La carn de caça no es consumeix aquí i s’exporta a altres països

La caça del senglar i d’altres espècies no acaba només un cop s’ha abatut l’animal. Els caçadors han de continuar fent-se càrrec de la presa i, en la majoria d’ocasions, aquesta acaba al circuit alimentari. Tot i això, la carn gairebé mai s’acaba consumint a Catalunya i s’acaba exportant a altres països.

Un cop acaba la batuda els caçadors són els encarregats de transportar les preses senceres, sense manipular, a algun punt de recollida on es duen a terme les proves veterinàries corresponents per tal que la carn pugui acabar accedint a la cadena del sector de l’alimentació. És en aquest punt, quan els caçadors poden vendre el producte a algun escorxador o distribuïdor. Amb aquestes vendes els caçadors s’emporten uns beneficis que, des de fa uns mesos, es complementen amb un ajut de la Generalitat de 25 euros per senglar abatut. Normalment es reparteixen entre els membres de la societat de caçadors que ha dut a terme la batuda.

Per altra banda, els caçadors tenen la possibilitat de quedar-se el senglar per fer-ne un consum propi. En aquest cas no han de passar cap control veterinari ni de transport i seran ells els encarregats de fer-ne el tractament que considerin. L’última opció és la d’eliminar la peça, com es fa amb animals de granja que moren, però aquesta opció no és atractiva ja que no suposa cap benefici.

«D’un porc senglar potser només se’n pot aprofitar fins a un 50% per les ferides i perquè hi ha moltes parts que no es treballen», explica el caçador d’Avià, José Luis López. Aquest és un dels aspectes que fa que el preu de la carn de senglar no sigui molt elevat. Però el principal problema és que no hi ha carn de caça a les cuines catalanes. «Aquí a Catalunya no hi ha la cultura de la carn de caça. A altres punts d’Espanya com Extremadura o Andalusia si que se’n comercialitza i consumeix més perquè és més una tradició, aquí s’ha perdut», apunta Manel Raurich, president d’Agrupcat. Raurich destaca, però, que la gran majoria de la carn de caça de Catalunya s’acaba exportant a altres països europeus com Alemanya, França o Itàlia, on és més habitual fer plats de cuina amb aquest tipus de producte. «Aquí, tot i que la carn agrada, el senglar s’ha de cuinar molt bé i potser no estem tan acostumats ja», diu Raurich.

Per tal d’augmentar el consum de carn de caça a Catalunya el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural també preveu algunes mesures en el marc del pla de xoc que ha de regular la població de senglar a Catalunya. «Ens agradaria impulsar el consum d’aquesta carn, però és cert que ja no hi ha tradició a Catalunya», diu la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, que destaca també que la major part de carn de caça sí que entra a la cadena alimentària perquè hi ha un seguit d’empreses que la tracten i exporten, però a països del nord d’Europa.

«Una de les línies de treball que tenim és treballar amb els caçadors i empreses càrniques perquè tota la carn que es caça i arriba al sector alimentari es pugui consumir aquí a Catalunya», explica Sanitjas, que afegeix que es tracta d’«una carn molt assequible, és un tema totalment cultural. Som un país de senglars però la tradició s’ha anat perdent», lamenta Sanitjas.

Subscriu-te per seguir llegint