Un llarg trajecte que arriba al seu destí amb l’entrega del material

Chemnitz-Przemysl. 836 quilòmetres

Avui sortim a les 08:30 h i, per fi, hem pogut dormir una mica més.

Travessem la frontera amb Polònia. Estranyament, hi ha un desplegament de tanques, sorprèn sent Schengen. Quan arribem, el contenidor que fa de garita, està tancat.

Polònia ens rep amb un xirimiri d’aquells que et mullen sense adonar-te’n i embruten els vidres del cotxe. Tot el trajecte.

A la primera àrea de servei polonesa descobreixo una Mirinda, que em recorda als diumenges quan et portaves bé i t’esperava una recompensa. També veig una beguda de Mars i un Twix, però no m’atreveixo a provar-los.

L’experiment de tres dies menjant a les àrees de servei, patates, entrepans i refrescos XXL supera el «Super Size Me».

Arribem a final del trajecte d’avui.

Truco a la meva mare. Vaig mentir per no fer-la patir. Em pregunta si estic bé. Si m’ha anat bé el retir. Rarament no fa més preguntes, molt poc habitual en ella. Li dic que sí. Aquests dies m’han anat molt bé per tornar a estar present. I avui no menteixo.

Es comença a sentir tensió. Paperam dels vehicles per creuar, i cares més serioses que fins ara. Demà creuem a Ucraïna.

Arribada a Ucraïna

WhatsApp de Sor Lucia: «Salida 5:30. Bajad antes Bona nit».

A les 05:20h ja som tots a baix. Falten els tres ferits que han estat a Barcelona en tractament mèdic. Arriben amb crosses.

Un d’ells té la cama tan arquejada que em pregunto si podrà tornar a caminar.

Són homes alts, grans. Seriosos. Ni un somriure. Com si anessin a la guerra. I és que així és: tornen a la guerra.

Eren guàrdies de frontera. Els van militaritzar quan va començar tot. No saben si els donaran la baixa o si hauran de tornar al front.

Gairebé quatre hores per sortir de la frontera de Polònia. Ucraïna ens fa una rebuda càlida.

Militars, d’aspecte dur, amb esperança. Parlen de victòria. Mirades de persona a persona, més enllà d’idioma o religió.

Diuen que cada ambulància salva aproximadament 100 vides. 10 ambulàncies poden salvar-ne 1.000. 50 persones, 4 dies, 1.000 vides.

El retorn de la inversió social. Entreguem tots els vehicles amb tot el material. Només Sor Lucia i tres voluntaris més baixaran avui fins a Odessa.

Les ambulàncies són objectiu d’atacs…

Gràcies pels aprenentatges, per les hores de viatge, les converses, les bromes, els llibres recomanats, la música compartida… per mirades que no necessiten de paraules ni d’idioma comú.

Tot té sentit.