El clima enrarit que viu l’independentisme en clau nacional, especialment entre ERC i Junts, i que s’ha intensificat a les portes de la Diada, ara per ara no s’ha traslladat de forma clara a l’àmbit local, com a mínim a les comarques centrals, on la majoria dels pactes que hi ha són entre partits independentistes o hi tenen presència. En concret, el 60% de les 47 aliances polítiques que hi ha en ajuntaments o consells comarcals de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, la Cerdanya, el Moianès i el Solsonès estan integrades per dos dels tres partits favorables a la independència, i només en 3 dels 19 pactes restants no hi ha ni ERC, ni Junts ni la CUP (a Sant Joan, Òdena i la Pobla de Claramunt).
De pactes només entre ERC i Junts n’hi ha a 18 municipis, entre ells a Manresa, on resisteixen malgrat que no amaguin pugnes internes. De fet, hi governen plegats des del 2016. La novetat és que en aquest mandat l’alcaldia ha estat compartida, de manera que el 2019, el candidat de Junts, Valentí Junyent, va continuar a l’alcaldia, que ocupava ja des del 2011, i el 2020 la va assumir el republicà Marc Aloy. De cara enfora no hi ha desavinences, però el govern està partit políticament parlant, igual com passa en la política catalana. D’una banda hi ha els regidors d’ERC i d’altra banda els de Junts, que al seu torn estan dividits entre els qui són de Junts i del projecte de Carles Puigdemont, i els que serien més de PDeCAT o altres formacions hereves de Convergència.
Però en general l’entesa és bona. Tant és així que fins i tot governen plegats en municipis on un dels dos ho podria fer sol perquè té majoria, com a Montmajor, Aguilar de Segarra o Rajadell. Les dues formacions també van juntes en altres grans municipis, com Santpedor, i Sant Fruitós (en aquest cas amb un tripartit amb el PSC), sense que hagin transcendit desavinences importants més enllà de qüestions internes. Com tampoc al Consell Comarcal del Bages, on ERC i Junts tenen una àmplia majoria. Al de la Cerdanya també hi governen els dos partits, si bé en aquest cas és gràcies al suport que tres regidores republicanes van donar a Junts en la investidura a contracor de la resta del grup, evidenciant les tensions internes que hi ha hagut entre els republicans a la comarca, si bé per qüestions que, en principi, són alienes a la política nacional.
ERC i Junts han mantingut els pactes d’inici de mandat tret de Piera, on les discrepàncies que hi havia especialment amb l’exalcalde republicà, Jordi Madrid, van portar Junts a presentar una moció amb el suport del PSC i Ara és Demà, que va donar l’alcaldia als postconvergents. I a Gaià, on ERC va sortir del govern a mig mandat per desavinences en la manera de gestionar el municipi.
Si bé els pactes entre ERC i Junts són majoritaris, la CUP també és present als governs de cinc ajuntaments amb ERC (en alguns casos també amb altres partits), i amb Junts a Guixers. D’altra banda, també s’han donat casos d’aliances entre independentistes i el PSC, seguint la rèplica del Congrés o de la Diputació de Barcelona, àmbits on han estat motiu de crítica. Per exemple, Junts i PSC governen al Consell Comarcal de l’Anoia, on es van posar d’acord per deixar fora ERC (que té majoria), al del Berguedà, o a Piera i Vilanova del Camí; mentre que ERC i PSC governen plegats (sols o amb altres partits) al Consell Comarcal del Moianès, i a Sant Vicenç de Castellet.
Alguns crítics
On sí que s’ha deixat veure la tensió política que viu l’independentisme i les seves relacions amb l’Estat és en l’àmbit personal. Dos regidors de Sant Joan, els republicans Jordi Pesarrodona i Ramon Planell, han abandonat per discrepàncies amb la direcció del partit en l’àmbit nacional i per l’orientació política que emprèn ERC. També una regidora de Llívia i el seu alcalde, Elias Nova, que ha deixat la militància d’ERC i s’ha passat a Junts.
