La mortalitat del 2021 va ser encara un 15% més elevada que en els anys d'abans de la pandèmia

Una lectura de dues cares. És el que ofereixen les dades de defuncions del 2021 (que acaba de publicar l’Institut d’Estadística de Catalunya). Es posa de manifest que l’any passat (el primer amb vacunació de la covid) hi va haver un descens de l’impacte mortal respecte el 2020, alhora que queda clara la forta incidència que encara va tenir la pandèmia en un panorama de registres molt elevats de defuncions.

Per dir-ho d’una manera resumida, a les comarques de la Catalunya Central l’any passat hi va haver una baixada generalitzada del nombre de morts en comparació amb l’anterior, però perquè ara fa dos anys l’arribada inesperada de la covid va ser absolutament devastadora. I el que evidencia que, malgrat els descensos, el 2021 encara va seguir acumulant les conseqüències d’aquesta malaltia és que la xifra de defuncions de les set demarcacions va ser un terç més elevada que la mitjana dels 20 anys previs sense pandèmia.

A les set comarques de casa nostra hi va haver l'any passat 4.228 defuncions, i la mitjana anual d’aquest segle abans de la pandèmia era de 3.708

Posem-hi xifres concretes: sumant el Bages, el Moianès, el Berguedà, la Cerdanya, el Solsonès, l’Anoia i l’Alt Urgell l’any passat s’hi van registrar un total de 4.228 defuncions. A totes set, la mitjana anual d’aquest segle abans de la pandèmia (2000-2019) era de 3.708. Per tant, el registre del 2021 se situa el 15 % per sobre. Però és que el registre del 2020 en aquest conjunt de territori de l’àrea d’influència de Regió7 feia feredat: van ser un total de 5.217 morts, el 40% més que la mitjana dels vint anys precedents.

Òbviament, no tot l’increment és degut a la pandèmia, però al mateix temps no hi ha dubte que sobre ella cal carregar la major part d’aquesta accentuada variació a l’alça respecte les mitjanes precedents.

Anem a pams, per veure aquest cara i creu. El Bages i l’Anoia van ser la quarta i tercera comarca de tot Catalunya on més va baixar l’any passat el nombre de defuncions si les comparem amb les del 2020 (a l’entorn del 23% menys), però és que alhora van ser entre les que l’any anterior van tenir un creixement més important. En el cas del Bages, la que més de tot Catalunya (hi havia augmentat el 38%). Per tant, es venia d’unes xifres comparatives elevadíssimes, absolutament extraordinàries.

Per tant, cal seguir amb la referència de les mitjanes precovid, per posar-les en context. En el cas del Bages, l’any passat es va tancar amb un total de 1.816 defuncions. Això són 522 menys que el 2020, però alhora son gairebé 200 més que en els anys anteriors a l’arribada de la pandèmia (l’11,5% més). Pel que fa a l’Anoia, van ser 1.075 defuncions en total, 327 menys que l’any anterior però el 16% per damunt de la mitjana dels anys anteriors a l’arribada del virus.

També el Berguedà es troba situada entre les cinc comarques de Catalunya (precedida pel Priorat, el Pallars Jussà, l’Anoia i el Bages) on el 2021 es va registrar un notable descens del nombre de morts en relació amb l’any anterior (503 en total, 134 menys), i aquesta demarcació és excepció perquè és l’única que amb aquesta xifra se situa per en els nivells (fins i tot lleugerament per sota) de les dades prepandèmia.

També és excepció, però per un motiu oposat, el Solsonès. En aquest cas, perquè és l’única demarcació de casa nostra on les defuncions del 2021 encara van anar a l’alça. Van ser un total de 190 morts, 19 més que el 2020 i el 43% que la mitjana dels anys previs a la covid (133 anuals). Cal tenir present que, per exemple, l’episodi més greu d’afectació de la pandèmia a la residència l'Hospital Pere Màrtir Colomés de Solsona va tenir lloc a principi d’any, quan per un brot s’hi va haver de lamentar la pèrdua d’una trentena de persones. A més, segons l'Idescat, el Solsonès va ser la tercera comarca amb una taxa bruta de mortalitat (defuncions respecte total de població) més alta (13,65‰), només per darrera de la Terra Alta (16,01‰) i el Ripollès (14,45‰).

En el cas del Moianès, les xifres son molts similars els últims dos anys (183 defuncions el 2020 i 181 el 2021), i en el de la Cerdanya es produeix un descens de l’11% entre un any i l’altre, però també com en la major part dels casos la xifra absoluta de l’any passat (178 morts) queda clarament per damunt de la mitjana dels primers 20 anys d’aquest segle: eren 132 anuals, el que suposa una xifra el 34% superior.

Si mirem per municipis, veiem que tres de les capitals de comarca van registrar el 2021 descensos molt similars en nombres relatius, al voltant del 20%. Es tracta de Manresa, Berga i Igualada. L’excepció és Solsona, que en la línia de la comarca és l’única que va tenir un augment de defuncions en relació amb el 2020, del 16%.

D’altres municipis (descartant els més petits per la forta variabilitat que hi suposen xifres petites), destaquen casos com Callús, Navarcles, Sant Salvador de Guardiola i Bagà, amb descensos superiors al 40%, però que majoritàriament venien d’un 2020 amb registres elevadíssims. També en municipis grans com Sant Joan, Sant Vicenç, Sant Fruitós i Santpedor s’hi han registrat descensos de la mortalitat entre els dos últims anys que es mouen entre el 20% i el 30%.

L'inici d'any, el període més mortal

Al conjunt de Catalunya, es van registrar un total de 69.342 defuncions, 10.442 menys que l’any d’arribada de la pandèmia, el que equival a un descens del 13%. El nombre mitjà de defuncions diàries va ser de 190. El 22 de gener va ser el dia amb més defuncions (304) l’any 2021. Les defuncions diàries van superar el nombre de 250 la meitat dels dies de gener i, fora d’aquest mes, els dies 6 de febrer i 6 d’agost.

Per mesos, gener va registrar el màxim de defuncions (7.818) seguit del mes de desembre (6.715). Fora del mesos d’hivern, l’agost (5.760) és el que va registrar més defuncions.

Per setmanes, la mitjana anual de defuncions va ser de 1.320. Les primeres 5 setmanes de l’any van ser les que van registrar més defuncions, amb un pic la setmana 3 (de l’11 al 17 de gener) de 1.865 defuncions. En el quart trimestre, el màxim de defuncions setmanals va correspondre a les setmanes 50 i 51 amb més de 1.500 defuncions. En el tercer trimestre, les setmanes 30 i 31 van ser les de més defuncions (més de 1.400).

Subscriu-te per seguir llegint