Tres de cada quatre alcaldes de la regió central opten a la reelecció

Pràcticament tots els batlles de l’Alt Urgell i el Solsonès aspiren a un nou mandat, mentre al Moianès i al Lluçanès n’hi ha més que pleguen

Marc Aloy torna a ser alcaldable a Manresa

Marc Aloy torna a ser alcaldable a Manresa / ARXIU | OSCAR BAYONA

Jordi Escudé

Jordi Escudé

Les candidatures de les comarques centrals que es presentaran a les eleccions municipals del proper 28 de maig són plenes d’alcaldes que opten a la reelecció. En concret, aspiren a repetir en el càrrec 126 batlles dels 172 municipis que hi ha en el conjunt del territori, i això vol dir pràcticament tres de cada quatre (el 73,2%).

El percentatge d’alcaldes aspirants varia segons la comarca, però en la seva major part se supera el 70%, i a la Catalunya Central, només el Lluçanès i el Moianès tenen més alcaldes que pleguen que no pas que volen continuar. En el cas del Moianès, aspiren a la reelecció quatre dels deu alcaldes que té la comarca, i al Lluçanès també en són quatre, però en aquest cas, de nou Ajuntaments.

La resta del territori se situa a l’altre extrem, i els municipis on el seu batlle ha decidit deixar d'encapçalar la llista o directament abandonar-la, més aviat són una excepció. L’Alt Urgell és on hi ha el percentatge de retirada menor, perquè només els de Fígols i Alinyà i Peramola han decidit no repetir, d’un total de 19 municipis. La situació és semblant al Solsonès, on dels seus 17 alcaldes, tots opten a la reelecció tret dels de Clariana, La Coma i La Pedra, i Llobera, mentre que al Baix Llobregat Nord també repeteixen tots menys el d’Olesa. Al Berguedà, el Bages i la Cerdanya, el percentatge d’alcaldes aspirants a la reelecció es mou entre el 70 i el 80%, i en la majoria dels casos els que abandonen són de municipis poc poblats, tret de Santpedor, Puig-reig o Puigcerdà. A l’Anoia, la continuïtat frega el 70%, i de tots els municipis on l’alcalde ha decidit no continuar, Calaf és el més gran.

Pocs canvis a les capitals

Tots els alcaldes que actualment governen a les capitals de comarca de la regió central aspiren a un nou mandat com a caps de llista tret d’Albert Piñeira, de Puigcerdà, que ha decidit que no optarà a la reelecció després de 12 anys. Ho va fer públic a començament d’any, i Junts per Puigcerdà, el partit que encapçalava, ha trobat el relleu en Jordi Gassió, que havia estat regidor a l’oposició durant el mandat 2007-2011 i vicepresident del Consell Comarcal.

En tota la resta de capitals, el seu actual batlle té opcions de revalidar el càrrec perquè es tornen a presentar. A Manresa, el republicà Marc Aloy, que ha estat alcalde els tres darrers anys de la legislatura fruit de l’acord que es va establir en l’arrencada del mandat amb Junts, torna a encapçalar la llista d’ERC. En canvi, Valentí Junyent, que fou batlle de Junts el primer any fruit d’aquest mateix acord, ha fet un pas al costat i ni tan sols forma part de la nova candidatura. Berga i Solsona també han canviat d’alcalde a mig mandat, i en tots dos casos els actuals podrien tornar-ho a ser perquè lideren les seves respectives llistes. A la capital del Berguedà el cupaire Ivan Sànchez va rellevar l’any 2021 a Montse Venturós, que va dimitir per motius de salut; i a Solsona, el canvi es va produir a les files republicanes, on Judit Gisbert va substituir David Rodríguez, que va plegar després de ser nomenat Secretari d’Administracions Locals i de Relació amb l’Aran per la Generalitat.

Marc Castells, de Junts per Igualada, i Dionís Guiteras, d’Aramoià (ERC), també aspiren a revalidar el càrrec que en tots dos casos tenen consolidat al seu respectiu Ajuntament des del 2011. Finalment, el republicà Francesc Viaplana, i Jordi Bruch, de Junts, també aspiren a un nou mandat a la Seu d’Urgell i a Prats de Lluçanès, respectivament.

Canvi de sigles

Alguns dels alcaldes que opten a la reelecció ho faran sota unes sigles diferents respecte el 2019.

Per població, un dels casos més significatius és el de Gironella, on David Font, que ha governat des del 2011 amb la candidatura de Junts (o amb les denominacions anteriors), i ara liderarà la candidatura independent Més per Gironella. Al Berguedà trobem altres casos de partits independents, com Treballem a i per Borredà, de Jesús Solanellas, que manté el nom però es vincula al PSC; o Sagàs, on el partit de Sílvia Triola es vincularà a ERC. Passa a l’inrevés a l’Espunyola, on Peu de Roques, que lidera Albert Altarriba, es deslliga d’ERC. Hi ha situacions similars en partits que ara lideren els alcaldes de Rajadell i Talamanca (al Bages), Bellver, Fontanals, Llívia i Prats i Sansor (a la Cerdanya), i Olius i Riner (al Solsonès). En tots aquests casos l’alcalde podria repetir, però amb una candidatura lligada a un partit diferent de l’actual.

La majoria d’alcaldables són de Junts i ERC

En el conjunt de les comarques centrals, el gruix dels alcaldes que es tornen a presentar, actualment governen sota les sigles de Junts o bé d’ERC que, de fet, són els partits més representats en els ajuntaments d'aquest territori. Concretament, hi ha 51 batlles que actualment són de Junts que aspiren a revalidar el càrrec, mentre que 48 són d’ERC. A molta distància hi ha 13 alcaldes de candidatures independents, mentre que 10 són del PSC, i només 4 són de la CUP. S’ha de tenir en compte que de cara al proper mandat, alguns d’aquests alcaldes optaran a la reelecció sota unes altres sigles.

Subscriu-te per seguir llegint