La col·laboració ciutadana, clau per superar l'emergència per l'apagada a la Catalunya central

La Catalunya central, com el conjunt de la Península Ibèrica, va patir fa un any, el 28 d’abril de 2025, una emergència de la qual se n’havia parlat esporàdicament, tot i que semblava gairebé impossible: una gran apagada. Administracions, empreses, entitats i particulars van haver d’afrontar una crisi de bloqueig. Pràcticament, res funcionava de manera normal perquè no hi havia llum. Calia garantir els serveis essencials, atendre els col·lectius més vulnerables i minimitzar l’afectació d’un tall elèctric que no tenia hora de finalització.

El primer aniversari arriba sense que se n’hagi depurat cap responsabilitat. La coordinació entre professionals i la transversalitat institucional van ser crucials a la regió. I, amb poques excepcions, també la col·laboració ciutadana. Veus autoritzades de les comarques interiors comparteixen a continuació les seves vivències i conclusions.

El Govern necessita anar més enllà de la «tecnologia diària»

Elia Tortolero

DELEGADA DE GOVERN A LA CATALUNYA CENTRAL

La delegada del Govern a la Catalunya Central, Elia Tortolero, recorda que el dia de la gran apagada venia «d’una reunió de Barcelona». «Quan va veure la magnitud del problema», es va posar a fer trucades. «Em vaig passar un parell d’hores a l’exterior, a l’únic punt en què teníem cobertura. I, quan vaig parlar amb Endesa, em van dir que en unes hores ja no hi hauria cobertura, per tant, s’havia de començar a gestionar tot de seguida. Va ser quan vam decidir muntar el comitè a l’àrea de Bombers», relata. Des de llavors, afegeix, «tenim unes emissores de la xarxa RESCAT totes les persones que formem part del Govern, és a dir, delegats, consellers, president... per poder-nos comunicar amb diferents canals, entre nosaltres, els ajuntaments i els serveis d’emergència». «Jo crec que això va ser la culminació del que vam aprendre, que necessitàvem estar per sobre de la tecnologia diària», conclou.

Transmetre tranquil·litat en un moment d’indefensió

Carles Anfruns

CAP DE LA REGIÓ POLICIAL CENTRAL DELS MOSSOS D'ESQUADRA

El comissari en cap de la Regió Policial Central dels Mossos d’Esquadra, Carles Anfruns, assenyala: «De seguida vam posar més efectius al carrer. Havíem de protegir infraestructures crítiques, però sobretot els ciutadans. Una ciutat, un barri... sense llum és molt més vulnerable. Havíem d’aportar tranquil·litat i és el que vam intentar fer». D’aquell episodi assegura que han après molt. «Tot i que procurem adaptar-nos als nous temps, Bombers, SEM i Mossos tenim l’obligació d’estar preparats per a tot. Plogui, nevi o ens quedem sense llum, ens hem de poder comunicar entre nosaltres, perquè units hem de protegir el ciutadà».

Atendre les necessitats dels col·lectius més vulnerables

Marc Aloy

ALCALDE DE MANRESA

L’Ajuntament de Manresa va activar els protocols per fer front a emergències i va convocar el Centre de Coordinació Municipal, Cecopal, per atendre prioritàriament les persones vulnerables. Segons relata l’alcalde Marc Aloy, Serveis Socials va contactar amb els 2.500 usuaris del servei de teleassistència domiciliària, posant el focus en les persones que depenien de l’oxigen, que utilitzaven grues a casa, amb mobilitat reduïda, o persones soles. La Policia Local va ajudar a pujar a casa seva un total de 13 persones. També va atendre 12 persones que havien quedat atrapades en ascensors i va ajudar 21 comerciants a tancar les seves botigues. Llavors, l’Ajuntament ja tenia protocols d’actuació establerts per casos d’emergència, eines que permeten actuar amb rapidesa i eficàcia davant de situacions com la de fa un any.

