevista és de 4.800 GWh anuals, la qual cosa suposarà atendre aproximadament el 30% del consum elèctric de la comunitat autònoma gallega. La superfície que tindrà aquest parc marí, 268 km², equival a set vegades el terme municipal de la Corunya. La presentació del projecte, que preocupa pescadors i ecologistes, coincideix amb el desmantellament de la central tèrmica d’As Pontes.
El Ministeri per a la Transició Ecològica va rebre recentment el projecte per a la construcció del parc eòlic marí Nordés, que tindrà una superfície màxima de 268 quilòmetres quadrats i se situarà davant de la costa Àrtabra, a uns 60 quilòmetres de la Corunya.
El projecte es desenvoluparà en dues etapes diferents. La primera inclou la instal·lació de 35 aerogeneradors amb una producció estimada aproximadament de 2.100 gigawatts/hora a l’any. Posteriorment es preveu la col·locació de 45 aparells més, que augmentarien la producció anual del parc fins a prop de 4.800 gigawatts/hora a l’any.
De moment, la promotora no ofereix terminis d’execució. Ara mateix s’està «en el punt de partida d’un procés» en el qual s’hauran de rebre respostes a les consultes de totes les parts, per anar configurant el projecte, segons explica Carlos Martín, conseller delegat de BlueFloat.
Com es farà la construcció del parc eòlic? Aquesta actuació requereix la construcció de les plataformes flotants per a la fonamentació dels aerogeneradors i les subestacions flotants. Després es procedirà a la instal·lació del conjunt plataforma-aerogenerador i plataforma de la subestació elèctrica a l’àrea marina d’operació. A més, s’haurà de procedir a l’estesa dels cables submarins i la seva connexió a terra fins a arribar a la subestació elèctrica del polígon de Sabón.
Els responsables de la iniciativa recorden que el repte de descarbonitzar l’economia a curt termini requereix un desplegament generalitzat d’aquesta mena de parcs.
