Burocràcia i recursos, el gran entrebanc per als alcaldes novells de la regió central

Ser alcalde és tant o més gratificant del que es pensaven, però sovint, també és més dur del que s’havien imaginat. És el sentiment general expressat en l’equador del mandat per batlles i batllesses de la regió central que es van estrenar en el càrrec avui fa justament dos anys. Diuen que estan satisfets de les primeres accions de govern al servei del seu poble, però en cap cas ha estat un arribar i moldre, sinó que impera la lentitud burocràtica i la necessitat de donar resposta amb pocs recursos a funcions que no els són pròpies, però que acaben assumint com a administració més propera als ciutadans.

«De totes les administracions, la municipal és clarament la més infrafinançada, i això s’agreuja amb competències que ens venen rebotades i en què el finançament no va en paral·lel», apunta l’alcalde de Castellbell i el Vilar, el republicà Adrià Valls. Coneixia l’administració com a regidor que va ser i com a funcionari de la Generalitat, però «he vist que hi ha competències que no estan prou ben finançades perquè no estan ben dimensionades», de manera que «en municipis com el nostre, amb un creixement sostingut de pràcticament 800 nous habitants en 5 anys, el finançament que ve de l’estat ens arriba en comptagotes i amb un decalatge temporal».

Manca de personal

En la majoria dels casos, la falta de recursos no és només econòmica, sinó també de personal. A Castellbell, Valls parla d’una mancança quant a vigilants municipals, que estan en inferioritat de condicions respecte a poblacions més grans. «Caldria que la legislació fes un pas endavant en situacions de seguretat i emergències per poder cobrir serveis que ja estem prestant però en situacions no equiparables a un cos de Policia Local i sense prou eines ni pressupost».

En municipis com Sant Salvador de Guardiola, la situació s'agreuja per les característiques del terme. «Tenir un terme tan gran i disseminat i una brigada tan petita, implica no poder arribar a tot arreu al mateix temps, i això no tothom ho entén», sosté la seva alcaldessa, Anna Maria Llobet (Junts).

Diu que tampoc no hi ajuda una burocràcia «cada cop més gran i amb més expedients», fruit d’unes normatives «que tenen lògica quan es fan des d’un despatx de Barcelona, però que la perden quan s’han d’aplicar aquí. Patim la visió centralista de Barcelona en el dia a dia», afegeix. I és que, "els ajuntaments estem a la trinxera de la democràcia, a peu de carrer, i legítimament quan la gent es queixa és a nosaltres, amb la frustració de no poder-los solucionar determinades coses". Tanmateix, «hi ha molta part de positiu en el fet de ser alcaldessa. És molt il·lusionant poder transformar el poble dins del poc marge que tenim per fer-ho, i això ja compensa».

«Els ajuntaments estem infradotats de personal, i és el problema amb què ens hem trobat amb la brigada, la Policia Local o el departament d’intervenció...», assegura l’alcalde de Puigcerdà, Jordi Gassió (Junts). Explica que «aquests dos anys els hem hagut de dedicar bàsicament a pagar i a posar els comptes al dia, i no per cap forat, perquè els diners hi eren, sinó per aquesta falta de personal. No m’esperava que calgués tant de temps per solucionar aquestes qüestions», afegeix

Per evitar situacions com aquesta, Gassió diu que «aniria molt bé que se simplifiqués la burocràcia perquè l’administració és tan feixuga que ens dificulta poder pagar deutes d’una manera prou ràpida com voldríem».

Un garantisme passat de voltes

Tenir una administració «lenta, feixuga i excessivament garantista» també és la part més complicada amb què s’ha trobat l’alcalde de Sant Vicenç de Castellet, Dani Mauriz (Junts). De garantista, «ho ha de ser, però ha arribat un punt en què es necessita la garantia de la garantia de la garantia..., i això acaba allunyant els ciutadans, que se senten incompresos i mal atesos, i no per falta de voluntat política i tècnica, sinó per una burocràcia excessivament complicada». En aquest sentit, diu que «caldria més agilitat per fer les coses més senzilles i deixar el ciutadà més satisfet».

I és que, a parer seu, «els ajuntaments acabem assumint més competències de les que tenim perquè som l’administració més propera, i això s’hauria de revertir d’alguna manera amb una estructura econòmica, financera i de personal adequades». 

