La unitat d’obesitat infantil d’Althaia, a Manresa, ha tractat el 2021 104 nens i joves, de 3 a 14 anys. Són 18 més que el 2020, quan n’hi van acudir 86. La pandèmia de la covid ha contribuït a aquest augment, ja que els menors han fet menys exercici físic sense reduir les quantitats de menjar.

Quines són les característiques dels menors que atenen?

Són nens i nenes que estaven en seguiment als centres d’atenció primària per sobrepès però que ens arriben perquè fan un increment de quilos, uns 10 de mitjana. Quan les gràfiques i percentils en què ens basem els pediatres indiquen obesitat és quan ens deriven els nens i joves a la unitat especialitzada de la Fundació Althaia.

Un cop arriben a la unitat d’obesitat infantil de l’hospital, quina és la pauta a seguir?

D’entrada, tenir molt clar que és necessària la implicació de la família en el procés de canvi d’hàbits, que és la feina que fem des de la unitat. Quan els nens són petits, el paper dels pares és clau, i quan són més grans, cal que entenguin que tenen un problema i que treballarem per resoldre’l. La fórmula és fer petits canvis per aconseguir grans coses.

De quina manera?

Ens interessem per com mengen, com dormen, quina activitat física fan, quantes hores miren pantalles... i a partir d’aquí, d’acord amb la família, mirem què és més fàcil començar a canviar: reduir les hores de pantalla, fer més esport, disminuir la quantitat de menjar... Quan assolim una fita, ens en posem una altra. I sempre tenint en compte que cada família és diferent i les aportacions varien, per tant individualitzem els canvis d’hàbits segons les necessitats i els recursos de les famílies. A part, mirem si hi ha alguna patologia; i si és així, ens coordinem amb el servei d’endocrinologia.

És un procés llarg?

Sí. Fem un seguiment d’uns dos anys, perquè els menors tenen fluctuacions i costa canviar els hàbits, centrats a aconseguir una alimentació saludable i fer activitat física.

Al cap de dos anys s’aconsegueix resoldre l’obesitat?

Si els canvis perquè mengin correctament i tinguin una vida menys sedentària s’instauren, sí. En canvi, hi ha pacients que s’aprimen però es tornen a engreixar perquè no aconseguim que els nous hàbits formin part de la seva rutina. En aquests casos és difícil resoldre l’obesitat.

L’augment d’obesitat infantil és preocupant?

Sí, perquè l’obès ja pot tenir patologies quan és nen o adolescent, i perpetuar-les en l’edat adulta i fer que s’agreugin, com ara malalties cardiovasculars o endocrinòlogues. Per això és molt important tractar l’obesitat des de petits i aconseguir que mengin i es moguin correctament per no perpetuar la malaltia en el temps.