«Per anar a Barcelona no pot ser que tinguem aquesta dificultat»

Montserrat Barniol Carcasona va néixer a Borredà, a la casa familiar de Sant Esteve de Comià. És alcaldessa d’Alpens des del 2003 i, quant a càrrecs públics, entre el 2016 i el 2019 va ser directora general d’ecosistemes forestals del DARP. Formalment és veïna osonenca, però té entre cella i cella que el Lluçanès és comarca. És republicana, d’ERC. Ha rellevat en el càrrec Rosa Vestit, de Junts, i tindrà un primer mandat curt. Amb tot, a part d’insistir perquè la Generalitat reconegui el Lluçanès com a comarca, l’objectiu principal és resoldre el futur de la mobilitat en aquest territori, o com a mínim veure quines obres i inversions cal anar fent. La línia de tren de Renfe R3 (Barcelona, Vic, Ripoll i Puigcerdà) és un dels maldecaps que té. Resoldre la connexió de Manresa cap a Barcelona per la C-55, un altre de prioritari.

Què s’ha marcat com a prioritat del seu temps de govern?

El tema de la mobilitat i les millores a fer en alguns dels grans eixos és una prioritat. La R3 és un dels temes. Fer el desdoblament de via fins a Vic, o fins a Torelló, és bàsic. Es voldria que a Torelló s’establís una estació que donés sortida a la Garrotxa i que fessin bussos llançadora des d’Olot.

La petició del Bages és arranjar les infraestructures, la C-55 i la C-16. Amb la poca distància que hi ha fins a Barcelona no pot ser que hi hagi aquesta gran dificultat per accedir a l’àrea metropolitana, o perquè els de l’entorn de Barcelona pugin, o perquè les empreses facin un cop de cap i s’instal·lin al Bages de manera competitiva.

I el govern ja té una línia clara de cap on vol anar, com vol desdoblar o transformar aquesta relació Manresa-Barcelona?

No. Hi ha la voluntat ferma que la línia clara es triï aviat. Hi ha una voluntat dels empresaris de tenir un 2+2 [dos carrils en cada sentit]. A ningú se li escapa que hi ha una possibilitat de liberalització del peatge de la C-16. S’ha de veure quina és la millor opció, la millor des del punt de vista econòmic, quina és la més fàcil tècnicament i quina és la que resol el coll d’ampolla.

Això respecte el gran tema de carreteres. I en matèria ferroviària? Es parla d’una estació més central a Manresa i de transformació en tramvia d‘alguns vies de FGC.

S’estan fent estudis per fer alguns quilòmetre de tramvia i també per millorar la freqüència de trens. Però veig, amb el poc temps que porto aquí, que el tema del tren té uns terminis molt lents.

Guanyar freqüències és difícil?

Sí, però els tècnics que s’ho miren hi troben algunes solucions, i això passa per fer algunes intervencions, potser un desdoblament en una estació...

L’estació de ferrocarrils més al centre de Manresa, avança?

S’ha d’anar progressant però tot és molt lent. En aquests temes, més enllà del projecte, cal un gran acord dels grups polítics, per una, dues o tres legislatures.

Les línies de les mines de Sallent i de Súria, que puguin ser de passatgers, és una hipòtesis que pot ser que sigui una realitat?

No tinc la concreció de com ho volen fer. S’hauria de tractar de donar més utilitat a la línia.

L’eix Transversal va costar , però es va desdoblar. L’eix Diagonal s’ha començat a ampliar amb un tercer carril entre Igualada i Vilanova. I el tram Igualada-Manresa, què s’hi vol fer?

De moment no em consta que es vulgui desdoblar. És de les carreters més noves de la Catalunya central. Per al 2023 es vol intervenir en l’eix Solsona-Berga. En el Manresa-Igualada estem en el manteniment de la pròpia infraestructura.

De les primeres coses que li hem sentit a dir és que el Lluçanès ha de ser comarca. Ho veu clar? Hem de poder resoldre tots els problemes territorials que tenim a casa nostra?

El tema del Lluçanès me l’heu sentit a dir perquè porto molts anys dient-t’ho. No soc aliena a aquesta qüestió. Sóc alcaldessa d’Alpens i vaig viure en primera mà i en pròpia pell el procés i la consulta que es va fer. Jo crec que és necessari poder donar sortida a una consulta que es va fer en el seu moment, amb unes condicions determinades. Vist el resultat de les votacions, tenint en compte que el resultat va ser complex, a vegades cal entomar el tema, i d’acord amb els municipis, resoldre’l. Hem de buscar la sortida que puguem a nivell legal.

Per posar un exemple proper al Lluçanès, aquest futura comarca hauria de ser comparable al Moianès?

Ha de ser una comarca, perquè és una reivindicació històrica. Sempre s’ha dit que caldrà ajustar una part de la llei actual, de què és una comarca, al que es voldrà que siguin. S’està començant a replantejar la llei de governs i hisendes locals. Hem d’anar cap a una mancomunitat de serveis i que les comarques tinguin aquesta funció.

Uns consells que serien mancomunitats?

