La situació de sequera que pateix bona part de Catalunya ha obligat a alguns municipis a pensar solucions per garantir el seu subministrament d’aigua en futurs episodis. En aquest sentit, alguns municipis ja busquen la presència de nous pous que permetin incrementar el nombre de captacions que tenen o bé connectar-se a xarxes d’aigua de superfície.
«Sabem que no és una situació puntual i estem convençuts que es repetirà al llarg dels propers anys, per això estem buscant un altre pou que ens pugui donar un nou punt de subministrament i poder disposar de més aigua», explica l’alcalde de Castellterçol, Isaac Burgos, a Regió7. Per altra banda, a nivell comarcal el Moianès també està estudiant la possibilitat de connectar-se a una xarxa d’abastament d’aigües de caràcter supramunicipal per tenir més garantia de subministrament.
Castellterçol és un dels municipis que més ha patit per la sequera, tot i que ara la situació ha millorat segons apunta el seu batlle. «Durant els mesos de juliol, agost i setembre vam haver de demanar cubes d’aigua ja que no teníem aigua suficient», assegura Burgos que assenyala la baixada de consum després de l’estiu com al principal motiu que ha propiciat la millora de la situació.
Un altre municipi del Moianès que pateix els estralls de la sequera és Castellcir. «De moment encara es van portant cubes d’aigua en funció de la necessitat. Hi ha dies que en poden portar 2, 3 o fins i tot 5 en els dies en què hi ha més gent al poble. Anem tirant com podem», explica el seu alcalde, Eduard Guiteras. En el seu cas també contemplen buscar algun altre pou per poder tenir més subministrament d’aigües subterrànies ja que compten amb un embassament petit que a més ha donat problemes ja que la seva aigua no complia amb els requisits necessaris per poder ser subministrada a la població.
A Calaf ja es van connectar a la xarxa d’aigua de l’embassament de la Llosa del Cavall però tot i això també han dut a terme un projecte innovador a Catalunya per poder comptar amb una alternativa. Amb l’objectiu d’aprofitar l’aigua del subsòl que actualment no compleix els requisits sanitaris per una alta presència de nitrats, s’ha construït una planta desnitrificadora que, un cop obtinguts tots els permisos necessaris, es podrà posar en marxa després de molts mesos de tràmits i esperes. Amb aquesta planta, l’alcalde de Calaf, Jordi Badia, assegura que tindrien pràcticament garantit el subministrament d’aigua al municipi.
A la regió central actualment hi ha 53 municipis en situació d’alerta per sequera, la majoria d’ells a l’Anoia (25), Moianès (10) i Bages (10). El Berguedà té els 8 municipis restants. Tot i això, segons va apuntar aquest divendres el cap del Departament de Gestió de Recursos Hídrics de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Enrique Velasco, la conca que té més risc per passar a l’estat d’alerta properament és la capçalera del riu Llobregat. Això implicaria restriccions en 23 municipis de Berguedà, Solsonès i Ripollès. Aquestes restriccions són la prohibició d’abastir més de 250 litres d’aigua per habitant i dia, limitacions en la quantitat d’aigua i els horaris de reg o limitacions en la neteja de vehicles o carrers a nivell particular, entre altres.
Fonts de l’ACA expliquen a aquest diari que el problema de manca d’aigua s’està produint tant en la superfície (rius i embassaments) com en el subsòl (aqüífers). De fet, apunten que anualment la quantitat d’aigua que s’extreuen de les dues fonts és bastant equivalent. En aquest sentit i per evitar problemes d’abastament en els municipis que tenen més problemes diuen que la solució és incrementar les fonts d’abastament disponibles ja sigui d’aigues subterrànies o superficials. Precisament això és el que estan fent alguns municipis de la regió central. Tot i això, no només s’ha de localitzar un pou i extreure’n aigua ja que això podria comportar problemes en tot l’aqüífer si s’extragués més aigua del compte. Per aquest motiu s’ha de dur a terme un procés de concessió i l’ACA ha de definir si l’extracció d’un pou és viable i si es pot tirar endavant sense que afecti el medi natural.
Pel que fa a la situació de sequera expliquen que la problemàtica es va començar a notar ja fa dos anys. «Portem gairebé dos anys amb un índex de pluja inferior a la mitjana. Es determina l’estadi d’alerta precisament per evitar que el descens sigui més acusat i que la situació no empitjori», asseguren.
El mapa només reflexa les conques internes, que són les gestionades per l’ACA. Pel que fa a l’àrea que controla la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, la situació tampoc és bona ja que la zona del Segre, que inclou els pantans d’Oliana, Rialb i Camarasa, està en emergència
