Toni Sánchez, gerent de Salut a la Catalunya central: «Estem estudiant incorporar la Cerdanya a la Regió Sanitària»

El gerent de la Regió Sanitària Catalunya Central (RSCC), Toni Sánchez, considera que les comarques interiors són «el pilot» del país. «Pilot» és la persona que dirigeix un automòbil, un globus, un vaixell o un avió. I el subjecte que guia o orienta la resta d’invidus en qualsevol assumpte. Sánchez es refereix a aquesta segona accepció de la paraula quan explica amb entusiasme els èxits assolits en diverses proves sobre salut i sanitat. També en els moments en què reflexiona sobre la dimensió nacional que poden assolir els models d’assistència amb què s’està experimentant a la Catalunya central. Per «l’entorn, la grandària i la predisposició», aclareix.

La Regió Sanitària Catalunya Central està ben equilibrada?

Abans teníem àrees de gestió assistencial, cadascuna amb el corresponent hospital. Així, a Catalunya, el nombre total era 69. Però el model no era eficient, perquè hi havia centres que no podien oferir determinats serveis, sobretot si aquests tenien una certa complexitat. Les àrees integrades de salut, que resolen molts d’aquests problemes, estan determinades per criteris com la mobilitat.

Per tant, l’hospital de referència hauria de ser aquell que hi ha a la ciutat on els habitants d’una zona van a comprar o al teatre?

Sens dubte. No podem obligar la gent a anar allà on no vol. El que va passar a Calaf ho demostra. Els veïns preferien visitar-se a Manresa, en lloc de fer-ho a Igualada, on suposadament els corresponia. S’hi va fer una consulta popular i es va canviar la seva adscripció.

Les urgències activen el sentit comú.

Així és com actuem a Salut.

El nou mapa sanitari tindrà en compte aquests factors?

Encara s’està elaborant. Sortirà l’any que ve, i de la trentena d’àrees que hi ha previstes, se n’escollirà mitja dotzena com a pilot. Si els resultats són bons, tindrem una guia per actuar.

Quines són aquestes àrees?

No tenim la llista definitiva.

Seguint el seu plantejament, la Cerdanya s’hauria d’integrar a la Regió Catalunya Central.

S’està estudiant. La situació d’aquesta comarca és especialíssima. Depèn de la gerència de l’Alt Pirineu i Aran, però forma part de la demarcació de Girona. Haurem de veure on es desplaça la ciutadania quan té una urgència.

A Manresa.

...

La unitat de referència és la Catalunya central.

Així va quedar palès a la jornada sobre transformació del sistema de salut que vam celebrar la setmana passada a Montserrat. La mirada és territorial, no per comarques.

Però hi ha centres de majors dimensions i amb més recursos que altres. I els alcaldes dels micropobles que dissabte es van reunir amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, han de lluitar contra carències diferents de les que hi ha a Manresa o Berga.

Cap lloc ni cap centre està per sobre dels altres. Tothom aporta alguna cosa. Si una de les peces deixa de funcionar, se’n ressentirà el conjunt. En cas que els centres d’atenció primària no facin bé les derivacions, s’acumularan les llistes d’espera a l’hospital. I si la gestió a l’hospital no és la correcta, patiran a primària. Més enllà de la vessant econòmica, hem de creure en el sistema. Nosaltres som el motor de Catalunya. Si allò que assagem aquí funciona, ho farà també a la resta del territori. La directora de planificació diu que som el banc de proves del país. Aquí tenim de tot.

No hi ha costa.

Hi ha singularitats, això passa sempre! Nosaltres hem de vetllar per l’atenció domiciliària, en especial, a l’entorn rural. Més de 3.000 persones superen els 100 anys a Catalunya. L’índex de sobre envelliment confronta la gent que supera els 65 amb aquells que encara no han complert els 15. Doncs bé, aquest indicador ha augmentat un 4,1% en un any.

És molt.

És una autèntica barbaritat!

Pediatria també presenta dificultats, per exemple, al Moianès.

Aquest cas ha estat molt particular. Una pediatra opta per un projecte de vida en un altre lloc i ho comenta als pacients. La notícia s’escampa i en pocs dies arriba al Parlament.

Els usuaris se n’han assabentat abans que l’Administració?

La realitat va ser que la gerència de l’Institut Català de la Salut va determinar que un professional, concretament d’Artés, hi anés alguns dies de la setmana per cobrir la vacant que s’havia generat. Ara mateix, ja estem fent entrevistes perquè la persona que ocupi la plaça s’incorpori al gener. L’ideal seria que s’hi arrelés, que fos de Moià o que s’hi quedés a viure.

Al Berguedà, han optat per la tecnologia?

Els pediatres fan vídeoconsultes instantànies, amb la possibilitat de compartir arxius audiovisuals i mantenint sempre la confidencialitat de les dades.

Vostè mateix va anunciar a principis d’any que estaven valorant la possibilitat de concentrar el servei de pediatria a Manresa.

Ho mantenim. Esperem tirar-ho endavant durant el 2026.

L’any que ve hi haurà moltes més novetats?

Penso que el 2026 serà un bon any per millorar la vida de la gent.

No tenen cap anunci rellevant vinculat al Centre Sanitari del Solsonès?

Com és sabut, el centre depén del Consell Comarcal. Aquests organismes fan una gran feina, però no són experts en salut.

Llavors, qui l’ha de gestionar?

Tenim clar que el servei ha de ser públic. Ara cal decidir si se n’ocuparà la Fundació Althaia o Salut Catalunya Central, l’empresa fundada per encarregar-se de l’Hospital de Berga després d’un acord entre el Departament de Salut, la Conselleria de la Vicepresidència, Economia i Hisenda i l’Ajuntament.

Aquí hauria de regir el principi sobre les preferències dels usuaris, no?

Sí. I moltes veus del Solsonès han manifestat que se senten més còmodes a Manresa.

Subscriu-te per seguir llegint