Sí. En direm comarques, que és per exemple el que es reivindica des del Lluçanès.

I aquest canvi li sembla que ha de passar mentre vostè sigui la delegada del Govern a la Catalunya central?

Em sembla possible continuar endavant. L’altra cosa són els temps que marquen les legislatures, les eleccions municipals i els temps parlamentaris. Això sí que no depèn de la gestió.

El Lluçanès com a comarca és una lluita. Quin futur preveu, però, per als de l’Alta Segarra, que són a la comarca de l’Anoia i a a vegueria de la Catalunya central?

Aquestes qüestions també depenen molt la reivindicació dels propis municipis, de la gent que està vivint i governant aquests pobles. Jo ho he visitat. Tenen la personalitat i la identitat, i tenen clar que no són Anoia, però han d’acabar de definir-ho. No han passat encara per un procés de reflexió profunda. Els falta aquesta part i un cop ho hagin fet, els acompanyarem amb el que faci falta.

Més enllà del seu futur com a comarca, ara estan a cavall entre l’Anoia (Penedès)i la Catalunya central . Tot el garbuix que tenen es pot resoldre?

Hi ha diferents nivells administratius. A la comarca, seran de l’Anoia mentre no decideixen deixar de ser-ho. L’altra cosa és la Vegueria, que ja han dit que volen ser de la Catalunya central, però encara ens estem desplegant. I al Penedès tot just comencen ara. El que volen és donar el millor servei a la ciutadania i el que hem de és que no quedin descoberts. Amb el Penedès, treballarem amb la màxima coordinació possible.

Crec que pot ser de les primeres vegades que hi hagi un govern tan monocolor. Això canviarà alguna cosa? Pot ser un govern de delegació més que delegats d’un govern?

Cada delegació emana del departament i porta a terme el decrets de departament al territori.

Aquesta representació del Govern a la Catalunya central té un problema de seu. No de quina ciutat ha de tenir l’edifici, sinó del propi edifici. A Manresa han de fer un trasllat en dos passos, un per portar la seu a una tèxtil rehabilitada i la segona per tenir acabat el nou edifici que s’ha projectat als antics jutjats de Manresa. Com estan els terminis.

El nou edifici serà als edificis judicials, i entremig anirem a la fàbrica dels Salt. Esperem que a finals de l’any que bé.

Aquesta l’estrenarà, potser?

Esperem que sí.

I l’altra, la seu definitiva. Per quan?

Aquesta potser hi haurà alguna legislatura entremig (riu). L’adquació de la Fàbrica del Salt havia de ser per abans d’estiu, però jo crec que serà després, a la tardor. La seu definitiva estan ara en la fase de deconstruir algun edifici antic de la zona. Aquest és un projecte a 7 o 8 anys. És un edifici que està molt ben plantejat i hi ha un espai interior molt ciutadà. El projecte el vaig veure molt encertat.

Ve d’un poble relativament petit en habitants.

Sí, molt petit. Un micropoble.

Aquesta serà una lluita de la delegada. Mirar que els micropobles estiguin ben atesos, que no perdin més serveis?

I tant. Però ha de ser una preocupació del Govern, no només de la delegada. Alpens estem des de fa temps entre els micropobles. És cert que tenim el 6 o 7 per cent de la població i és un 60% del territori. Per tant, no es pot fer Catalunya sense pensar en tot el territori. A més de pensar en la gent que hi viu cada dia, hem de pensar que en definitiva és un espai del que molta gent en gaudeix durant el cap de setmana. Molta gent que viu a l’àrea metropolitana surt a gaudir d’aquest paisatge. Si deixem de tenir-lo atès, gestionat i com a activitat prioritària, deixarem de tenir el servei de metge, d’escola, d’atenció a la gent gran, de noves tecnologies. La delegació ha de fer l’esforça de continuar treballant al costat dels micropobles. Ara està en voga aquesta cosa de la ruralitat, el despoblament rural... Hem de fer xarxa entre aquest pobles. També hi passen coses molt interessants de tecnologia o de com atendre la ciutadania.

Vostè ara veu el problema, per exemple, de la manca de metges des de dues realitats diferents?

El metge és un figura capdal per als pobles petits. Però és una replantejament per la situació que estem vivint. Hem de veure com es reestructurà el servei mèdic. Els pobles petits, quan perdem una hora de metge al consultori local, és un drama. Aquell metge té, a part de la informació necessària del malalt, té la informació de les predependències. Per això diem que és tan lamentable la pèrdua. A l’Alt Berguedà estan en una situació complicada. I de la mateixa manera hem de veure que no hi ha prou professionals, que volen treballar en centres que estiguin més acompanyats, que els nous professionals volen estar en llocs en equips més grans. S’ha de posar en valor la medicina de família.

A nivell de projectes, hi ha pendent les dues seus de bombers, la de Manresa i la de la Catalunya central.

Sé que s’hi està treballant.

Què li preocupa del territori?

Que la gent que visqui en aquests territoris o que hi vulgui venir, tingui les mateixes oportunitats que els que viuen en zones més poblades.

Subscriu-te per seguir llegint