La Catalunya central pot guanyar 40.000 habitants en els propers deu anys, segons l'Idescat

La població de les set comarques de l’àrea d’influència de Regió7 podrien créixer en els pròxims deu anys en gairebé 40.000 persones més, un augment del 9%, arribant als 465.000 habitants (ara en són 426.166). Aquesta és la projecció que en fa, en un escenari mitjà de creixement, l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), d’aquí al 2034. 

Si es compleix aquest pronòstic, el Bages ja tocarà els 200.000 habitants (parla de 199.202), el que suposaria sumar-ne gairebé 14.000 als que hi ha actualment (un creixement del 7,5%). Però la comarca que registraria una puja més important en xifres relatives seria la Cerdanya, que projecta que passaria dels poc més de 20.000 actuals a superar els 23.000 (+14,3%).

Molt a prop, en xifres relatives, hi hauria el Moianès. En aquest cas, l’Idescat estima que en aquest escenari mitjà de creixement la comarca passarà dels 14.758 habitants del 2024 als 16.730 el 2034, el que suposaria un augment del 13,4%.

També pronostica un creixement poblacions per damunt del 10% a l’Anoia, el que li suposaria guanyar uns 15.000 habitants més: dels 128.432 actuals passaria a 143.547. Tampoc no seria menor el del Berguedà, del 8,4%. En aquest cas, s’aproparia als 45.000 habitants el 2034. Ara en són poc més de 41.000.

El Solsonès i l'Alt Urgell, a menor velocitat

Les comarques de l’àrea d’influència de Regió7 que tindrien un creixement menor en aquesta propera dècada, segons les estimacions de l’Idescat, són el Solsonès i l’Alt Urgell. La primera sumaria mig miler d’habitants més (prop d’un 3%), seguint per sobre, com ara, dels 15.000. L’a segona en guanyaria gairebé 700 (+3,3%) i s’aproparia als 22.000 habitants.

Més població a totes les comarques

Ampliant la mirada a tot Catalunya, el 2034, la població seria superior a l'actual a totes les comarques i Aran. Concretament, a 27 comarques i Aran el creixement seria més elevat que el de Catalunya (6,8%), encapçalades pel Baix Penedès (18,5%), la Garrotxa (14,8%), la Cerdanya (14,3%), el Moianès (13,4%) i la Selva (13,0%). A l’altre extrem, hi hauria 15 comarques que creixerien menys que la mitjana, encapçalades per la Ribera d’Ebre (0,9%), la Terra Alta (1,0%), les Garrigues i el Solsonès (2,9% totes dues). Cal destacar que dins d’aquest darrer grup s’hi trobarien les cinc comarques més poblades de Catalunya: el Barcelonès (3,1%), el Baix Llobregat (4,9%), el Vallès Occidental (5,9%), el Vallès Oriental (6,3%) i el Maresme (6,6%).

Per sobre dels 8,5 milions

En xifres globals, Catalunya se situaria en 8,554 milions el 2034, un 6,8% més que la del 2024, segons les tendències demogràfiques que recull l'escenari mitjà de les Projeccions de població de l'Idescat. Del 2024 al 2034, la població creixeria en 541.000 persones, principalment per l'efecte de la migració (654.000), amb un creixement natural negatiu de 113.000 persones.

Per franges d'edat, la població de 65 anys o més seria la que més augmentaria fins al 2034 (+382.000 habitants, un 24%), situant-se en 1,948 milions. Dins d'aquest grup, els de 80 anys o més serien els que més augmentarien (29,6%), mentre que es reduiria la població de 0 a 15 anys fins als 1,062 milions, amb una davallada de 128.000 habitants (-10,7%).

El grup de 16 a 64 anys estaria format per 5,544 milions de persones i augmentaria lleugerament (287.000 persones, un 5,5%).

Un 18% menys de població en etapes primària i secundària

L'efecte de la baixa natalitat es nota en les projeccions. Així, el 2034 la població de 0 a 15 anys hauria disminuït en 128.000 habitants i passaria dels 1,190 milions el 2024 a 1,062 el 2034. La disminució afectaria principalment les etapes d'educació primària i secundària obligatòria, que baixarien respectivament un 18% i un 18,3% en comparació amb l'any passat. Per contra, es preveu un augment de 21.000 persones en el grup de 0 a 5 anys, un 5,8%.

