L’àrea central acumula els dos pitjors anys del segle en la distància entre morts i naixements

La covid ha deixat a les comarques de l’àrea central dos anys de registres nefastos en el que es coneix com a creixement vegetatiu, és a dir, en la relació entre defuncions i naixements, clarament negatius a totes les demarcacions. L’últim exercici que permet fer aquesta afirmació és el del 2021, el segon encara amb una marcada afectació de la pandèmia, i que és l’últim del que es disposa de dades completes i oficials territorialitzades, tant de mortalitat com de natalitat (facilitades per l’Institut d’Estadística de Catalunya). S’ha convertit en el segon pitjor registre d’aquest segle. Sumant el conjunt de les set comarques de l’àrea d’influència de Regió7, el 2021 hi va haver un balanç negatiu de 1.151 persones. És a dir, es van registrar 1.151 defuncions més (van ser 4.177 en total) que no pas naixements (3.026).

Aquest balanç tan negatiu només el supera, i en escreix, l’any precedent, el primer de la covid19 i el més castigat, en xifres de mortalitat, per la pandèmia. De fet, si fem una comparativa entre els últims dos anys i d’aquests en relació amb la resta el que tenim és una lectura amb una certa paradoxa. Perquè, d’una banda, el balanç negatiu que mostra el 2021 suposa una reducció molt important respecte el del 2020, però això ve motivat perquè aquell va ser absolutament extraordinari en mortalitat. I el 2021 ho va seguir sent (tot i que amb una baixada més que notable de les defuncions respecte el primer any de covid) el que ha fet que aquest creixement vegetatiu continuï sent clarament negatiu.

Aquestes dades posen de manifest que si no tinguéssim en compte un factor clau com és el dels moviments migratoris, que en general estan aportant nous habitants, totes les nostres comarques perdrien població de manera accentuada, si només hi incidissin els factors naturals.

Com es deia, en comparació amb l’any anterior (2020), que s’havia tancat amb un balanç global a les set comarques de -2.172, aquest creixement vegetatiu en negatiu s’ha reduït pràcticament un 50% al 2021 (els -1.151 esmentats a l’inici). Alhora, però, si agafem com a referència tan sols els últims dos anys abans de la covid veiem que aquest creixement vegetatiu en negatiu és un 25% més elevat que el del 2019 (llavors el balanç va ser de 867 defuncions més que no pas naixements), i un 60% superior al del 2018 (quan el balanç va ser de -458).

Distanciament desbocat

Per veure la magnitud d’aquests dos balanços, i per entendre sobretot la incidència brutal que hi ha tingut la covid, cal tenir present que des del 2000 hi ha hagut fins i tot una dècada (del 2004 al 2014, coincidint amb el primer auge migratori) en què el saldo al conjunt del territori va ser positiu. És a dir, que les xifres de naixements es van situar per damunt de les de defuncions. I que, en la resta d’anys, malgrat ser negatiu aquest balanç hi havia força equilibri entre ambdues xifres.

El 2020 i el 2021, però, aquest distanciament s’ha desbocat i és evident que el factor clau ha estat l’efecte mortal de la pandèmia, ja que el que s’ha disparat en relació amb els anys anteriors són les defuncions. En canvi, la natalitat ha mantingut una línia força més regular, tot i que també lleugerament a la baixa (amb l’única excepció el 2021 de la Cerdanya i l’Anoia), el que ha accentuat aquest creixement natural en negatiu.

L'Anoia, la més equilibrada

Cap territori de l’àrea d’influència de Regió7 no s’escapa d’aquesta tendència tan marcada. Així, al Bages el balanç global del 2021 va ser de 1.816 defuncions per 1.334 naixements (-482). Al Moianès el balanç és de -98; al Berguedà, de -247 i al Solsonès, de -92. La Cerdanya i l’Anoia son les úniques demarcacions de casa nostra que han tingut creixements de natalitat en relació amb el 2020, però malgrat aquest factor els seus balanços de creixement natural també resulten negatius. L’Anoia, però, és la que té uns registres més igualats atenent al seu volum de població, ja que entre morts i naixements només hi ha una diferència de 60 (defuncions més que natalicis).

Com es deia, la covid és el factor clau en el distanciament entre aquestes dues dades demogràfiques. I és que, per exemple, el Bages va ser la comarca de tot Catalunya que més va notar el 2020 l’impacte mortal del coronavirus. Va ser la demarcació que, de bon tros, va registrar un increment més elevat de morts en comparació amb l’any anterior, quan la covid-19 no era present entre nosaltres. Òbviament, no tot l’increment va ser degut a la pandèmia, però no hi ha dubte que sobre ella cal carregar la major part d’aquesta accentuada variació a l’alça en el pas d’un any a l’altre, que en el conjunt de Catalunya va ser del 23,6%. Al Bages, el 2020 hi va haver gairebé el 40% més de defuncions que el 2019.

Pel que fa al 2021, el primer amb vacunació de la covid, hi va haver un clar descens de l’impacte mortal respecte el 2020, alhora que quedava clara la forta incidència que encara va tenir la pandèmia en un panorama de registres molt elevats de defuncions. Per dir-ho d’una manera resumida, a les comarques de la Catalunya Central hi va haver al 2021 una baixada generalitzada del nombre de morts en comparació amb l’anterior, però perquè ara fa tres anys l’arribada inesperada de la covid va ser absolutament devastadora. I el que evidencia que, malgrat els descensos, el 2021 encara va seguir acumulant les conseqüències d’aquesta malaltia és que la xifra de defuncions de les set demarcacions va ser un terç més elevada que la mitjana dels 20 anys previs sense pandèmia. A les set comarques de casa nostra hi va haver al 2021 4.228 defuncions, i la mitjana anual d’aquest segle abans de la pandèmia era de 3.708.

Com a casos pràcticament oposats criden l’atenció els del Berguedà i l’Anoia. I és que la primera només ha tingut registres negatius de creixement natural en tot el que portem de segle. La vegada que més es van apropar totes dues dades demogràfiques va ser al 2009 (hi va haver 93 defuncions més que no pas naixements), mentre que el màxim distanciament es va produir, lògicament, al 2020 (-353). Per contra, a l’Anoia la natalitat va estar per damunt de la mortalitat fins pràcticament l’arribada de la pandèmia. No va ser fins al 2019 que el balanç va ser negatiu.

Dels 163 municipis que engloba l’àrea d’influència de Regió7, un 70% (115) van tenir més defuncions que naixements. En el cas de Manresa, per exemple, van ser 760 i 638, respectivament. En positiu, i per volum de població (més de 9.000 habitants), crida l’atenció Sant Fruitós de Bages, on la natalitat (80 nounats) es va situar clarament per damunt del nombre de morts (51).

Subscriu-te per seguir llegint