Una herència d’esforç, cura i amor: així ha canviat la maternitat d'una generació a una altra

Les mares. La meitat indivisible de moltes famílies i, sovint, un dels seus pilars més fonamentals. És a elles a qui es dedica cada primer diumenge de maig, aquest any el dia 3, una jornada en què s’honora el seu esforç i dedicació. Per això, amb motiu del Dia de la Mare, aquest diari ha entrevistat diferents mares i filles -que alhora també han estat mares- per indagar en com ha canviat la maternitat d’una generació a una altra, com també en allò que s’ha mantingut irrompible, com la vocació amorosa de cuidar i mantenir unida tota unitat familiar.

En essència, el fet de ser mare continua sent el mateix que dècades enrere, però el context cultural, social i econòmic en què es concep és totalment diferent. I aquests canvis s’han acabat traduint en tendències més que evidents avui dia, com el retrocés en l’edat de maternitat. Segons dades de l’INE, de mitjana, el 1981 es tenia el primer fill als 28 anys, mentre que el 2023 aquesta xifra es va alçar fins als 33 anys —essent Espanya el segon estat europeu amb l’índex més alt—.

La manresana Raquel Galobart, per exemple, va ser mare del seu fill Adrià amb 21 anys, una edat que avui dia es pot considerar molt primerenca per concebre. Malgrat això, des de ben petita sempre havia tingut el desig de ser mare i se sentia «molt preparada per tenir el seu fill i de gaudir-lo», explica a Regió7. La seva mare, la Dori Jiménez, veïna de Castellbell i el Vilar, la va tenir amb 23 anys.

En l’actualitat, com recolzen les dades de l’INE, l’habitual no és trobar-se amb dones que són mares en aquestes edats, i Galobart ho atribueix a un seguit de canvis socials i econòmics. «Dècades enrere, senties poques dones dir que no volguessin ser mares i ara, en canvi, n’hi ha moltes més que tenen clar que no volen fills», assegura. Per a ella, l’encariment de la vida hi té un paper clar: «ara costa més arribar a final de mes. Se sol dir que els nadons arriben amb un pa sota el braç i que on en mengen dos, en mengen tres, però no és del tot així. Suposa un gran esforç», argumenta. Així, també pensa que hi ha dones que tenen altres prioritats abans que ser mare, «com ara centrar-se en la seva carrera o viatjar».

De subsistir a gaudir

«Quan vaig ser mare, la meva principal preocupació era que els meus fills tinguessin menjar a taula cada dia i estiguessin sans», explica la cardonina Rosita Cols, que té 84 anys i va ser mare per primer cop amb 21. Vivien a pagès i eren uns temps ben diferents, com diu ella mateixa, «més difícils». Malgrat això, sempre va lluitar per tirar la família endavant. I la seva filla, l’Imma Estruch, de 54 anys, fa la vista enrere i s’adona que, per sort, va viure una maternitat ben diferent.

Amb totes les necessitats primàries cobertes, Estruch explica que la prioritat amb els seus tres fills sempre ha estat «donar-los la millor vida possible, procurar que gaudissin de tot allò que feien i, sobretot, que rebessin una bona educació».

Aquest és el canvi més significatiu que han identificat mare i filla pel que fa a les seves maternitats, però coincideixen a dir que el que no ha canviat és el gran esforç i dedicació que suposa educar i tenir cura dels fills.

Educació i conciliació

Anna Pellicer (Manresa, 1986) és educadora d’Educació especial i mare de la Júlia, d’11 anys. Mira enrere cap a la seva infantesa i considera que, «ara, els fills són més complicats o les mares tenim menys autoritat. Sembla que estem sota una lupa constant i que s’ha tendit cap a una infància més protegida: no li diguis això, no li donis això». La seva mare, Montse Pellicer (Manresa, 1962), coincideix amb ella. «Les mares d’ara són més permissives. Abans de dir ‘no’ s’ho pensen molt i als nens els costa molt acceptar aquest ‘no’. Ja està bé voler que els fills entenguin el perquè de les coses i parlar-ho, però un ‘no’ és un ‘no’».

Sobre la conciliació familiar, Pellicer mare explica que, de petita, la seva filla va haver de passar molt temps amb els avis perquè ella treballava en un bar. «Un dia em va preguntar si preferia més la feina que estar amb ella i això em va dur a fer un canvi de xip», diu, tot i que també fa notar que, actualment, «els infants, tot i tenir més els pares, sembla que encara els necessiten més». L’Anna, per la seva banda, valora que s’ha avançat en drets i en conciliació, però fa notar que «les mares continuem anant de cul».

Reptes afegits: les pantalles

Els avenços tecnològics també han comportat nous reptes pel que fa a la criança dels fills, i alguns de ben grossos com el de les pantalles. La Dori Jiménez, que va ser mare per primer cop amb 23 anys i ja és àvia d’un jove de 24 assegura que sovint en nota en les conseqüències. «Quan vaig tenir les meves filles els hi donàvem joguines o les fèiem pintar perquè s’entretinguessin, però ara de seguida se’ls dona un telèfon o una tauleta. Es pot veure sovint en terrasses o restaurants», explica.

Les històries de les entrevistades no només parlen d’elles mateixes, sinó que també de moltes altres mares que dia a dia dediquen tots els seus esforços a la família. I tot i que la maternitat ha anat canviant amb el pas del temps, el que continua igual des dels inicis de la humanitat és l’amor d’una mare pels seus fills.

Subscriu-te per seguir llegint