Gerardo Cavero, fiscal especial antidroga de Barcelona: "Les penes per la marihuana són massa benèvoles"

Com està actualment el tema de la marihuana? Fa uns anys vostè en parlava en termes molt alarmistes.

Les opinions que emeto es basen en dades, principalment en els informes que elaboren anualment els Mossos d’Esquadra sobre delinqüència organitzada, i també en les memòries de la Fiscalia Antidroga. I sí, es van fer anàlisis que es poden qualificar de catastrofistes, però jo diria que justificadament. Un pessimista és un optimista ben informat.

Per tant, el problema continua sent greu?

Sí. La marihuana és, i continua sent, un dels problemes més greus del narcotràfic en l’actualitat. I té a veure, en part, amb un fenomen de banalització. S’ha estès la idea que és una droga menys perjudicial que altres, com el tabac o l’alcohol, i això no és així. És una droga que es percep com a “simpàtica”, però això amaga riscos importants.

A què es refereix amb aquesta banalització?

Al fet que es consumeix amb normalitat, que es considera poc perillosa i que fins i tot hi ha moviments que en reclamen la legalització. No pot ser que el passeig de Gràcia de Barcelona faci olor de porro. També passa això, a Manresa? Però sovint això es fa desconeixent —o amagant— un element clau: l’augment molt important del seu principi actiu, el THC.

Fins a quin punt ha augmentat?

Fa dècades, el THC podia estar al voltant del 4 o el 5%. Actualment, supera fàcilment el 20, el 30 o fins i tot més. Estem parlant de deu vegades més potència. I això canvia completament els efectes de la substància.

Quines conseqüències té aquest augment?

Especialment en persones joves. El cervell no acaba de madurar fins als 22 o 24 anys. El consum en aquestes edats pot provocar problemes immediats, com fracàs escolar o dèficit d’atenció, però també pot tenir efectes a llarg termini. Pot desencadenar trastorns psiquiàtrics que potser no s’haurien desenvolupat mai.

Això està documentat?

Sí, hi ha estudis, per exemple d’hospitals com Vall d’Hebron o La Paz, que fa anys que analitzen aquesta qüestió. No és una opinió personal.

Més enllà del consum, hi ha la qüestió de la producció.

Exacte. Un dels grans canvis ha estat que Catalunya i Espanya han passat de ser territoris de pas a territoris productors. Això és molt rellevant, perquè els territoris productors de droga han tingut històricament problemes importants amb el crim organitzat.

Per què s’ha produït aquest canvi?

Per diversos factors: el clima, les condicions naturals, la situació geogràfica. Tot això ha facilitat el cultiu i ha generat un efecte crida per a organitzacions criminals, especialment de l’est d’Europa.

Aquest fenomen continua concentrat a Catalunya?

No. Aquesta és una de les raons per les quals ara sembla que el problema s’ha estancat. S’ha estès a altres zones de l’Estat. Per exemple, a Granada es produeix marihuana de tanta o més qualitat que aquí. Això fa que el problema es dilueixi en la percepció.

Per tant, hi ha menys alarma però no menys problema.

Exactament. Es parla menys, però el consum continua sent molt visible. És una realitat quotidiana.

Quin paper hi té el crim organitzat?

Un paper molt important. Les plantacions poden estar protegides amb sistemes molt perillosos: portes electrificades, trampes, armes. Els Mossos s’hi han trobat en diverses operacions.

Això és per enfrontar-se a la policia?

No necessàriament. Sovint és per protegir-se d’altres grups criminals. Hi ha el que s’anomena “vuelcos”, que són robatoris de droga entre bandes. Això genera situacions de violència, amb armes de foc, persecucions, etc.

Això incrementa la inseguretat?

Sens dubte. No perquè vulguin enfrontar-se a la policia, sinó perquè competeixen entre ells. Però el resultat és el mateix: més violència.

Vostè parlava abans d’un “impàs”. Què vol dir exactament?

Que, segons la meva impressió —no tinc dades exactes—, el fenomen no està creixent com abans, però tampoc està disminuint. S’està mantenint. I això passa també amb altres drogues. Al final, funcionen com un mercat, amb oferta i demanda.

I el marc legal actual és adequat?

Crec que no. El cànnabis es considera una substància no greument perjudicial, i això implica penes d’entre un i tres anys. Sovint en el mínim, cosa que permet evitar la presó.

Això té conseqüències?

Sí. Fa que el risc per als traficants sigui relativament baix en comparació amb altres drogues, com la cocaïna o l’heroïna, que comporten penes més altes.

Què proposa la Fiscalia?

Fa anys que proposem que, quan el cànnabis tingui un alt contingut de THC, es pugui considerar substància greument perjudicial. Això permetria aplicar penes més severes.

S’ha fet algun pas en aquest sentit?

No. Ho demanem cada any en les memòries de la Fiscalia i no s’ha modificat res.

El cultiu també té impacte en altres àmbits, com el consum elèctric.

Sí. Les plantacions interiors utilitzen sistemes molt intensius —llum, climatització— que generen un consum molt elevat. Sovint es fa de manera il·legal.

Això ajuda a detectar-les?

Sí. Les companyies elèctriques, per interès propi, col·laboren amb la policia. Detecten consums anòmals i això permet identificar plantacions.

Per acabar, quina seria la idea principal?

Que el problema no ha desaparegut. S’ha estès, s’ha normalitzat i s’ha fet menys visible en el debat públic, però continua sent important. I mentre hi hagi demanda, hi haurà oferta.

Subscriu-te per seguir llegint