La sobrepoblació de senglars es manté malgrat la intensificació de la cacera
A les comarques de Bages, Anoia i Moianès hi ha entre 6 i 9 exemplars per quilòmetre quadrat, però la situació més preocupant es dona a Girona
Dos caçadors abandonen una àrea senyalitzada de caça a Avià | ALEX GUERRERO / Arnau Valverde
La presència de senglars continua mantenint una tendència a l’alça a tot Catalunya i també, encara que en menor mesura, a la regió central, malgrat que el nombre de porcs caçats enguany ha sigut superior a l’anterior. Per aquest motiu, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya estudia una sèrie de mesures que complementin la caça i ajudin a regular la població d’aquest animal, tot i que no es preveuen resultats a curt termini.
A Catalunya actualment hi ha més de 200.000 senglars. La majoria es concentren a les comarques de Girona i a l’àrea de Barcelona, però la presència d’aquest animal també destaca a la Catalunya Central. A Bages, Moianès i Anoia hi ha entre 6 i 9 senglars per km2. A Berguedà i Solsonès n’hi ha entre 3 i 6 mentre que a la Cerdanya i l’Alt Urgell n’hi ha menys de 3. «És una problemàtica evident però a potser la Catalunya central no és la zona més problemàtica», explica a Regió7 la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas.
Els caçadors de la regió central també han notat l’increment de la població de senglars. «És una plaga, n’hi ha molts», diu José Luis López, un caçador d’Avià. De fet, apunta que s’ha notat molt amb les batudes ja que «abans si anaves i caçaves 2 o 3 senglars ja era un èxit i ara, amb una batuda si vas amb prou gent, se’n poden matar 30 o 40. A Berga fa uns anys en vam matar 117 en un dia». Sobre la imatge que es té del caçador actualment López diu que «nosaltres cacem a nivell recreatiu i, indirectament, complim aquesta funció de regular la població de determinades espècies. En cap cas volem exterminar l’espècie», assegura.
Per regular la superpoblació de senglars, la caça continua sent el mètode més efectiu i, de fet, el nombre de senglars capturats té una tendència creixent. En la temporada 2021-2022 es van caçar 66.975 senglars, un 22% de les quals a la Catalunya Central. Tot i això, la situació continua sent preocupant també perquè el nombre de caçadors està disminuint amb els anys i per aquest motiu la Generalitat va elaborar un pla estratègic per controlar les espècies que generes problemes per la seva superpoblació, com és el cas del senglar. Una primera línia va dirigida al control de la població, és a dir, a la captura d’aquests animals, però hi ha una segona línia que va dirigida a la protecció dels conreus i a evitar que aquests animals tinguin accés als aliments. «El que ens diu la comunitat científica és que aquesta capacitat d’accedir al menjar ha disparat la seva capacitat reproductiva, per això hi actuem», explica Sanitjas. En aquest aspecte també es vol regular l’accés als contenidors de les àrees urbanes que tenen els senglars. «No n’hi ha prou amb la caça i per tant hem de treballar en protegir els conreus, limitar l’accés a les zones urbanes i potenciar la recerca amb mesures com la contracepció.
En aquest sentit el Departament està realitzant diferents estudis per fer efectiva una vacuna anticonceptiva. «La vacuna té un problema a data d’avui i és que els animals s’han de capturar un a un i això té un alt cost. A data d’avui no és un mètode que es pugui aplicar a nivell general, però la voluntat és anar cap a aquesta banda», diu la directora.
El sector de la caça està en declivi ja que cada cop hi ha menys caçadors i, els que estan en actiu, s’estan envellint. Tot i això critiquen que l’administració pública tampoc està posant facilitats perquè realitzin la seva activitat, sinó al contrari. El punt que genera més conflicte actualment és l’obligatorietat que tenen els caçadors d’informar dels llocs on duran a terme les batudes amb antelació, fet que asseguren que és poc pràctic ja que les preses es poden moure.
«Quan hi ha un accident relacionat amb els caçadors es produeix un terratrèmol mediàtic. La societat ens demana una regulació i unes normatives cada cop més exigents», explica Manel Raurich, president de l’Agrupació de Societats de Caçadors i Pescadors de Catalunya (Agrupcat). Raurich entén que existeixi una regulació, però considera que aquesta no s’hauria de limitar als caçadors si no a tothom que dugui a terme una activitat al bosc ja que també hi ha altres riscos. En aquest sentit ho compara amb activitats com anar a buscar bolets o anar amb bicicleta per camins no senyalitzats. A més, Raurich recorda que gran part dels boscos són de titularitat privada i que per tant es podria estudiar la possibilitat de regular-hi l’accés per evitar accidents.
«Ens tenen molt arraconats. Ens haurien d’ajudar i no posar-nos tants problemes», explica per la seva banda el caçador José Luis López, que creu que les mesures que es prenen des de la Generalitat es fan des d’una visió urbanita i sense tenir en compte el seu sector.
Subscriu-te per seguir llegint
- La Policia Nacional alerta sobre aquesta estafa que buida els comptes bancaris
- Ikea sorprèn amb el sabater per a l'entrada que sembla un moble de disseny
- El gest desagradable d'una soltera en conèixer l'afició de la seva cita a 'First Dates
- Viure amb lipedema, la malaltia de les dones que només s'engreixen: "Em vaig sentir alliberada quan vaig saber per què guanyava tants quilos
- La floració de les tulipes, un fenomen turístic al Berguedà
- Una desena de famílies d'Olvan denuncien que els fan fora de casa tot i haver pagat sempre el lloguer: "És un malviure
- El despatx berguedà Fernández Advocats s’integra en el barceloní Giménez-Salinas
- Una alumna d’ESO es tira per la finestra d’una escola de Balaguer i resulta ferida