Una reacció eficient, tot i les dificultats per comunicar-se

Ivan Sànchez

ALCALDE DE BERGA

Des de l’Ajuntament de Berga, l’alcalde, Ivan Sànchez, recorda l’episodi entre la sorpresa i les dificultats, especialment pel que fa a la manca de comunicació. «El servei de telefonia de moltes operadores fallava i, durant molts moments del dia, estàvem desconnectats i sense informació», assenyala. En tot cas, destaca que la corporació va poder liderar una reacció eficient, prioritzant els àmbits de la Policia Local, els Serveis Socials i la residència municipal, per mirar de garantir l’assistència bàsica i prioritària de la ciutadania. Sigui com sigui, celebra la forma amb què la ciutadania va entomar l’episodi: «La gent s’ho va agafar bé. Van sortir al carrer i van passar el dia el millor possible, i és d’agrair». Un any després, considera que «tant l’ajuntament com altres administracions estem més preparats si tornés a passar».

Acció ràpida i efectiva gràcies a la col·laboració ciutadana

Judit Gisbert

ALCALDESSA DE SOLSONA

L’alcaldessa de Solsona, Judit Gisbert, recorda la ràpida actuació de l’Ajuntament. «Va ser una jornada de màxima exigència en què es va actuar amb rapidesa i coordinació», afirma. Es van celebrar diverses reunions, es va activar el Pla de protecció civil en fase d’emergència 1 i es va prioritzar els serveis essencials, com el funcionament de la sanitat i la residència de gent gran. En coordinació amb els Serveis Socials, també es va donar suport a les persones més vulnerables i amb mobilitat reduïda, per accedir als seus domicilis amb seguretat. D’aquesta experiència, es va aprendre la importància de la coordinació entre serveis, especialment els socials i els cossos de seguretat. La col·laboració ciutadana va ser clau perquè la suma d’esforços garantís la seguretat de les persones, sobretot, de les que viuen soles.

Quan passa allò que ningú s’espera ni s’imagina

Francesc Armengol

EXTINENT D’ALCALDE PUIGCERDÀ

L’aleshores tinent d’alcalde i regidor de Seguretat de Puigcerdà, Francesc Armengol, destaca la ràpida activació del comitè de crisi com un element fonamental en la gestió de l’apagada. L’incident va ocórrer un dilluns, fet que va facilitar algunes tasques, ja que molts comerços estaven tancats. Això va permetre concentrar-se en les necessitats immediates de la comunitat, sense l’activitat comercial habitual que hagués pogut dificultar algunes operacions. La resposta ràpida va ser possible gràcies a la proximitat de l’equip de treball, que va facilitar una comunicació fluida i immediata amb els veïns i els serveis sanitaris. Una de les lliçons apreses va ser la necessitat de tenir grups electrògens propis en algunes dependències municipals. «No pensàvem que això pogués passar», admet Armengol. Així, es va assegurar la disponibilitat de respiradors i punts de càrrega per als mòbils.

La importància de tenir una companyia elèctrica local

Joan Barrera

ALCALDE DE LA SEU D'URGELL

L’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, subratlla dos aspectes clau de la gestió: la importància de tenir una companyia d’energia local, PEUSA, i la necessitat de potenciar els serveis locals com la Ràdio Seu i els cossos de seguretat. Barrera agrega que, gràcies a PEUSA, que va facilitar l’abastiment de generadors per a serveis essencials com l’hospital i les residències, la gestió de la crisi va ser més àgil i eficaç. Barrera insisteix en la rellevància de la ràdio local com a font d’informació immediata. A parer seu, cal tenir-la preparada per a futures crisis. L’alcalde agraeix la contribució dels cossos de seguretat:«Van ser fantàstics, ens van facilitar molt la feina», reconeix Barrera.

Lots frontals per garantir l’assistència sanitària al CAP

Dionís Guiteras

ALCALDE DE MOIÀ

L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, explica que, en adonar-se que es tractava d’una apagada general, van posar-se en contacte amb la Delegació del Govern i amb el Consell Comarcal. Des del consistori, també van contactar amb totes les residències del municipi «per si necessitaven alguna cosa, com ara lots o espelmes», i es van coordinar amb els cossos de seguretat. Com a anècdota, Guiteras recorda que «van deixar lots frontals al CAP perquè poguessin tenir llum i atendre els pacients que ho requerissin». Tot i que l’Ajuntament va quedar aturat, a través de les xarxes socials van anar informant. Com a reflexió final, l’alcalde assegura que l’apagada els va «confirmar que disposar d’una planta de biogàs operativa, capaç de generar electricitat fora de la xarxa, ofereix una garantia al municipi».

