Un estudi alerta que els grans incendis poden perjudicar l'embaràs i augmentar el risc de parts prematurs

Els incendis que cada estiu amenacen els boscos de la Catalunya Central també poden deixar una empremta invisible: afectar la salut dels nadons abans fins i tot de néixer. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi elaborat pel Centre d'Estudis Demogràfics (CED-CERCA), la Universitat Autònoma de Barcelona i el Max Planck Institute for Demographic Research, que ha analitzat prop de 3,4 milions de naixements registrats a Espanya entre el 2008 i el 2021. Els investigadors conclouen que les dones embarassades exposades a un gran incendi forestal tenen més probabilitats de donar a llum infants amb baix pes i de manera prematura.

L'estudi identifica dos mecanismes que expliquen aquests efectes. D'una banda, l'estrès que generen els incendis, les evacuacions, la por o les alteracions de la vida quotidiana. De l'altra, la contaminació causada pel fum, especialment unes partícules fines que poden arribar al torrent sanguini de la mare i dificultar el correcte desenvolupament fetal. Segons els resultats, l'exposició a un gran incendi durant la gestació s'associa a una reducció mitjana d'uns cinc grams en el pes del nadó i a un increment de 0,4 punts percentuals en la probabilitat de néixer amb baix pes. Tot i que els efectes individuals són moderats, els investigadors remarquen que poden tenir un impacte important en salut pública quan afecten milers d'embarassos durant una temporada d'incendis especialment intensa.

La investigació també conclou que el fum dels incendis té efectes fins i tot a desenes o centenars de quilòmetres del foc. Cada augment dels dies amb nivells elevats de contaminació per fum durant l'embaràs s'associa amb un menor pes en néixer i amb un increment del risc de parts prematurs, especialment quan l'exposició es produeix durant el segon trimestre de gestació.

Per analitzar l'impacte dels incendis forestals sobre els resultats del naixement, els autors de l’estudi, Maria Rubio-Cabañez, investigadora del Centre d'Estudis Demogràfics i de la UAB, i Risto Conte Keivabu, investigador del Max Planck Institute for Demographic Research, van comparar les mares que residien en municipis afectats per un incendi forestal durant l'embaràs amb aquelles que vivien en municipis no afectats, controlant per característiques individuals, geogràfiques i temporals.

Els autors defensen que les dones embarassades haurien de ser considerades un col·lectiu especialment vulnerable en les emergències per incendis forestals. Per això proposen incorporar la salut reproductiva als protocols de protecció civil, garantir la continuïtat de l'atenció prenatal quan hi hagi evacuacions i emetre avisos que permetin reduir l'exposició al fum. També adverteixen que, “amb el canvi climàtic intensificant les condicions favorables als incendis al Mediterrani, les conseqüències per a les generacions futures comencen inclús abans de néixer”, conclou la investigadora Maria Rubio Cabañez.