Les comarques centrals, excepció en el mapa lingüístic: l'ús del català en el dia a dia no retrocedeix

Les comarques centrals són l'única regió de Catalunya on l'ús del català no va retrocedir entre el 2018 i el 2023, segons les dades fetes públiques aquest dijous per la conselleria de Política Lingüística del Govern de la Generalitat i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El percentatge dels habitants de la Catalunya central que el 2023 tenien la llengua catalana com l'habitual en el seu dia a dia era del 59,6%, la mateixa dada que cinc anys abans. Per contra, en la resta de demarcacions, el català va perdre terreny.

El febrer passat ja es va donar a conèixer que l'ús habitual de la llengua catalana havia caigut del 36,1 al 32,6% a tot Catalunya entre el 2018 i el 2023. Ara, s'han difós les dades per territori. Destaquen les Comarques Gironines, que van passar del 54,1% del 2018 al 45% del 2023. A l'Alt Pirineu i Aran, la caiguda va ser del 58,8% al 50,5%. I a les Terres de l’Ebre, regió on hi ha més persones amb el català com a la llengua materna, es va retrocedir del 72,2% al 66,8%. A l'Àrea Metropolitana, el pas enrere va ser del 27,5% al 24,7%.

Aquesta disminució s'atribueix, segons la Conselleria de Política Lingüística, a la defunció de la gent gran i a l'emigració dels joves, a més de l’arribada de persones de la resta de l’Estat.

Només quatre territoris per sobre del 50%

Les Comarques Centrals, les Terres de l'Ebre, Ponent i l'Alt Pirineu són els únics territoris que superen el 50% de ciutadans amb el català com a llengua d'ús habitual.

A l'altre extrem se situa l'Àrea Metropolitana, amb la llengua catalana per sota del 25%. El territori més poblat i el que acull menor proporció de persones nascudes a Catalunya (un 56,6%) és on menys es parla català, i se situa per sota de la mitjana de Catalunya quant al coneixement de la llengua, així com quant a la població que té el català com a llengua inicial única (22,3%), d’identificació única (22,9%) i habitual única (24,7%).

Tot això en un context global en què a tot Catalunya hi ha més persones que coneixen i parlen el català, però són menys els qui la consideren la seva llengua «habitual única» i d’«identificació».

Superats els vuit milions de persones, entre 2018 i 2023, el català va guanyar 267.600 nous coneixedors –en un context d’un increment de la població de 398.500 persones en el mateix període–, tot i que el percentatge global de coneixedors de la llengua es va mantenir o va baixar lleugerament.

Tendències positives?

Malgrat l’obvi retrocés, des de la conselleria volen veure el vas mig ple i posen el focus en algunes tendències positives. Per exemple, a Àmbit Metropolità de Barcelona, el nombre de persones que utilitzen el català la meitat del seu temps o més (els ‘parlants habituals compartits’) és superior al percentatge de població que té el català com a llengua inicial (llengua parlada a casa). En el conjunt de l’àmbit metropolità, hi ha un 22,3% de llengua inicial en català, però el percentatge de persones que utilitzen el català la meitat del seu temps o més puja fins al 35,2%.

Així passa, per exemple, a Barcelona, on només el 25,1% de població té el català com a llengua inicial, però un 38,5% de persones utilitza el català «la meitat del seu temps o més». Aquesta tendència, que malgrat que l’exigu de les xifres des de la conselleria llegeixen com a positiva [hi ha gent que no parla català a casa, però fa l’esforç de parlar-ne fora] també es detecta a l’Hospitalet, on es passa del 8,5% de persones amb el català com a llengua inicial al 15,5% de parlants mitjà habituals (bilingües); o al Barcelonès Nord (que inclou Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs), on es passa del 13,2% al 23,3%, i al Baix Llobregat Sud, on de l’11% de llengua inicial catalana s’arriba al 21,8% de persones que fan servir el català la meitat del seu temps o més.

La particularitat del Maresme

Les realitats dins del mateix àmbit metropolità són també molt diferents. Al Maresme, el Vallès Oriental i Barcelona ciutat hi ha percentatges de coneixement i ús del català superiors al del conjunt de l’àmbit metropolità i, en el cas del Maresme, superiors a la mitjana de Catalunya (molt similars al de les comarques de Girona). Tampoc estranya ningú que, dins del Vallès Occidental, no és el mateix Sant Cugat que Ripollet.

Després de les Terres de l’Ebre, l’Alt Pirineu i les comarques centrals –el grup territorial amb millors dades– el segon territori en el qual el català té millor salut és el format per les comarques de Girona i Ponent. Quant a la llengua inicial, aquests dos territoris destacaven per tenir percentatges més alts que la mitjana nacional respecte al català: 39,1% a les comarques gironines i 45,4% a Ponent. Quant a la llengua habitual, el català era la llengua habitual única del 45,1% de la població a les comarques de Girona i del 51,1% a Ponent.

La lupa en els joves

Tornant a obrir el focus quant a territori, posant Catalunya com a univers únic, però posant la lupa en els més joves (en aquesta enquesta, els compresos entre els 15 i els 29 anys), el primer que crida l’atenció és que es tracta de l’única franja d’edat en què el castellà com a llengua habitual supera el 50% (el 50,1%) dels enquestats, davant el 29,2% que utilitza com a llengua habitual el català, i un tímid 9,4% que respon fer servir les dues llengües amb normalitat. Quant a la llengua d’«identificació» –la que s’esmenta quan et pregunten quina és la teva llengua–, el castellà supera també en gairebé 10 punts al català entre els més joves. Mentre que només el 28,7% de la població d’aquesta franja d’edat respon tenir el català com a llengua d’identificació, un 37,8% afirma que el castellà; i el 16,9%, català i castellà.