Les alcaldies de l’àrea central tindran un alt nivell de continuïtat en el proper mandat respecte el que ara s’acaba, després de les eleccions municipals celebrades el 28 de maig passat. Gairebé la meitat dels batlles i batllesses que actualment estan presidint els Ajuntaments de les nou demarcacions de l’àrea d’influència d’aquest diari tenen garantit ja des del moment que es va donar per tancat l’escrutini que revalidaran el càrrec.
En concret, dels 172 consistoris que sumen el Bages, Moianès, Berguedà, Cerdanya, Solsonès, Alt Urgell, Anoia, Lluçanès i Baix Llobregat Nord hi ha 79 alcaldes i alcaldesses actuals que optaven a la reelecció i que han obtingut majoria absoluta. Per tant, son el 46% del total els ‘repetidors’ que ja tenen assegurat que conservaran la vara que ja tenen actualment a les seves mans.
D’aquests 172 municipis, tal i com ja va informar Regió7, un total de 126 batlles tornaven a encapçalar llistes a les passades eleccions municipals i, per tant, optaven a la continuïtat en el càrrec si els resultats els eren favorables. Per tant, pràcticament dos de cada tres (els 79 abans esmentats) han rebut de nou plena confiança del seu electorat perquè han obtingut aquesta majoria absoluta que dona per fet que es mantindran en el càrrec.
15 que 'cauen'
Per contra, hi ha 15 batlles i batllesses actuals que formaven part d’aquesta llista de 126 (un de cada deu) que tornaven a ser candidats i que ja des del moment que va acabar l’escrutini saben que el proper 17 de juny seran rellevats en el càrrec i que hauran de passar forçosament a l’oposició perquè és el candidat d’una altra formació el que ha obtingut una majoria absoluta que no els deixa cap opció de govern.
Els 32 alcaldes i alcaldesses restants (d’aquells 126) que optaven a la reelecció no vol dir que no puguin revalidar el càrrec, sinó que ara mateix estan pendents dels pactes que es puguin establir de cara a la governabilitat perquè son municipis on cap partit no ha obtingut la majoria absoluta. Certament, en aquesta trentena de casos hi ha un ventall de situacions molt diferents, que van des dels que tenen clares opcions de lligar una aliança que els mantingui a l’alcaldia perquè han estat la força guanyadora i amb una representació àmplia, encara que sense majoria, mentre que en altres les possibilitats son pràcticament nul·les perquè hi ha fins a dues forces que el superen en representació.
Per comarques, el Solsonès és la que en aquests moments, mentre es concreten les aliances allà on son necessàries, té un índex més alt garantit de continuïtat a les alcaldies, ja que només en un dels quinze municipis que hi ha no optava a la reelecció, i son deu els que ja s’ho han assegurat amb una majoria absoluta. És a dir, tres de cada quatre tornaran a ser segur alcaldes o alcaldesses. El Berguedà (58%), la Cerdanya (52%) i l’Alt Urgell son altres tres comarques on a més de la meitat de les alcaldies ja està assegurada la continuïtat dels que hi son ara.
A l’extrem oposat hi ha el Bages, ja que menys d’un terç (9) dels màxims representants dels 29 consistoris de la comarca tenen ara mateix assegurat que mantindran la vara. Son menys de la meitat dels que optaven a la reelecció (22).
Castellgalí i La Molsosa, dos històrics
Entre els prop de 80 batlles que ja és segur que repeteixen destaquen especialment, per la seva longevitat, els de Castellgalí (Bages) i la Molsosa (Solsonès), Cristòfol Gimeno (PSC) i Marià Torra (Junts) ja que la majoria absoluta que han assolit els permetrà iniciar el seu setè mandat. En una segona línia destaquen també casos com el de Ferran Estruch (ERC), a Cardona, que el 2011, amb 25 anys, es va convertir en un dels alcaldes més joves de Catalunya. Un càrrec que ha mantingut aquests dotze anys i que té garantit, si vol, per als quatre propers. Amb una trajectòria paral·lela a la d’Estruch, també té assegurat el seu quart mandat consecutiu Dionís Guiteras a Moià (AraMoià-AM). O el cas de David Font a Gironella (Més x Gironella), que ha assolit una contundent victòria amb un ple d’11 regidors (d’11 que en té el consistori), que li permetran encetar també el seu quarta mandat complet (és batlle des del 2010).
D’entre els municipis on està assegurat des de l’escrutini que les alcaldies canviaran de nom tot i que els actuals optaven a la reelecció destaque Avinyó i Castellbell i el Vilar. En aquests casos perquè els que queden ‘descavalcats’ ja es podien considerar uns històrics. Eudald Vilaseca (ERC) completa ara tres mandats, però a les eleccions del 28 de maig (on s’hi presentaven només dues llistes) Junts es va imposar per un estret marge de 48 vots i Sergi Grau serà el nou batlle. Un cas idèntic al de Montserrat Badia (PSC) a Castellbell, que també fa 12 anys que n’és alcaldessa i que ara haurà de passar a l’oposició, i en aquest cas per només un vot de diferència: el que ha sumat de més Sumem per Castellbell i el Vilar-AM, que farà nou alcalde Adrià Valls. A més, aquesta és una alcaldia que els socialistes han tingut durant 36 anys.
També és molt significativa la situació de Sant Fruitós, on el candidat de Gent fent Poble, Joan Carles Batanés, va obtenir una majoria aclaparadora (9 dels 13 regidors). Rellevant perquè, en aquest cas, els resultats faran que Batanés retorni a l’alcaldia, càrrec que ja va ocupar dos mandats seguits (del 2011 al 2019) i també a l’inici de l’actual, fins que una moció de censura (el juliol del 2020) el va deixar a l’oposició.
D’altra banda, cal destacar que pel que fa a les capitals de comarca, només a la del Moianès està clar a hores d’ara que repetirà l’actual, ja que com es deia anteriorment Dionís Guiteras hi ha obtingut majoria absoluta. A la resta, a totes està obert, amb opcions per als actuals però pendents dels pactes. El més clar, Marc Castells a Igualada, que va quedar a un regidor de la majoria (10 de 21). L’altra excepció és Puigcerdà, on tampoc no hi ha una majoria absoluta, però en aquest cas perquè ja és segur que hi haurà canvi perquè l’actual alcalde, Albert Piñeira, no optava a la reelecció.