L’èxit del Centre de Coordinació Municipal

Marc Castells

ALCALDE D’IGUALADA

L’Ajuntament d’Igualada va activar la fase d’alerta del Pla local d’emergències. A més, tal com va indicar l’alcalde, Marc Castells, es van suspendre les activitats de competència municipal i es va constituir el Centre de Coordinació Municipal (CECOPAL) per centralitzar i dirigir les diferents mesures en els àmbits de protecció civil, seguretat, sanitat, mobilitat i gestió d’emergències. Els infants i la gent gran van ser els col·lectius prioritaris, vetllant pel bon funcionament de les escoles, les residències i els pisos assistits. El consistori també va oferir suport al Banc de Queviures, així com als sectors sanitari i comercial, garantint l’activitat al Mercat de la Masuca, coordinant la mobilitat del transport interurbà i dels Ferrocarrils de la Generalitat, i reforçant la presència dels cossos de seguretat.

Els generadors elèctrics, la salvació de molts pacients

Pere Oliveras

DIRECTOR ECONOMICOFINANCER I DE PATRIMONI DE FUNDACIÓ ALTHAIA

Althaia va activar els protocols i els sistemes de contingència previstos per a aquestes emergències. L’Hospital Sant Joan de Déu, el Centre Hospitalari, la Clínica Sant Josep disposen de generadors elèctrics que es van posar en funcionament de manera immediata per garantir la continuïtat assistencial, i es va constituir un comitè de crisi. Davant la incertesa sobre la durada de la incidència, es va optar per suspendre tota l’activitat no urgent. Tot i això, segons relata Pere Oliveras, va ser complex avisar els usuaris. De l’experiència se’n desprenen diversos aprenentatges. En primer lloc, la importància de disposar de sistemes alternatius i de mantenir-los en bon estat. Igualment, la necessitat de revisar i actualitzar regularment els protocols per assegurar-ne l’eficàcia.

Bons grups electrògens per al futur pavelló de Manresa

Carles Sixto

GERENT DEL BÀSQUET MANRESA

Per al Bàsquet Manresa, aquell no va ser un dia gaire diferent. El gerent del club, Carles Sixto, apunta que el pavelló del Nou Congost rep llum natural i, a més, «té grups electrògens autosuficients». «Pràcticament, no ens en vam assabentar fins a l’hora de plegar, cap a l’una o les dues. Alguns va comentar-ho, però l’equip va acabar d’entrenar, vam fer tot el matí normal i carregar els mòbils mentrestant», comenta. La seva resposta sobre l’aprenentatge d’aquella jornada és la següent: «Esperem que el nou pavelló continuï tenint bons grups electrògens».

Informar de forma clara i sense caure en alarmismes

Antoni Llobet

DIRECTOR GENERAL DE LA FUB-UMANRESA

El director general de la Fundació Universitària del Bages (FUB-UManresa), Antoni Llobet, relata que van estar pendents de les indicacions del Govern i van aplicar les seves recomanacions amb un criteri de prudència i sense alarmismes. Va mantenir informada la comunitat universitària a través del correu-e i xarxes socials. Aquell dia es van aturar les classes. Es van reprendre l’endemà amb normalitat, però es va ajornar tota l’activitat avaluativa per no perjudicar les persones amb problemes per desplaçar-se. L’activitat de la gestió bàsica es va mantenir amb certa normalitat gràcies a un generador.

Mantenir l’activitat per assegurar el benestar

Joana Tubau

RESPONSABLE DE COMUNICACIÓ D’AMPANS

A Ampans, segons explica Tubau, l’apagada es va gestionar «amb eficàcia». Els centres i serveis d’atenció diürna van continuar funcionant amb normalitat, i al final del dia es va garantir que totes les persones poguessin tornar a casa amb els seus transports habituals. Als serveis residencials i llars, els grups electrògens van permetre mantenir l’activitat i assegurar en tot moment el benestar de les persones ateses. Aquesta situació ens va servir per posar a prova la nostra capacitat de resposta i confirmar la solidesa dels equips i dels sistemes existents per garantir la màxima seguretat i benestar de les persones que acompanyen.

Subscriu-te per seguir llegint