«M’agrada dur maquinària i en voldria saber dur més»

Valentina Muñoz, de 32 anys, va néixer a Cuneo, al piemont italià, però des de ben petita que resideix al Bages, a Castellgalí. Va estudiar a l’Escola Agrària de Manresa, i després d’una dècada treballant en un garden i després a pagès va reorientar la seva trajectòria professional cap al sector de la construcció.

Perquè va fer el canvi de professió?

M’agrada molt la natura, però necessitava un horari que em permetés tenir una vida privada. Al camp, on es treballava moltes hores, vaig aprendre a dur maquinària, com tractors i cubes, i m’agradava. M’hi vaig aficionar. Des de fa dos anys i mig treballo per a Exland a la mina de Súria.

Com és treballar en un entorn masculinitzat?

Quan treballava al camp, en una finca familiar, ja era també l’única dona. Hi estic habituada. Hi ha dies de tot, però a mi sempre tothom m’ha respectat, els companys són molt agradables, tot i que de vegades algú pugui fer un comentari fora de lloc. Però em sento molt acompanyada i l’empresa no m’ha deixat mai a l’estacada.

Què li agrada més de la seva feina?

M’agrada dur maquinària, i en voldria saber dur encara més. Ara condueixo una bobcat i un dumper. La que jo faig no és una feina física, sinó que requereix concentració, un bon treball mental per estar sempre alerta i no xocar. n

Subscriu-te per seguir llegint