L’augment de la gravetat dels accidents de trànsit preocupa als Bombers de la Regió d’Emergències Centre

Les dades d'actuacion dels Bombers que ha fet públiques la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments i que ha publicat Regió7 tenen una lectura diferent si es miren des dels ulls dels propis Bombers de la Generalitat. Els 4.808 serveis al llarg de tot el 2025 a la Regió d’Emergències Centre signifiquen un total de 13 servei diaris, si fem cas a l’estadística. Però cal anar més enllà, i filant prim, per exemple, es veu que la quantitat d’accidents de trànsit es manté, però que cada cop són més greus.

Santi Lleonart, nascut a Barcelona el 1973, fa 6 anys que és el Cap de la Regió d’Emergències Centre, de la qual depenen 8 comarques (part de l’Anoia, BagesBerguedà, la Cerdanya, Lluçanès, Moianès, Osona, i Solsonès). En total 162 municipis. Amb ell analitzem les dades del 2025.

Els accidents de trànsit són sempre presents, a la Catalunya Central.

És un tema complicat i preocupant. Les dades només reflecteixen això, dades. Aleshores, un accident mortal acaba sortint amb el mateix valor que un amb només danys materials. I no és el mateix. Si mirem les dades, com a pura estadística parlant de les sortides que hem fet a trànsit, estem a números molt semblant als del 2024 (902 per 896). Però pel que fa a la gravetat la cosa canvia. Hem detectat els primers dies del 26 i els darrers del 25 que s’han produït accidents de trànsit molt greus, cosa que ens preocupa. I això necessita una anàlisi molt més complexa, i no només a Bombers sinó també a altres agències com Mossos d’Esquadra o Servei Català de Trànsit.

Com valora les dades del 2025?

Destaca que mantenim l'estabilitat dels anys anteriors. Les dades són molt semblants a les dels anys 23 o 24. De fet, jo fa 6 anys que soc aquí i m’adono que és una regió molt estable. La Centre és una regió amb una densitat de població no massa alta, si exceptuem les capitals de comarca, sobretot Manresa. A més, comptem amb una comarca, la Cerdanya, que té una estacionalitat molt alta. Passem d’una densitat molt baixa entre setmana, a una elevada ocupació els caps de setmana i les vacances que pot quadruplicar la població estable. Però enguany les dades que han canviat han estat sobretot per causes sobrevingudes. Aquest 2025 va ser pels dies vinculats als serveis per aigua.

El 2025 va ser un any complicat en aquest sentit?

Les incidències per aigua impliquen una gran càrrega de feina sobretot per la simultaneïtat. Això implica fer reforços de personal. I aquest any passat vam tenir fins a sis episodis relacionats amb les inundacions, pluges intenses, etc.

Aquí sempre patim pels incendis forestals.

Aquesta va ser una altra de les dades que van tenir variabilitat. Les dades són fredes i un incendi comptabilitza igual que una altra incidència. Però el cert és que no és el mateix: els efectius, els recursos, la gestió de l’emergència... és obvi que no és el mateix. I aquest 2025 va tornar a ser mogut. A banda del 2022, quan vam tenir els incendis del Solsonès i el del Pont de Vilomara, els anys següents, el 23 i el 24, havien estat campanyes relativament tranquil·les. Però el 2025 ha tornat a tenir xifres elevades, i tot i que no amb gravetat, sí que van tenir simultaneïtat.

Aigua i foc, canvi climàtic?

Jo no diria això, per què segur que podem trobar campanyes amb patrons similars en anys anteriors. Però sí que em de dir que són serveis relacionats amb riscos meteorològics.

Els rescats a muntanya segueixen sent un dels que mai no falten a les notícies del fet divers de la Regió Centre.

Sí, i més tenint focus com Montserrat, el Pedraforca o la Cerdanya. I això implica tota la tipologia de recerques, tant caminadors, com ciclistes, escaladors... tota la gamma. Aquí també notem una curiosa estabilitat en les dades (1421 serveis el 2025 i 1341 el 2024).

Si aquestes dades es mantenen estables, vol dir que la gent no aprèn?

Aquest és un missatge que fa molt temps que fem. No és tant no aprendre’n , com que hi ha hagut una explosió d’usuaris de la muntanya. Ja era una tendència dels darrers anys i amb la COVID es va accelerar. I com deia, en tots els seus àmbits, amb qualsevol modalitat. Per tot plegat tenim unes 4 actuacions de salvament al dia.

I de cara a l’any que comencem?

El propvinent dia 23 ja hi haurà un primer pas en la coordinació entre agències, que és bàsica. Per exemple, a l’hora de treballar en incendis forestals el cos de Bombers no pot disposar de tractors, o cisternes, però els ADF sí que hi tenen accés. La col·laboració del territori és clau. Per això és molt necessària la coordinació entre agències, com es va veure el dia de la gran apagada.

Allò sí que va ser un repte, oi?

L’apagada generalitzada del 28 d’abril va ser un repte, en un servei que no havíem afrontat mai. Ens va ensenyar moltes coses, i una d’elles va ser precisament la necessitat de coordinació. Quan hi ha un incendi tots sabem com actuar, però en una circumstància com aquesta també cali coordinar-se amb Protecció Civil, Mossos d’Esquadra i moltes altres agències. És un dels temes que volem treballar des de la Regió aquest any.

Algun consell?

Doncs sí. Incidir en la prevenció domèstica. Per exemple, encara que no sigui obligatori, cal pensar que els detectors de fums podrien salvar moltes vides.