La proporció de dones caps de llista va a l'alça, però encara lluny de la paritat

D'un total de 537 llistes presentades a les comarques de casa nostra, el 32% estan liderades per candidates, i a 61 dels 171 municipis no hi ha alcaldables femenines

Elisabet Teixidor (a la dreta) i Eva Serra, les dues candidates que concorren a les eleccions a Puig-reig

Elisabet Teixidor (a la dreta) i Eva Serra, les dues candidates que concorren a les eleccions a Puig-reig / ANNA COSTA

David Bricollé

David Bricollé

La proporció de dones caps de llista a les eleccions municipals va en augment però encara li falta recorregut per arribar assolir els estàndards de paritat. Per als comicis del proper 28 de maig, amb les llistes ja oficialitzades, el nombre de candidates s’apropa a un terç del total. En concret, les comarques de casa nostra sumen 537 llistes, de les quals 172 tenen una dona a la primera posició i, per tant, com a candidata a l’alcaldia, mentre que en 365 son homes. Per tant, hi ha una proporció en termes relatius del 32% i el 68%, respectivament.

Com a dada positiva hi ha una evolució a l’alça si agafem com a referència les quatre últims cites electorals municipals. El 2007 ,el percentatge de dones alcaldables era del 21,5% i va créixer al 23,6% a les del 2011. Va quedar gairebé estancat el 2015, quan van suposar el 23,9%, i quatre anys més tard, a les del 2019, va fer un salt al 28,9%. Com es deia, en les actuals ja es trenca la barrera del 30%. En setze anys, doncs, aquesta representativitat ha crescut des més de deu punts en termes relatius. Per contra, i per valorar també aquestes xifres en la seva justa mesura cal veure no només el fet que la desproporció encara és evident, sinó que queda a distància del que es podria començar a considerar una certa paritat. És així si ens atenem al fet que la Llei Orgànica del Règim Electoral General exigeix per a la composició equilibrada de les llistes electorals que es presenten en les eleccions que en cada tram de cinc llocs, els candidats d'un o l’altre sexe no podran estar representats en menys del 40%.

En aquest sentit, la nova comarca del Lluçanès és la més equilibrada, ja que fins i tot se situa per damunt d’aquest 40% de referència, a partir de, això sí, un nombre de llistes molt reduït. Parlem de 16 en total sumant els 9 municipis que la componen, 7 de les quals (el 43,7%) tenen candidata. El Bages no supera aquell llindar però és la següent demarcació de casa nostra que més s’hi apropa. Hi ha un total de 113 candidatures, de les quals 43 estan encapçalades per dones (el 38%). L’extrem més oposat és el Solsonès, ja que les caps de llista suposen només encara una de cada quatre (11 de 43).

Per damunt o en la línia d’aquesta mitjana general del 32% hi ha el Moianès (9 de 24, el 37,5%), el Baix Llobregat Nord (32,6%) i el Berguedà (23 de 72, el 31,9%). Per sota, a banda del Solsonès hi tenim la Cerdanya (14 de 47, el 29,7%), l’Anoia (35 de 120, el 29,1%) i l’Alt Urgell (15 de 56, el 26%).

Una altra dada que incideix en la desproporció que encara es genera, malgrat els avenços fets. Dels 171 municipis que integren el conjunt de l’àrea de Regió7, només en 24 (el 14%) hi ha més dones que encapçalen llistes que no pas homes. En 115 (el 67%) la situació és la inversa, i en 32 hi ha igualtat.

Alcaldessa segura a 13 municipis

Un altre detall, en 61 d’aquests municipis (el 35,6%) no s’hi presenta cap dona alcaldable. Per contra, només són 13 les poblacions on no hi ha candidats masculins: Callús (Bages), Collsuspina (Berguedà), Bellver i Montellà i Martinet (Cerdanya), Capolat, Puig-reig, La Quar, Sagàs i Viver i Serrateix (Berguedà), Orpí i Sant Martí Sesgueioles (Anoia), i Lluçà i Alpens (Lluçanès). Són, per tant, 13 municipis que, si no passa res, ja tenen garantit que en el proper mandat tindran alcaldessa als seus consistoris respectius. De fet, en tres d’ells, serà el primer cop en els 44 anys d’Ajuntaments democràtics que hi ha una dona al capdavant. Un és el cas de Puig-reig, que Regió7 ja ha explicat que es disputaran Elisabet Teixidor, cap de llista d’ERC, i Eva Serra, candidata d’Avancem Junts. Els altres dos són Callús i Collsuspina, on també s’ho disputaran dues candidates.

Algun cas singular, per les xifres que s’hi donen, és per exemple el de Sant Vicenç de Castellet, on concorren un total de 8 candidatures i les alcaldables son majoritàries, 5 en total. En sentit totalment oposat, el cas més accentuat és el d’Esparreguera, on de 8 candidatures no n’hi ha cap amb candidata dona. A Capellades i a la capital de l’Alt Urgell, la Seu, són 0 de 6.

Precisament, parlant de capitals comarcals, les més ‘feminitzades’ pel que fa a caps de llista són les més petites, Moià i Prats de Lluçanès, les úniques on hi ha més dones que homes candidats (3 a 2 i 2 a 1). A Manresa la proporció és de 3 a 7 i Berga és de les més desproporcionades (1 a 6), molt similar a igualada (2 a 6).  

Subscriu-te per seguir llegint