El Moianès i la Cerdanya són les comarques que més van créixer el segon any de pandèmia

Gairebé tres de cada quatre municipis de l’àrea de Regió7 van guanyar habitants durant el segon any de pandèmia, el 2021, segons la que és la dada més fiable de població, la del registre dels padrons, que acaba de fer públic l’Institut Nacional d’Estadística. I a nivell comarcal és rellevant el cas del Moianès, que és una de les comarques de tot Catalunya que més va créixer en nombres relatius. Va sumar 185 habitants més, el que suposa un augment de l’1,43% en relació amb el 2020 (que ja havia estat també de creixement), només superat pel Baix Penedès i el Garraf. En aquesta línia, destaca també la Cerdanya, que registra un creixement de l’1,11% (213 habitants més), que alhora s’afegeix al creixement que ja va experimentar el primer any de pandèmia (la comarca que més ho va fer de tot Catalunya), de pràcticament el 4%.

En conjunt, les set comarques oficials de l’àrea de Regió7 més els set municipis que conformen el Baix Llobregat Nord van tancar el 2021 (les dades ara publicades són a 1 de gener del 2022) amb un total de 517.069 habitants, el que suposa un creixement del 0,5% respecte l’any anterior (2.266 habitants més), que havia estat d’increment general. En aquest cas, hi ha una excepció, el Bages, que és l’única que registra un decreixement, tot i que és gairebé insignificant (del 0,042%, per 41 habitants menys), i es manté fregant els 181.000 habitants.

Com es deia a l’inici, la demarcació que percentualment va més a l’alça és el Moianès, amb un guany de prop de 200 empadronats més que fan que en el seu conjunt consolidi de ple els 14.000 habitants, barrera que va superar fa dos anys.

En el cas de la Cerdanya, que és la segona que més creix, el que fa és consolidar els 19.000 habitants que va assolir el 2020 i apropar-se als 20.000. Aquests 19.443 que té oficialment en l’actual registre és la xifra més alta d’empadronats que la comarca ha tingut, com a mínim, en els últims 46 anys (a l’Idescat apareixen dades fins al 1975). En aquest període de temps, la Cerdanya havia arribat a superar en una ocasió aquest llindar (el 2012 eren 19.047), però posteriorment va arribar a caure fins als 17.623 (l’any 2017). Per tant, en tot just cinc anys ha guanyat 1.820 empadronats, un augment del 10,3%. De fet, aquesta comarca va començar el segle XXI amb 5.000 habitants menys que ara (l’any 2000 es va tancar amb 14.055).

El Berguedà ha registrat també un petit creixement (del 0,66%, amb 275 empadronats més) però és un guany prou significatiu perquè li permet assentar-se en els 40.000 habitants, llindar que tot just havia superat en el padró precedent.

La que salta una barrera en aquest últim registre és l’Anoia, que gràcies a la incorporació de 1.043 empadronats nous supera els 125.000. El creixement de la comarca en aquest segle és més que notable, ja que l’any 2000 tenia una població molt per sota de les 100.000 persones (89.876 per ser exactes). Per tant, en dues dècades ha augmentat de gairebé el 40% (35.000 habitants més). El Solsonès pràcticament no experimenta variació i es manté en els 13.600.

Quatre capitals baixen

Pel que fa a les capitals, n’hi ha quatre que baixen en població, una d’elles Manresa. Un cas paradoxal ja que en aquest últim registre oficial (que, recordem, és d’1 de gener del 2022) se li atorguen 740 habitants menys que la fan baixar dels 78.000. Però en les últimes dades del consistori, del mes de juny passat, es palesava que que s’ha superat el sotrac i que, després d’un any i mig baixant, la població ha tornat a créixer, situant-se en 78.523 persones en total. De les altres tres que mostren descensos destaquen Puigcerdà i Igualada, ja que malgrat són molt mínims (per sota de l’1%) van en direcció contrària al de la comarca. En el cas de la capital de l’Anoia, manté consolidats els 40.000 habitants. La quarta que recula és Solsona (-44 empadronats), que malgrat tot es manté just per damunt dels 9.000.

Sant Fruitós de Bages supera per primer cop els 9.000 habitants gràcies a que en un any n’ha sumat 128 de nous (un augment de l’1,56%), i Navàs salta la barrera dels 6.000

Moià sí que va totalment en la línia de la comarca, ja que guanya 74 empadronats, el que li suposa un increment de l’1,30%, mentre que Berga en guanya 80, i a poc a poc es va apropar als 17.000 habitants (ara en son 16.762) llindar per sota del qual va caure fa una dècada.

Si posem la lupa a nivell municipal, però fora de les capitals, hi ha dos municipis considerats dels grans que fan un salt: Sant Fruitós de Bages supera per primer cop els 9.000 habitants gràcies a que en un any n’ha sumat 128 de nous (un augment de l’1,56%), i Navàs salta la barrera dels 6.000, amb un creixement del 0,73%. Aquest llindar ja el va saltar en el padró del 2010, però en va quedar per sota en el del 2020. Just un any després, doncs, el recupera.

També cal posar l’accent en el cas de Sant Vicenç de Castellet, que tot i no saltar cap barrera s’hi apropa molt. Seguint la progressió actual, molt aviat podria superar els 10.000, ja que ara està a tot just una cinquantena, després de sumar 81 empadronats més en un any. Artés s’apropa a fer el salt dels 6.000 (li’n falten un centenar) i Navarcles ha consolidat els 6.000 que va aconseguir superar fa dos padrons.

Un cas especialment rellevant, per la xifra, és el de Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès, torna a assolir els 1.000 habitants (segons aquest padró, son mil justos), xifra que ja havia tingut fa uns anys. El que també s’apropa al miler és Olius (985), que l’any 2000 tot just superava els 500 empadronats.

Al Berguedà no hi ha cap salt de xifra, però Gironella ha sumat 24 habitants que l’acosten als 5.000 (ara son 4.940) que ja va tenir entre el 2008 i el 2012, mentre que, en contraposició, Guardiola en perd 11 i es consolida per sota del miler (918).

La Cerdanya té els municipis que presenten creixements més notables en nombres relatius, tot i que s’ha de tenir present que es tracta de municipis petits (a l’entorn dels 500 habitants o menys). És el cas de Bolvir, Das, Prullans o Meranges, amb augments que oscil·len entre el 7% i el 15%.

Subscriu-te per seguir llegint