La Catalunya central a les fosques, una recuperació lenta i serveis sota mínims

Una gran apagada elèctrica va afectar ahir Espanya, Portugal, Andorra i el sud de França. Arran de l’incident, es va originar un col·lapse que es va fer evident a la Catalunya central. Afectacions als hospitals, els transports, la seguretat viària i els comerços van donar peu a una situació caracteritzada pel dubte i la incertesa. La recuperació va ser lenta i a les onze de la nit només un 63% del territori català gaudia de subministrament elèctric. 

Ahir, uns minuts després de 2/4 d’una del migdia, es va produir un tall de llum generalitzat al país. A Manresa, a partir de les sis de la tarda es va iniciar el restabliment del servei en algunes de les zones del centre i el nord de la ciutat. Prop d’arribar a les onze de la nit, la capital va anar recuperant majoritàriament el subministrament a punts com el Centre Històric, la carretera de Vic-Remei, la carretera del Pont de Vilomara, el carrer de Sant Ignasi i les Escodines, entre altres. A la resta del Bages, el servei va retornar més tard, per exemple, a Sant Fruitós i Balsareny va tornar a haver-hi electricitat al voltant de les nou de la nit. L’Anoia es va trobar amb una situació similar amb Igualada al capdavant amb una recuperació també progressiva.

Afectacions i reaccions

Entrada la nit, municipis com Moià, Sallent i Navarcles van tornar a tenir corrent. En les altres comarques de la regió central, el retorn del servei va ser més lent. Solsonès, BerguedàCerdanya i Alt Urgell passades les deu de la nit encara no tenien llum i mantenien els problemes amb la xarxa de telefonia mòbil.

Davant l’imprevist i els problemes que es van ocasionar, les respostes van ser diverses. A la capital bagenca, el consistori va muntar el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), el nucli superior de coordinació i informació de l’estructura de protecció civil de Catalunya, que disposa d’eines per fer front a situacions d’aquest tipus. 

Més enllà d’això, es va fer una ruta per les escoles i residències, on es va ajudar a pujar les persones grans a les seves habitacions conjuntament amb la Creu Roja; es van fer trucades al Servei d’atenció domiciliària (SAD), teleassistència i a persones amb respiradors elèctrics per oferir suport; també es va ajudar els comerços a abaixar les persianes electròniques per evitar furts i es va reforçar el patrullatge. 

La manca d’electricitat va provocar nombrosos atrapaments en ascensors. A causa d’això, la majoria de sortides dels Bombers van ser per alliberar persones atrapades en l’interior dels aparells. A Manresa, la Policia Local també va encarregar-se d’alguns avisos. 

A més, el trànsit es va veure afectat perquè els semàfors no funcionaven i, per això, els agents van regular la circulació amb suport de la Guàrdia Civil. Una de les principals preocupacions que van sorgir en saber la magnitud de l’apagada van ser els hospitals. Afortunadament, la presència de generadors va permetre sortir del pas sense gaires alteracions en el funcionament dels centres. Pel que fa a la majoria dels comerços, bars i restaurants, la manca d’electricitat va obligar-los a tancar. Els problemes de pagament amb targeta només deixaven un mètode vàlid, l’efectiu i, tot i això, en alguns casos tampoc era possible mantenir el servei, ja que no es podia saber els preus de tots els productes. 

Els pocs locals que van optar per mantenir-se oberts al públic es van omplir de clients en cerca de productes de primera necessitat, espelmes i lots. 

En el cas de la restauració, les campanes extractores tampoc funcionaven. Així, la poca oferta que es va poder oferir va quedar concentrada en els productes que no requerien ser cuinats. Per acabar, en el cas del transport públic, les afectacions es van concentrar en la Renfe i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Malgrat la progressiva recuperació de serveis, la consellera d’Interior, Núria Parlon, va assegurar que fins avui no es normalitzaria la circulació de trens.