Una quinzena de municipis de la regió central opten al Pla de barris per rehabilitar els seus nuclis

Un total de 15 municipis de la regió central ha presentat projectes (tècnicament s’anomenen Programes Memòria d’Intervenció Integral) a la segona convocatòria de subvencions del Pla de barris i viles 2025-2029, amb l’objectiu d’aconseguir suport econòmic per poder afrontar intervencions de rehabilitació als seus nuclis urbans. Majoritàriament, acudeixen a aquest programa per poder tirar endavant la recuperació dels seus nuclis antics, i la major part ja van presentar candidatura a la primera de les convocatòries.

En concret, del Bages n’hi ha tres: Cardona i Sallent per al nucli antic, i Castellgalí per al sector de la Fàbrica. Del Moianès s’ha presentat Castellterçol, amb una proposta global. Del Berguedà hi ha Berga pel barri vell, i Gironella i Olvan per al conjunt del nucli. La capital de la Cerdanya, Puigcerdà, vol amb aquest pla rehabilitar el nucli urbà central. L’Anoia és la que té més municipis. Igualada pel barri de Montserrat; Piera pel de Can Canals i El Portell; Òdena per al nucli urbà i el barri de Santa Olga; Calaf pel centre històric i Vilanova del Camí per una intervenció global. Finalment, del Baix Llobregat Nord s’han presentat Olesa pel barri de Sant Bernat, i Martorell pels de Buenos Aires i Verge del Carme.

A tot Catalunya han presentat projectes al Pla de barris i viles de Catalunya 117 municipis que sumen un pressupost de més de 1.600 milions d’euros, Les xifres s’han donat a conèixer aquest dijous, durant la reunió de la comissió de gestió del Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d’Atenció Especial. Ara s’estudiaran i avaluaran tots els projectes rebuts i el mes d’octubre s’informarà dels que rebran subvencions a càrrec del Fons.

«El nombre de programes presentats demostra la necessitat i l’encert de recuperar aquesta iniciativa i la voluntat d’apostar per uns barris amb espais públics i equipaments de qualitat i amb oportunitats econòmiques perquè, al capdavall, és on les persones viuen el seu dia a dia», ha manifestat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.

La consellera també ha explicat que «quan intervenim per rehabilitar un barri no ens podem quedar en la pell, en les places, carrers i espais públics», sinó que «hem d’entrar allà on la gent fa vida i millorar l’eficiència energètica dels edificis i el seu confort; hem de millorar la convivència entre el veïnat i hem d’assegurar que hi ha accés a l’educació i a les oportunitats laborals». Per això, ha recordat, «aquesta nova etapa del Pla de Barris té tres potes d’actuació: les actuacions físiques, les de transició energètica i les accions socioeconòmiques».

Finançament segons dimensió

Aquesta segona convocatòria està dotada amb 200 milions ampliables i s’hi podien presentar els municipis que no van optar a la primera, els que sí que ho van fer, però no van resultar escollits i els que van resultar beneficiaris de la primera que vulguin presentar un projecte per a un barri diferent.

Precisament, 57 municipis (el 48,7%) ja s’havien presentat a l’anterior convocatòria. D’aquests, 56 ho han fet amb la mateixa Àrea d’Atenció Especial perquè a la convocatòria anterior no van ser seleccionats.

Pel que fa a la distribució territorial, el 33,3% són de la demarcació de Barcelona; el 13,7%, de les Comarques Gironines; el 12% de Lleida; un altre 12%, del Penedès; l’11,1%, de la Catalunya Central; el 7,7%, del Camp de Tarragona; un altre 7,7%, de les Terres de l’Ebre, i un 2,6%, de l’Alt Pirineu i Aran.

Tenint en compte la grandària dels municipis, el 12% tenen més de 50.000 habitants; el 23,1%, entre 50.000 i 20.000; el 37,6% tenen entre 19.999 i 5.000 habitants; el 27,3% són municipis de menys de 5.000 residents.

Millora de barris vulnerables

El Pla de barris i viles deriva de la Llei de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles, aprovada el 2022, i que actualitza i dona continuïtat a l’antiga Llei de barris de 2004.. Busca reduir les desigualtats territorials i socials, millorar les condicions de vida i garantir l’accés equitatiu a serveis bàsics i habitatge digne, així com enfortir les comunitats amb la participació activa i construir prosperitat compartida.

Els projectes que poden presentar els ajuntaments per optar a la subvenció se centren en zones identificades com a Àrees d’Atenció Especial (AAE), zones amb rendes baixes, dèficits d’equipaments, problemes d’habitatge o exposició a riscos ambientals. Les actuacions no es limiten a la millora de l’espai públic, sinó que almenys el 25% de les accions s’han de dedicar a transformacions físiques, transició ecològica i acció sociocomunitària.

La Generalitat finançarà els projectes escollits amb percentatges que varien segons la població del municipi. Els de més de 50.000 habitants, el 50% del pressupost; entre 20.000 i 50.000 habitants, el 60%; entre 5.000 i 19.999 habitants, el 70%; menys de 5.000 habitants, 75% del pressupost, amb la possibilitat d’arribar excepcionalment al 90% en casos de dificultat financera justificada o que tinguin la consideració de municipi rural.

El límit pressupostari per projecte s'ha fixat en 25 milions d'euros per a municipis de més de 20.000 habitants, i en 12,5 milions d'euros per a la resta.

Subscriu-te per seguir llegint