La marroquina es manté com a nacionalitat predominant en quatre comarques de la Catalunya central

A l’Anoia i al Bages són més del 40% del global de població estrangera, i al Berguedà i el Solsonès més d’un terç

Celebració de la comunitat marroquina de Manresa dels triomfs de la seva selecció al Mundial

Celebració de la comunitat marroquina de Manresa dels triomfs de la seva selecció al Mundial / OSCAR BAYONA

David Bricollé

David Bricollé

El Bages, el Berguedà, el Solsonès i l’Anoia són les quatre comarques de casa nostra on hi ha una nacionalitat clarament més predominant (una tercera part, o més) entre la població estrangera, i en totes elles és la marroquina. El cas més evident és el de l’Anoia, on s’apropen a pràcticament la meitat del total (són el 43,6%). En el cas del Bages, també estan per damunt del 40%, amb 9.511 persones provinents d’aquest país, mentre que la segona nacionalitat, que en aquest cas és la romanesa, baixa ja fins al 9,9%, i les tres següents (Hondures, Colòmbia i Xina) tenen ja menys d’un miler de residents a la comarca. Al Berguedà, la població marroquina suposa el 32,6% del total d'estrangers, i per darrera hi ha els romanesos, els veneçolans, els colombians i els hondurenys. Pel que fa al Solsonès, els marroquins son un terç del total i les quatre nacionalitats següents per representades són les de Romania, Bulgària, Ucraïna i Argentina.

El Moianès, la Cerdanya i l’Alt Urgell són les tres que no compleixen amb el predomini del Marroc, i en tots tres casos es dona, a més, un pes representatiu molt més repartit entre les nacionalitats predominants. Així, al Moianès, els malians es mantenen com els més presents entre la població estrangera, però tot just en suposen el 14,8%, i l’Índia i Romania hi són nacionalitats que se situen a entre 4 i 6 punts de diferència. A la Cerdanya, el predominant és el col·lectiu colombià i és el 15,8% del total.

Al conjunt de Catalunya, la població marroquina és la primera nacionalitat a 28 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és en 8 comarques i Aran. Per nacionalitats destaquen pels increments la població originària d’Itàlia (6.315), Colòmbia (4.594), Argentina (2.230), França (2.147) i Veneçuela (1.742). En canvi, les nacionalitats que més disminueixen són les del Marroc (-2.914), Bolívia (-2.360), Romania (-1.176), Brasil (-945) i Índia (-683).

L'any 2022, la població d'origen europeu és la més nombrosa i representa gairebé un terç de la població estrangera resident a Catalunya (31,6%), dels quals el 23,3% són de la Unió Europea i el 8,3% de la resta d’Europa. El segon lloc correspon a la població americana (28,3%) seguit pels originaris d'Àfrica (25,5%). Més allunyada d'aquest col·lectiu, la població asiàtica representa el 14,5% de la població estrangera.

La població estrangera resident a Catalunya és heterogènia quant a les procedències, representades per més de 170 nacionalitats. La comunitat marroquina és la més nombrosa (235.278) i equival al 18,5% dels estrangers. El segon lloc, l'ocupa la població de Romania (86.528) amb una representació del 6,8%. En el rànquing de nacionalitats, les segueixen la italiana (76.826) i la xinesa (63.228), que representen el 6,0% i 5,0% respectivament.

Subscriu-te per seguir llegint