Joaquim Vert
FOTÒGRAF MANRESÀ I MEMBRE DEL JURAT DEL CONCURS DE MONTSERRAT
«Les fotos de concurs demanen coneixement i molta dedicació»
Té Montserrat fotografiat per tots costats. A la històrica botiga de fotografia que, juntament amb la seva filla, regenta al carrer de Sobrerroca de Manresa Joaquim Vert hi té ordenats desenes d’àlbums on s’apleguen milers de fotografies del massís, del monestir i de l’activitat al seu entorn preses al llarg de dècades per tres generacions. Un dels aparadors l’acaparen imatges de gran format de la muntanya sagrada. La primera foto que conserven de Montserrat feta per ells és una vista del massís presa des de Manresa l’any 1935, que es va convertir en postal. Postals que van anar renovant i editant al llarg dels anys de diferents perspectives, i de les quals, en les millors èpoques, n’havien arribat a vendre a Montserrat «unes 50.000 l’any». Entre blanc i negre i color, calcula que van arribar a editar com a postals un centenar d’imatges diferents. Si ha d’escollir una de les moltes imatges que ha captat de Montserrat amb la seva càmera en tria un parell. D’una banda, una vista general del monestir i les places exteriors de dia i totalment buides, «perquè la vaig poder fer per una circumstància com va ser la pandèmia. Difícilment la podré repetir». I, d’altra banda, una panoràmica del perfil de Montserrat retallat sobre un cel de capvespre amb tonalitats vermelloses i liloses que «feia temps que el buscava i aquell dia es va donar i el vaig poder captar». Des dels seus inicis és membre del jurat del Concurs de Fotografia del Parc Natural de Montserrat.
Per a un fotògraf, tenir un paratge de la singularitat de Montserrat al costat de casa és un privilegi? Ho sabem valorar prou?
En el cas de la nostra família sí que ho hem valorat tota la vida, perquè ja el meu pare va començar a fer fotos de Montserrat als anys 50 per fer-ne postals en blanc i negre. Jo llavors ja l’acompanyava per ajudar-lo, i més tard ja ens vam passar a les postals en color, que vam arribar a vendre fins entrat aquest segle. Tota la vida hem estat més o menys vinculats a Montserrat a través de les postals, perquè sempre que en volíem fer de noves hi havíem d’anar i buscar noves perspectives, i això va durar unes cinc dècades, fins que ja van anar de baixa.
Tenint en compte la singularitat i la bellesa que Montserrat té per si sol, té mèrit fer-ne una bona foto?
Sí que el té. És veritat que qualsevol pot tirar una foto de Montserrat i quedarà més o menys bonica. Però quan veus els treballs que es presenten al concurs, veus que una bona foto de Montserrat requereix tècnica i treball. La gent que s’hi presenta s’ho treballa molt. Vull dir que hi ha fotos que juguen amb la llum de primera hora del matí, o amb la de la nit; des de llocs que cal anar a buscar molt expressament, o esperant fenòmens com per exemple que el sol travessi la roca de la Foradada; o postes de sol en punts molt determinats, plans molt propers de cabres salvatges... Aquestes fotografies de concurs demanen coneixement i dedicació.
Quina és la virtut d’una foto de concurs, en aquest cas de Montserrat?
El que és clar és que no és una foto comercial. El que es busca i es premia és sobretot l’oportunitat: la singularitat del lloc i del moment. També cal dir que en el cas de la categoria General es busca que, tot i aquest punt de vista artístic, de singularitat i de creativitat en la captura, es reconegui que és Montserrat.
Montserrat és un dels millors paratges del món per fer fotografia de paisatge?
Per descomptat. Perquè té una estètica única, però, a més, perquè té molts racons que ofereixen perspectives úniques. I és un espai canviant. Cada època de l’any és diferent. Segons l’estació de l’any, segons les hores del dia, segons les condicions meteorològiques... En un dia de boira, per exemple, la muntanya es transforma per complet davant de la càmera.
A banda del que podem considerar pròpiament com a tècnica fotogràfica, quines particularitats té un fotògraf de paisatge?
Una certa sensibilitat i coneixement mediambiental. I perseverança per capturar el moment que es busca. La fotografia de concurs és diferent de la fotografia comercial. Nosaltres, per anar a tirar una foto per fer-ne postals, prioritzàvem factors més essencials, bàsicament l’hora de llum més adequada perquè la imatge fos directa, concreta i molt reconeixible. El fotògraf de concurs, òbviament, també juga molt amb factors com la llum, però potser fins i tot en condicions contràries a la comercial. Com ara buscant un contrallum. I això potser vol dir haver d’estar a la muntanya a les 5 o a les 6 del matí per anar al lloc on es vol, per exemple, capturar una sortida de sol. Per això parlava també de la perseverança, la paciència i la constància.
Què aporta un concurs com aquest als aficionats a la fotografia?
És un al·licient. Tenir aquest incentiu del reconeixement d’un premi oferint com a marc un lloc tan especial com Montserrat, que és una referència mundial, és un reclam per a un fotògraf. I la prova és que es presenten al voltant de 200 fotografies i de gent de tot Catalunya.
Un fons amb molts punts de vista
A mitjans del segle XIX, durant la dècada del 1850, es va fer la primera fotografia del monestir de Montserrat. És la més antiga que es coneix i mostra una panoràmica general del santuari i dels edificis que l'envoltaven en aquell moment, imatge presa des del vessant oposat del torrent de Santa Maria.
El sistema fotogràfic utilitzat per fer-la va ser el calotip, que consistia en un paper sensibilitzat amb nitrat d’argent i àcid gàl·lic que, un cop exposat a la llum, revelat amb les dues substàncies i fixat amb hiposulfit, reflectia la imatge al paper. Fa, doncs, més de 150 anys que Montserrat capta l'atenció de fotògrafs, i s'ha convertit en un dels paratges de Catalunya més retratat. Tanmateix, els milers i milers de captures que segurament omplen fons fotogràfics s'han centrat, sobretot, en vistes generals de la muntanya i en l'espai monàstic. Una de les grans virtuts del Concurs de Fotografia del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat és que ha ampliat enormement la mirada cap a qualsevol racó del massís, en tots els seus vessants, i sempre des del punt de vista de la creativitat. Aquest gran angular ha facilitat que el Patronat, ens rector de Montserrat, es doti d’un gran arxiu del paratge, amb totes aquestes mirades que s’hi veuen recollides. Són ja més d’un miler els treballs que hi han concursat al llarg d’aquests 18 anys, i només un petit recull de les principals premiades en les últimes vuit edicions posa de manifest la riquesa documental i el tresor estètic del certamen.
