Grans carències detectades durant l'apagada general es mantenen un any després a la Catalunya central

El record de l'empresariat de la Catalunya central sobre la gestió de l'Administració durant la gran apagada del 28 d'abril de 2025 és negatiu. Els principals actors econòmics de les comarques interiors hi van trobar a faltar informació i claredat. Un any després de l'emergència, creuen que no s'ha aplicat mesures rellevants que, en cas de necessitat, permetessin afrontar en millors condicions una crisi d'aquella magnitud. 

Sílvia Gratacòs: «Només les grans empreses van poder mantenir el ritme»

PRESIDENTA DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE MANRESA

Gratacòs recorda el 28 d’abril del 2025 com «un dia de moltíssima incertesa», en què només les grans empreses del gran territori, amb sistemes energètics alternatius, van poder mantenir el ritme de treball. «A partir de llavors, ha pujat la factura de la llum, que després de la invasió d’Ucraïna s’havien aconseguit estabilitzar», diu la presidenta cameral, per a qui l’experiència de fa un any no ha servit perquè les empreses hagin fet una aposta decidida per les plaques fotovoltaiques. «Hi ha un criteri ecològic, és clar, però la inversió s’ha de rumiar, i abans de l’apagada s’havien aturat inversions sobre renovables». Gratacòs considera que se n’han après poques lliçons: «s’han pres poques mesures, perquè les hores d’aturada productiva en realitat van ser poques».

Leo Clares: «Encara no podem oblidar les fonts d’energia fòssils»

SECRETARI GENERAL D’UGT BAGES-BERGUEDÀ

L’apagada va tenir lloc just el dia abans que fos escollit per al càrrec que ocupa actualment. Però Clares té gravades les trucades al sindicat de delegats i treballadors preocupats per quina consideració laboral havia de tenir aquell dia perdut de feina. Si s’havia de recuperar o no. «Els dies següents també vam parlar amb diversos empresaris sobre la qüestió», recorda Clares, per a qui «hem d’apostar per les renovables, sí, però sense oblidar les fonts d’energia tradicionals, perquè encara no disposem de prou sistemes de renovables per abastir Espanya. La substitució s’ha de fer, però progressivament», conclou.

Ivan Ramos: «No s‘ha de confiar tot a la tecnologia. Cal ser racional»

SECRETARI GENERAL DE CCOO VALLÈS OCCIDENTAL-CATALUNYA CENTRAL

«Vam patir molt, primer per garantir la seguretat als centres de treball, després per com s’havien d’abordar els permisos, els retarda... De problemes laborals no n’hi va haver, però sí amb els desplaçaments a la feina, perquè no funcionava el transport públic», recorda Ramos. El dirigent sindical destaca «la solidaritat» que es va manifestar aquell dia, i el fet que, al final, «les empreses van entendre bé el problema que s’havia generat, i els treballadors també, i a la majoria d’empreses les hores es van donar com a treballades». Quant al que se n’hauria d’haver après d’aquell dia és a «no confiar-ho tot a la tecnologia, i a actuar sempre amb racionalitat». En qüestions concretes, s’ha après a dur diners en metàl·lic, imprescindibles quan se’n va la llum, però al sector empresarial «no hi ha hagut gaires transformacions».

Josep Maria Serarols: «El 90% de les empreses del Berguedà van patir afectacions»

PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ D’EMPRESARIS DEL BERGUEDÀ (ACEB)

A Serarols, l’apagada li va generar «estupor, impotència, indefensió per la situació en què ens van deixar», recorda un any després. L’associació berguedana va fer una enquesta entre els seus socis, apunta, que va concloure que el 90% de les empreses de la comarca van patir afectacions en la seva activitat a causa del tall elèctric, i que el 20% d’empreses va estimar pèrdues econòmiques inferiors als 1.000 euros i el 20%, entre 1.000 i 5.000. Per a Serarols, des d’aleshores «tothom, en la mesura de les seves possibilitats, ha treballat un pla B energètic. S’han fet inversions importants, a la comarca, perquè es va ser conscient de la nostra feblesa». Serarols lamenta que «un any més tard, encara no ens han explicat què va passar ni qui en va ser el culpable. I això és intolerable».

Joan Mateu: «No tenim prou potència elèctrica per créixer»

PRESIDENT DE LA UNIÓ EMPRESARIAL DE L’ANOIA (UEA)

«Va ser molt angoixant», rememora Mateu. «Vam passar de la incredulitat a la por. Com a president també del polígon de Les Comes vaig haver de demanar als Mossos que patrullessin, perquè patíem per la seguretat», diu el president de la patronal anoienca, que assegura que «el que hem après és que som molt vulnerables i que la xarxa elèctrica del país està col·lapsada». Una situació experimentada en pròpia pell a l’Anoia: «empreses que hi volen obrir o ampliar instal·lacions no poden perquè no tenim prou potència elèctrica». I per a Mateu, la pressió anirà a més, perquè «amb la IA la demanda energètica encara pujarà més».

Dídac Contreras: «Si tornés a haver-hi una apagada, passaria el mateix»

PRESIDENT DE LA PATRONAL METAL·LÚRGICA DE LA CATALUNYA CENTRAL

Contreras es refia poc que l’experiència de fa un any hagi servit per millorar. «Jo crec que ja ningú no es recordava». Per al president del sector del metall del territori, «no n’hem après res. Ens oblidem molt de pressa de les coses. Perquè jo em pregunto: què en vam aprendre de la covid?». Contreras, responsable de Persianes Collbaix, recorda del 28 d’abril de l’any passat la tensió per donar resposta als clients que trucaven (o ho intentaven, perquè els repetidors no funcionaven) per com activar els sistemes manuals de les portes, que no havien hagut de fer servir mai. «El caos era enorme», diu Contreras, per a qui, malgrat tot, «si avui tornés a haver-hi una apagada tornaria a passar exactament el mateix».

Esteve Pintó: «Les assegurances no han cobert les pèrdues de les pimes»

PRESIDENT DE PIMEC CATALUNYA CENTRAL

Segons Pintó, les pimes alerten que les assegurances no han cobert «els danys reals» derivats de l’apagada i encara denuncien les dificultats per tramitar reclamacions. «Hi va haver molta consulta, però pocs sinistres indemnitzables», apunta Pintó, que recorda que l’impacte econòmic va ser «molt greu» i va superar els 900 milions d’euros. «Ningú estava preparat per una falta de subministrament global», assegura. «Moltes pimes encara no han recuperat les pèrdues que van patir», apunta Pintó, i afegeix que, davant d’aquesta situació, «Pimec reclama establir mecanismes de compensació automàtics». Des d’aleshores, diu el president patronal, «moltes empreses han començat a adaptar-se davant la possibilitat que es repeteixi un episodi similar. Han revisat plans de contingència i han invertit en sistemes com generadors, bateries o autoconsum energètic».

Subscriu-te per seguir llegint