Fa 40 anys de la nevada que va deixar mitja Catalunya Central a les fosques

Si hem de destacar una nevada que hagi afectat l’interior de Catalunya durant les darreres dècades, d’entre les diverses d’importants que hi ha hagut i que han causat un bon caos, cal fixar totes les mirades en la del 30 de gener del 1986. Una nevada que va deixar sense llum nombrosos municipis de l'Anoia, Bages, Berguedà i Solsonès, amb tots els problemes que això va comportar per a indústries, comerços i granges. De fet, el centre de Catalunya i les comarques gironines van ser les zones més afectades.

El transport públic també es va veure afectat, amb carreteres principals a l'època tancades al trànsit i alguns trens es van quedar a mig camí. Les comunicacions es van col·lapsar i es van formar moltes cues a les botigues, on la gent anava a comprar pa, espelmes, llumins o estufes de butà per tenir llum i escalfar-se. Era un dijous i tot i la intensitat del temporal, el fet que les temperatures no arribessin a glaçar de manera generalitzada va evitar un col·lapse més sever.

La principal conseqüència del temporal va ser la greu afectació del subministrament elèctric. Avaries a les línies d’alta, mitjana i baixa tensió, provocades per la caiguda d’arbres i torres, van deixar sense llum nombrosos municipis de la Catalunya Central, amb especial incidència a l'Anoia, el Berguedà, el Bages i el Solsonès. Les empreses elèctriques ja advertien que, donada la magnitud dels danys, la normalització completa del servei s'allargaria fins a tres dies en alguns nuclis.

Però això va provocar altres problemes: en diversos municipis s’han registrat problemes en el subministrament d’aigua potable a causa de la impossibilitat de fer funcionar els sistemes de bombeig. El servei telefònic també ha quedat interromput en algunes poblacions, incrementant la sensació d’aïllament en zones rurals.

El transport públic no ha quedat exempt de les incidències. Un tren de Renfe va descarrilar a prop de Calaf sense causar ferits, però l’incident, sumat a la caiguda d’arbres sobre la catenària, va obligar a suspendre la circulació ferroviària durant hores. Els serveis d’autobusos van funcionar amb importants retards i en alguns trajectes van haver de ser suspesos, especialment a les connexions amb zones de muntanya. Els sona? Doncs no és d'ara, és de fa 40 anys.

A Manresa i a la majoria de nuclis urbans del Bages, la combinació de neu, aiguaneu i pluja va limitar l’acumulació de gruixos importants als carrers, fet que va permetre mantenir oberta la circulació, si bé amb dificultats als carrers amb més pendent.

Malgrat els danys materials —amb un elevat nombre d’arbres trencats, especialment a zones forestals com la serra de Castelltallat—, el balanç final va ser prou contingut si es té en compte la intensitat del fenomen, el més important registrat en dècades en algunes comarques. Els ajuntaments i la ciutadania van tenir un paper clau per contenir els efectes del temporal, segons publicava Regió7 aquell dia.

La responsable va ser una gran depressió atlàntica situada a Islàndia el 29 de gener de 1986, que es va despenjar i va anar a parar davant les costes catalanes cap al matí del dia 30. La depressió impulsava una massa d’aire humida de la Mediterrània, barrejant-se amb aire molt fred continental. És a dir: una combinació perfecta perquè nevés, i molt, en cotes baixes. Hi havia quantitats de precipitació que fregaven els 100 mm, agreujats per vents del nord-est superiors als 100 km/h. A casa nostra va deixar gruixos de 60 centímetres a Moià, 20 a Solsona, 14 a Igualada o 7 a Manresa, segons dades recollides al Servei Meteorològic de Catalunya.

O sigui, que la llevantada Harry, i la tempesta Kristin ens van deixar molta i bona neu, aquests darrers dies de gener de 2026, però 40 anys enrere va ser molt més intens. La del 1986 forma part de les nevades històriques a Catalunya, juntament amb la de 1962, o la de 2010.

Subscriu-te per seguir llegint