Resultats eleccions municipals a Vic

Junts ha governat a Vic de manera còmoda els últims quatre anys després de la majoria absoluta que Anna Erra va aconseguir a les eleccions municipals del 2019. Poc després de la decisió de l'alcaldessa de no repetir, es va donar a conèixer el seu relleu: Albert Castells, actual regidor de Serveis i Medi Ambient. La incògnita que a Vic ha de resoldre el 28-M -que pots seguir en directe a Regió7- és si Castells podrà mantenir la majoria absoluta o si haurà de buscar aliances per governar. En aquests comicis la participació serà clau per determinar l'entrada o no de nous partits com Ara Vic, Vic en Comú Podem, Som Identitaris, PP o Vox. ERC -amb cinc regidors-, la CUP -amb quatre- i el PSC -amb un- aspiren a millorar resultats. .

Resultats de les eleccions a Vic

Durant tot aquest diumenge, i des de l'obertura dels col·legis electorals a les 9 del matí, Regió7 està seguint en directe la jornada electoral. Consulta a l'especial informatiu de Regió7 l'última hora d'aquestes eleccions 28 de maig i coneix al moment les últimes notícies. A més, des de les 8 de la tarda t'oferim en viu l'evolució de les les dades de l'escrutini a Vic. Tens desglossats al nostre cercador el nombre de regidors i els vots que va sumant cada partit i podràs veure en directe quina és la força preferida a Vic per l'electorat.

Els polítics han viscut uns últims 15 dies de campanya intensos, amb una agenda plena d'actes públics amb l'objectiu d'intentar convèncer aquells votants de Vic amb dubtes. D'aquesta capacitat de mobilització dependrà la renovació de les alcaldies als diferents municipis de Catalunya, on previsiblement entraran cares noves als plens i poden haver sorpreses a cada alcaldia.

Avui, 28 de maig, estan cridats a votar tots els ciutadans empadronats majors de 18 anys. En algunes altres regions també se celebren les eleccions autonòmiques i, segurament, a Madrid hi haurà molts ulls posats en aquests comicis, ja que ben aviat hi haurà les Generals. Els resultats i les possibles aliances que es forjaran després del 28-M determinarà qui s'imposa en la política de l'Estat. Segueix en directe les últimes notícies de les eleccions 2023 a Regió7.

Totes les llistes de les eleccions municipals a Vic

Junts presenta Albert Castells com a relleu d'Erra a l'alcaldia. Castells, que va entrar a la política municipal ara fa quatre anys de la mà de l'alcaldessa, ha estat regidor de Serveis, Món Rural i Medi Ambient. Tot i el seu marcat perfil tècnic i poc conegut per a molts ciutadans, Castells va ser escollit per unanimitat dins l'equip de govern i aspira a revalidar la victòria del seu espai amb l'aval de la gestió que ha fet fins ara. Més enllà dels reptes de la transició energètica i la revolució tecnològica als quals Vic haurà de fer front els propers anys, per ell parlar "sense complexos" de la seguretat a la ciutat també és tema clau. "A Vic qui la fa la paga", va dir durant la seva presentació com a candidat. 

La decisió salomònica de la Junta Electoral de Barcelona que ha resolt que Junts i el PDeCat s'haguessin de repartir el 50% dels drets electorals beneficia Xavier Farrés i la seva candidatura Ara Vic. Farrés ja va ser regidor de Salut en el govern de Josep Maria Vila d'Abadal i aspira a aglutinar el vot de l'antiga Convergència que no se sent còmode votant Junts.

La segona força de la ciutat és ERC amb cinc regidors. Els republicans han tornat a confiar en Maria Balasch per intentar aconseguir l'alcaldia. Balasch s'ha mostrat crítica amb la gestió que s'està fent de l'habitatge a la ciutat i aposta, entre d'altres, per reactivar la Taula de Convivència i Seguretat.

Els anticapitalistes de Capgirem Vic, ara amb quatre regidors, tornen a la marca CUP Vic amb la regidora Carla Dinarès al capdavant, que continuarà liderant la formació. Per la CUP un dels principals reptes de la ciutat és donar resposta a l'emergència d'habitatge. A més, també aposten per paralitzar i revertir totes les privatitzacions i externalitzacions de serveis públics que s'han fet.

De la seva banda, el PSC ha optat pel cardiòleg Miquel Ylla com a cap de llista per recuperar la representació dels socialistes a la ciutat. El 2019 el partit només va aconseguir un regidor, quan n'havia arribat a tenir cinc ara fa vint anys. Fruit de les tensions sobre qui encapçalaria la llista aquest 2023, Carme Tena, actual regidora, va anunciar que es donava de baixa de la formació. Tena va passar a ser no adscrita el novembre passat, i tot i que el PSC li va demanar que tornés l'acta, ella no hi va accedir.

Velles cares que volen tornar a la política municipal

El panorama de partits sense drets electorals a la cursa per l'alcaldia de Vic es completa amb Vic en Comú Podem. Antic ICV, amb la marca Vic per a Tots, Arnau Martí ja va ocupar cadira al consistori vigatà la legislatura 2015-2019. Durant el primer govern d'Erra i sense entrar a formar-hi part, Martí va donar suport a l'alcaldessa des de fora. El 2019 va aconseguir el 4,7% dels vots, cosa que el va deixar a les portes de repetir com a regidor. Martí es presenta amb l'objectiu de retornar "la veu progressista i d'esquerres" al consistori.

El votant de la ja extinta Plataforma per Catalunya va quedar orfe en les últimes eleccions ja que una sentència de l'Audiència de Barcelona va impedir a Josep Anglada concórrer-hi. En aquests comicis Anglada es torna a presentar amb la seva nova formació d'extrema dreta, Som Identitaris. Un dels homes forts de Plataforma amb qui Anglada va compartir grup municipal però que després va acabar molt malament quan es va desfer la formació és Joan Carles Fuentes, que ara es presenta sota les sigles de Vox.

L'única cara estrictament nova al consistori seria la de Pau Ferran, el candidat del PP. Molt actiu a les xarxes, el jove cap de llista dels populars intentarà fer-se lloc en un consistori que el partit no ocupa des de la legislatura de 1999-2003. L'any passat Ferran va denunciar Albert Castells als tribunals per haver signat l'acta que va negar al PP instal·lar una carpa informativa a la plaça Major. El cas es remunta al mes de gener del 2022, enmig de la polèmica per la sentència del 25% de castellà a les aules. Finalment el jutge va arxivar el cas perquè va considerar que no hi va haver discriminació per motius ideològics i va descartar el delicte de prevaricació.