En línies generals, la població de 0 a 15 anys disminuiria a totes les comarques però especialment a l'Alt Urgell (-18,1%), el Pla de l'Estany (-17%) i el Maresme (-16,9%). Disminuiria menys a la Garrotxa (-1,3%), la Selva (-2%) i el Baix Penedès (-3,6%).

La població de 16 a 64 anys augmentaria lleugerament, i passaria de 5,257 milions el 2024 a 5,544 el 2034. L'augment es reflectiria especialment en la població de 55 a 64 anys (21,4%), pel trànsit de les generacions plenes per aquestes edats, i en la població de 25 a 34 anys (14,8%), per la migració externa. La població creixeria un 2,9% en les etapes d’educació secundària postobligatòria i d’ensenyament universitari; és a dir, en el grup de 16 a 24 anys.

La població de 16 a 64 anys augmentaria a 40 comarques i Aran, i disminuiria a la Ribera d’Ebre i el Solsonès. Els augments més destacats en termes relatius serien a la Garrotxa (16,2%), el Baix Penedès (15,8%) i el Gironès (12,0%).

Pel que fa a la població de més de 65 anys passaria a representar el 22,8% de la població, amb 1,948 habitants. Els majors de 80 anys passarien de 465.000 habitants als 603. En termes relatius, suposaria un augment del 29,3% en la població de 80 a 99 anys i que la població centenària es dupliqués.

La població de 65 anys o més augmentaria a totes les comarques i especialment al Baix Penedès (44,0%), la Cerdanya (42,8%) i el Moianès (42,5%), mentre que els augments serien més discrets a les comarques que actualment ja són molt envellides: la Terra Alta (7,1%), el Barcelonès (10,5%) i les Garrigues (12,9%).

Gairebé un 5% menys de naixements i un 6% més de defuncions

L'Idescat contempla 600.000 naixements a Catalunya en els 10 anys vinents, una xifra un 4,7% inferior als 630.000 de la darrera dècada.

D'altra banda, l'esperança de vida continuaria augmentant i se situaria en els 83,4 anys per als homes i 87,9 per a les dones el 2034. També es contemplen 713.000 defuncions en el mateix període, un 5,7% més que les registrades els darrers 10 anys.

Els fluxos de migració amb l'estranger serien importants i el saldo migratori seria de 654.000 persones al decenni 2024-2034. Es preveu que la migració sigui positiva en totes les comarques catalanes, i compensaria el saldo natural de signe negatiu. En conseqüència, la migració seria el component del qual dependria el creixement de la població de Catalunya i de la majoria de comarques, ha destacat l'Idescat.

Horitzó 2074

En l'escenari 2074, la població creixeria per la contribució de la migració exterior i assoliria els 8,9 milions d'habitants cap al 2048. Tot i això, un saldo natural cada cop més negatiu faria que, a la segona meitat del segle XXI, la població no creixés més i s'estabilitzés lleugerament per sota dels nou milions.

A llarg termini, la natalitat continuaria sent baixa i les defuncions augmentarien constantment perquè cada vegada hi hauria més gent gran. Com a resultat, cada decenni el creixement natural seria més negatiu que l'anterior, especialment a partir del 2044, arribant als -448.000 el decenni 2064-2073.

La població de 65 anys i més augmentaria en termes absoluts i passaria dels 1,566 milions el 2024 (on representa el 19,5% del conjunt de la població) als 2,548 milions el 2049 (el 28,5%) i als 2,718 el 2074 (el 30,4%). La població de 80 anys o més passaria de 465.000 el 2024 (el 5,8%) a 879.000 el 2049 (el 9,8%) i a 1,121 milions el 2074 (el 12,5%). La població centenària passaria de menys de 3.000 el 2024 a més d'11.000 el 2049 i a més de 30.000 el 2074.

Així, l'índex de dependència de la gent gran (població de 65 anys o més per cada 100.000 habitants de 15 a 64 anys) augmentaria del 29,3% del 2024 al 48,1% el 2049 i el 52,3% el 2074.

Aquestes previsions se centren en l'escenari mitjà, dels tres que elabora l'Idescat, ja que es considera el més plausible d'acord amb la dinàmica demogràfica actual.

Subscriu-te per seguir llegint