L'any en què el 'chemsex' s'ha estès per la Catalunya central

L'any que ara s'està acabant ha presentat una particularitat respecte a l'anomenat chemsex. Aquesta pràctica, que es caracteritza per l'ús voluntari de drogues per mantenir relacions durant moltes hores (o dies), s'ha anat introduint en l'entorn rural. 

Així, aquesta activitat -Party and Play (PnP), intensive sex party o 4/20-, no ha deixat de ser habitual en grans ciutats, com Barcelona, o destinacions turístiques, com Sitges, però s'ha estès per cases particulars, sovint aïllades, de les comarques interiors de Catalunya.

Desenes de persones, majoritàriament de sexe masculí, s'han citat en masies i edificacions aïllades, per a unes trobades carnals de llarga durada. Les convocatòries, com relata l'Arnau, assidu a aquestes reunions a la regió central, han arribat a través de canals relativament segurs "a coneguts de coneguts" que "sabien al que venien".

Per aquesta raó, "pràcticament no s'han produït incidents desagradables", afegeix. "Malgrat que probablement també hi ha hagut sessions i chills amb noies, nosaltres no hi hem anat", comenta el Pau, un amic seu, excompany de classe a la universitat. 

Per dur a terme el "vici" -el nombre de sinònims i denominacions en clau és enorme-, es necessiten "xuxes", o sigui, substàncies estupefaents. Durant el 2025, poques intervencions policials han malbaratat alguna "guarrichill" a la Catalunya central, indica un tercer assistent, el Toni. 

Aquests tres joves, que superen la vintena, no hi veuen "més perill" que el derivat de "fotre's merda en una rave o en una discoteca qualsevol cap de setmana". S'hi beu alcohol i s'hi fuma, des de tabac fins a haixix o marihuana, i no hi falten "la metamfetamina i l'èxtasi líquid", subratlla el Pau. 

Com apunten els experts de la Generalitat de Catalunya que com fan els seus col·legues d'altres administracions, difonen guies i materials orientatius per als usuaris de chemsex, recentment estan proliferant "catinones sintètiques", estimulants que presumiblement contribueixen a la "desinhibició" o que augmenten "l'excitació" i redueixen "la sensació de fatiga". 

"El poli consum és tan freqüent quan anem de colocón com en una festa major a l'estiu", especifica el Toni. "Hi ha riscos, sí, com a tot arreu", tracta de normalitzar la situació el seu amic Arnau. "No hem vist per aquí ningú que s'injecti res (slamming)", afirma el Pau, abans de concloure que, "a més d'empassar i esnifar" tòxics, és comú que s'utilitzi "la via rectal" amb aquest mateix objectiu.