Divisió d’opinió a Sant Feliu Sasserra per ser del Lluçanès i un no rotund de Merlès

Sant Feliu Sasserra es mira amb reserves la creació de la comarca del Lluçanès. Una part dels veïns veurien bé formar-ne part sempre que s’exposi què implicaria el canvi i com seria la nova comarca. Són partidaris de no reactivar amb presses un tema que s’arrossega des de fa anys. Tot i que al poble no és un tema de conversa habitual, joves i grans tenen arguments sobre si prefereixen ser del Lluçanès o quedar-se al Bages. Segons les opinions consultades per Regió7, Sant Feliu Sasserra manté l’equilibri del ‘sí’ i del ‘no’ de la consulta que es va fer el 2015, on a Sant Feliu va guanyar no pertànyer al Lluçanès per poca diferència de vots, 153 a 173.

Ceci Freixa i Lourdes Bundó explicaven ahir al migdia, mentre preparaven una calçotada, que tot i que la identitat del Lluçanès és clara, cal veure com s’ha de crear la comarca: «Per exemple, no sabem si té sentit tenir un Consell Comarcal amb 19 consellers per una comarca tan petita. Pensem que s’hauria de fer una comarca a mida de les necessitats». En la mateixa línia s’expressava l’alcalde de Sant Feliu, Josep Romero. I, de fet, aquesta és l’aposta de la majoria dels alcaldes afectats, que són 13 municipis: «Crear un ens diferent als consells comarcals de les altres comarques, molt més adaptat al territori, i amb el consell d’alcaldes com a rang decisori de primer ordre».

En aquest sentit, l’alcaldessa d’Alpens, Montse Barniol, que també és delegada del Govern a la Catalunya central, defensa la creació del Lluçanès «per poder tirar endavant projectes mancomunats amb més recursos i amb competències desplegades de la Generalitat, així com millorar els serveis per a la ciutadania». Comenta que l’actual Consorci del Lluçanès ja treballa en aquesta línia però «amb mancances estructurals i econòmiques» que es resoldrien amb la creació de la comarca del Lluçanès.

El Govern vol crear la comarca del Lluçanès abans de les eleccions municipals del 28-M

«La voluntat és trobar una fórmula que atregui tots els ajuntaments», tenint en compte que, a la consulta del 2015, 5 dels 13 pobles van votar ‘no’ a formar part de la nova comarca. Així li van traslladar els alcaldes la setmana passada al secretari de Governs Locals i Relacions amb l’Aran, David Rodríguez, en una reunió que es va tancar amb el compromís de donar resposta a la demanda del territori i estudiar si cal una alternativa, fer una prova pilot. La Generalitat vol desencallar la creació de la comarca del Lluçanès i que pugui ser realitat abans de les eleccions municipals del 28 de maig «perquè tothom sàpiga què està votant i si també està votant per la composició d’un consell comarcal o d’un altre», va explicar Rodríguez. Segons Montse Barniol, amb tres mesos i mig, «si s’accelera el procés és factible».

Rivalitat amb la capital, Prats

Joves de Sant Feliu que ahir feien el vermut en un bar del poble es mostraven contraris a ser del Lluçanès: «Vull continuar al Bages perquè Prats de Lluçanès com a capital no em representaria, penso que mirarien pels seus interessos i ells es beneficiarien de la comarca però els altres pobles no ho tinc clar», apuntava Marc Coma, tot i que reconeixia que tenen molta més relació amb el Lluçanès que amb el Bages. «No hi veig la necessitat, no aporta res sinó més càrrecs, més despeses...», afegia Fran Espinosa.

En canvi, Jordi Vila en discrepava: «Sent del Lluçanès podríem tenir més accessibilitat a nous serveis i diners que arribarien més directament, perquè el Bages engloba molts municipis i som dels últims en tot». Del mateix parer es mostraven Lluïsa Bruch i Llorenç Pellicer: «Ara pertanyem al Bages i estem una mica oblidats dins la comarca, molta gent de Manresa no sap ni on és Sant Feliu Sasserra». La parella és totalment partidària del canvi: «Segur que n’obtindríem beneficis, econòmics i de serveis».

Merlès no es veu al Lluçanès

L’alcalde de Santa Maria de Merlès, Josep Costa, té clar que el municipi vol continuar sent del Berguedà. De fet, com a ajuntament ja es va desentendre del Consorci del Lluçanès, l’entitat que impulsa projectes supramunicipals per tal d’invertir eficientment els recursos i mancomunar serveis. Josep Costa no assisteix a les reunions del Consorci i tampoc va ser present a la reunió de la setmana passada d’alcaldes amb el secretari David Rodríguez.

Per a Josep Costa, «no veiem cap necessitat de ser del Lluçanès, i tot i que hi som a tocar, no volem marxar del Berguedà. Tenim bones comunicacions i la distància amb la capital de comarca, Berga, no és cap inconvenient». Recorda que «més del 70% dels vots del 2015 van ser a favor del ‘no’» i creu que vuit anys després el tarannà del poble és el mateix: «La gent no veu avantatges de passar al Lluçanès, perquè serà una comarca molt petita i mancada de serveis».

Subscriu-te per seguir llegint