El Bages superarà els 190.000 habitants en 20 anys, segons els càlculs de l’Idescat

El Bages superarà els 190.000 habitants i Manresa estarà per sobre dels 80.000 en dues dècades (2041). Aquesta és la previsió que en fa l’Institut d’Estadística de Catalunya en la projecció que publica anualment, i que té en compte l'evolució demogràfica que han experimentat els municipis en el darrer quinquenni. En tots els casos, es fa una projecció en tres escenaris (amb una forquilla força àmplia), però es té principalment en compte el terme mitjà. En aquest cas, per al Bages es calcula que entrarà a la dècada dels 40 amb uns 10.000 habitants més que en l’actualitat, el que suposaria un creixement del 5%, mentre que l’escenari més alt parla de 217.000 habitants, el que suposaria un augment del 20%.

La projecció també estima que més de dos terços dels municipis grans de la comarca (els de més de 5.000 habitants) registraran una població a l’alça. Segons aquest càlcul, els que més creixerien en nombres relatius son Sant Vicenç de Castellet i Sant Fruitós (a l’entorn del 12%), el primer per superar el 2041 els 11.000 habitants, i el segon els 10.000. Artés ho faria un 6% (superaria per poc els 6.000), Manresa un 5% (situant-se en 82.000, uns 5.000 més que actualment), Sallent un 3% (per apropar-se de nou als 7.000 que ja havia tingut) i Súria i Navarcles del 2%, per damunt dels 6.000 habitants. Per contra, l’Idescat projecta una lleugera reducció de població en tres d’aquests municipis grans. El que més seria Navàs, del 3%, cosa que el mantindria per sota dels 6.000 habitants. Els altres dos casos serien pràcticament una estabilització de la població actual: Sant Joan, just per sota de les 11.000 persones, Santpedor a l’entorn dels 7.500.

Pel que fa a les altres comarques de l’àrea de Regió7, per a totes se’ls augura un escenari mitjà de creixement. Per al Moianès el que més: al voltant del 17%, que faria que superés en dues dècades de llarg els 16.000 habitants (ara en té 14.200). L’increment més petit en nombres relatius es donaria al Berguedà, que passaria dels poc més de 40.000 actuals a situar-se just per sobre dels 41.000 (un 2%). Per a l’Anoia serà al voltant del 12%, amb uns 15.000 habitants més el 2041 que la situarien a tocar dels 140.000 totals.

Per al Solsonès, l’Idescat calcula que passarà dels 13.600 actual a uns 14.200 el 2041, mentre la Cerdanya guanyaria uns 1.500 habitants, el que li permetria superar el llindar dels 20.000.

Quant a les capitals de comarca, Moià seria la que més creixeria en nombres relatius (el 20%) i passaria dels aproximadament 6.500 actuals a prop de 8.000; Igualada ho faria un 12% i tindria uns 46.000 habitants; Solsona (el 7,5% més) s’aproparia als 10.000 habitants; Puigcerdà superaria aquest llindar amb un guany del 6%; Berga passaria a tenir un 5% més de població, amb uns 17.500 habitants.

Al conjunt de Catalunya, el nombre d’habitants augmentarà a 644 municipis entre el 2021 i el 2041, mentre que disminuirà a 293 i es mantindrà estable a 10, segons l’escenari mitjà de les projeccions de població de l’Idescat. El Moianès seria una de les sis comarques on s’estima que tots els municipis creixeran, juntament amb el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Tarragonès i el Vallès Oriental. A l’altre extrem, només el 17% dels municipis de la Terra Alta guanyarien població, mentre que a la Noguera ho farien el 20%, al Pallars Jussà el 21% i a les Garrigues el 25%.

Els municipis de més de 5.000 habitants que creixerien més en termes relatius són: Torredembarra (29,5%), Sant Antoni de Vilamajor (28,9%) i Sant Just Desvern (28,3%). A l’altre extrem, la Sénia (-6,5%), Vilafant (-3,9%) i Navàs (-3,7%) serien els municipis de més de 5.000 habitants que perdrien més població. Alhora, Navàs també apareix com un dels cinc municipis que tindrà d’aquí a dues dècades un major percentatge de població (el 54%) en edat laboral, de 16 a 64 anys.

Pràcticament tots els municipis de més de 2.000 habitants (320 dels 354) guanyarien població en l’horitzó de l’any 2041, i també ho farien 2 de cada 3 municipis de 501 a 2.000 habitants. En canvi, perdrien població la meitat dels municipis petits (168 dels 332 de 500 habitants o menys).

Poc creixement vegetatiu

Com a resultat de la baixa natalitat i l’envelliment de la població, només 142 municipis (el 15%) tindrien més naixements que defuncions en el conjunt del període 2021-2041. En canvi, es preveu que en aquest període la migració neta seria positiva en 876 municipis (el 93%), i en molts d’ells compensaria el saldo natural de signe negatiu. En conseqüència, la migració serà el component que farà créixer la població en la majoria de municipis.

Als territoris occidentals de Catalunya menys del 10% dels municipis tindrien més naixements que defuncions: cap municipi a les Terres de l’Ebre, l’1% dels municipis a l’Alt Pirineu i Aran, el 6% a les Comarques Centrals i el 7% a Ponent. A l’altre extrem se situen l’Àmbit Metropolità amb creixement natural positiu al 34% dels seus municipis, i les Comarques Gironines i el Penedès, ambdues amb el 22%. Finalment, al Camp de Tarragona, el 14% dels municipis tindrien creixement natural positiu.

Subscriu-te per seguir llegint