Afecta grans i petits

Els problemes burocràtics també es deixen notar en poblacions més petites. «Tots volem anar més de pressa del que va l’administració», apunta l’alcaldessa de Monistrol de Montserrat, la popular Núria Carreras, com a conseqüència «d'una burocràcia que fa que tot vagi més a poc a poc, però amb paciència, insistència, i sobretot, amb ganes, les coses acaben sortint».  A més, sovint «els ajuntaments ens fem càrrec de més serveis dels que ens pertocarien, però els acabem assumint per millorar la vida dels veïns sense haver d’esperar que la resposta arribi d’altres institucions». 

I malgrat tot, afegeix, «és molt gratificant veure que de mica en mica pots anar solucionant problemes i pots anar fent coses pel teu municipi».

També per a l’alcalde de Castellterçol, Toni Massot, de Castell en Positiu, la burocràcia «és excessivament lenta». Amb el que comporta «de justificacions de subvencions i obres que s’han de fer, i de documentació que s’ha de portar per garantir que els diners es gasten adequadament».

Massot ja havia tingut experiència de regidor, «i com a alcalde, has de saber fer tots els equilibris possibles perquè tot funcioni, i has de saber donar prioritat als projectes segons els recursos que tens». Per tot plegat, diu que «és important que hi hagi un suport mutu de tot l’equip de govern».

Externalització forçada

L'excés de burocràcia «afecta el temps d’execució dels projectes, que és una de les principals dificultats amb què ens hem trobat», apunta l’alcalde socialista de Bagà, Lluís Casas. «Des que tenim la idea i la treballem, fins que tenim el resultat, amb tota la normativa i el procediment administratiu que hi ha pel mig, passa molt de temps», lamenta. 

I és que, «l’administració no és àgil i costa de maniobrar», afegeix, i algunes limitacions, com per exemple la de la brigada, «ens obliguen a externalitzar tasques o a contractar empreses per desenvolupar activitat ordinària de l’Ajuntament». A més, «no tenim prou diners per ampliar plantilles», tenint en compte que el Capítol I, el de personal, «ja ens ocupa més del 50 % del pressupost». Diu que, com a regidor que va ser, són qüestions que no li venen de nou, però «ara he vist que l’alcalde és la cara visible amb allò que és bo i amb allò que és dolent perquè sovint, la gent prefereix parlar directament amb l’alcalde, encara que el tema no sigui de l’àrea que ell encapçala», insisteix.

De fet, «s’és alcalde les 24 hores del dia», sosté el batlle d’Avinyó, Sergi Grau (Junts). En un poble petit «tothom té el teu telèfon i si algú no sap a qui acudir, acaba trucant a l’alcalde».

Grau també insisteix en la manca de personal, tant de secretaris, com d’interventors, i tècnics en general, com un dels grans problemes dels ajuntaments i amb què s’ha trobat com a alcalde. «Costa molt que vulguin venir a treballar a un ajuntament petit. Estem en un clar desavantatge». Quant als recursos materials, «els pocs que tenim ens serveixen per al dia a dia, i qualsevol inversió extraordinària, necessita subvencions». Diu que un exemple clar d’aquestes mancances són les compres agregades per a les licitacions, «que en pobles petits són més difícils, costa més que es presenti algú, i per això, a vegades, queden desertes».

Del carrer al WhatsApp

L’alcaldessa de Puig-reig, Eva Serra (Junts), està satisfeta d’haver fet el pas a l’alcaldia, «però és dur». Diu que l’important «és escoltar la gent», però «si abans, la proximitat amb la ciutadania es feia passejant i parlant amb els veïns, ara, correu electrònic, WhatsApp, i aplicacions diverses, et roben temps per poder estar al carrer, al costat dels veïns, i això em sap greu». Són canals que, precisament, «s’han establert perquè tot sigui més àgil, però a vegades costen de respondre perquè aquesta facilitat telemàtica fa que es multipliquin les peticions que rebem».

I «com més tecnologia, més ens acostumem a una immediatesa difícil de gestionar amb els recursos i els mitjans que tenim», apunta. En aquest context, «la burocràcia tampoc hi ajuda perquè ho alenteix tot, i si alguna cosa he de destacar en negatiu, és la sobrelegislació que tenim», conclou Serra.

Subscriu-te per seguir llegint