Pagesos de la Catalunya central sobre l'acord amb Mercosur: "Per molt que tallem la C-16, no arribem a la UE"

Després de 25 anys de negociacions, la Unió Europea va signar oficialment aquest gener un acord històric de lliure comerç amb els països que formen el bloc d’integració regional sud-americà del Mercosur (Mercado Común del Sur), que integra Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai. I tot i que actualment es troba encallat, després que hagi estat remès al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè n’avaluï la base jurídica, a grans trets, el tractat eliminarà progressivament la majoria dels aranzels en ambdues direccions.

Això, per un costat, garantirà una obertura de les possibilitats de mercat d’ambdues potències, però també podria suposar perjudicis per a alguns sectors.

Just d’això es queixa la pagesia catalana, que en fer-se pública la notícia va organitzar concentracions per manifestar-se en contra, entre elles, la que va tallar la C-16 durant cinc dies a Olvan (Berguedà).

"Per més dies que haguéssim tallat la C-16, no haguéssim obtingut més resultats"

Marc Burillo, de Gaià, coordinador del Gremi de la Pagesia a la vegueria central.

El bagenc Marc Burillo ja preveia que l'acord comercial tiraria endavant, però, així i tot, va rebre la seva aprovació com un gerro d'aigua freda. Segons explica el coordinador del Gremi de la Pagesia a la vegueria central, "sabíem que Espanya hi votaria a favor, però esperàvem que la pressió del sector pogués canviar alguna cosa". La indignació i el fort sentiment d'injustícia el van portar a participar en la protesta que va tallar la C-16 durant cinc dies a Olvan.

Després d’haver-ne pres part, sent que la pagesia de la Catalunya central s’ha unit per la causa i s’ha fet xarxa entre agricultors i ramaders de la zona amb qui quasi no es coneixien. Malgrat això, creu que, tot i la bona organització, "per més dies que haguéssim tallat la C-16, no haguéssim obtingut més resultats".

Burillo s'ocupa d'una explotació de cereal que combina amb ramaderia porcina al municipi de Gaià, un model molt comú al Bages. En el seu cas particular, preveu que l'acord amb Mercosur l'afectarà sobretot amb el cereal de secà, ja que als països sud-americans el rendiment per hectàrea són molt més alts que a Catalunya, on els camps són menys extensos i sovint es barregen amb zones boscoses.

I, encara que no és el seu cas, adverteix que se’n ressentiran igualment els ramaders de bestiar boví d’engreix, perquè també són grans productors de vedella.

Per al bagenc no està tot perdut. "Hi ha possibilitats que l’acord no tiri endavant, perquè encara s’ha de tramitar i ha de tornar a passar pel Parlament Europeu", però assumeix que és difícil. "Per molt que ens manifestem al Berguedà, les nostres queixes no arriben a la UE, estem molt lluny", comparteix. En aquest sentit, creu que s'hauria de fer un front comú amb altres organitzacions de l'estat i d'Europa per fer pressió des d'un punt més estratègic.

"El 80% de productes que s'utilitzen en les explotacions sud-americanes aquí estan prohibits"

Eduard Lladó, ramader i agricultor de Puig-reig.

Eduard Lladó gestiona a Puig-reig una explotació ramadera de vaques i porcs que combina amb una altra de cereals i té clar que l'acord afectarà el seu negoci. "Els països que formen el Mercosur poden produir molt barat perquè no tenen tantes regulacions com a Europa", lamenta, i aquesta diferència de preus farà que els productes locals no puguin competir amb els que venen de fora. Tot i això, el que veu més greu és que els polítics del país no hagin fet costat al sector primari posicionant-se en contra.

«Ens sentim desprotegits perquè no estarem en igualtat de condicions», i no només això, sinó que també jugaran en lligues diferents, segons manifesta. Els països sud-americans són grans cultivadors de cereal, però, com afegeix, «el 80% dels productes fitosanitaris que utilitzen, aquí els tenim prohibits des de fa anys». Per a Lladó, la raó que ha dut polítics d’arreu d’Europa a votar a favor rau en els seus interessos d’obrir nous mercats en aquests altres països, com en el sector de l’automòbil, per exemple. “Els pagesos som la moneda de canvi”, conclou.

La indignació el va portar a participar en el tall que es va fer a la C-16, en el seu pas per Olvan. Durant els cinc dies que va durar la concentració, creu que va fer que el sector s’unís i, almenys, van aconseguir que es parlés de la problemàtica que patiran si l’acord s’acaba portant a la realitat.

"Sentim que els polítics moltes vegades s'omplen la boca alabant la pagesia catalana, però a l'hora de la veritat no s'atreveixen a defensar-nos", apunta. I tot i ser conscient que es tracta d’un acord europeu, en què a banda dels espanyols, també hi van votar agents de tota la UE, li impacta que els representants polítics del país “no s’hagin plantat”.

“Ja que ningú ho ha fet per nosaltres, ens hem hagut de plantar els mateixos pagesos, que som a qui ens afectarà més directament aquest acord”, sentencia.

Subscriu-te per seguir llegint