Per què sembla que hi ha tants terratrèmols? N’hi podria haver un a la Catalunya central?

Tremola la terra i tremola Espanya. Primer van ser els terratrèmols de Veneçuela i Colòmbia. Ara ha estat Granada. Sense que els uns i els altres tinguin absolutament res a veure, el que és innegable és que l’activitat sísmica està sent una de les grans protagonistes informatives d’aquest estiu. Aquesta successió de sismes ha disparat la sensació que hi ha més terratrèmols que mai. Els experts consultats per EL PERIÓDICO descarten que hi hagi una relació entre els últims sismes i asseguren que el planeta no travessa una etapa de més activitat sísmica. A Espanya, el risc més gran es concentra al sud-est peninsular. A Catalunya, la zona més activa és el Pirineu. Barcelona, en canvi, té un risc baix, tot i que no inexistent.

El cert és que la sèrie de terratrèmols registrats a Granada (un fenomen conegut com a 'eixam sísmic', que consisteix en un conjunt d’esdeveniments sísmics en una àrea específica durant un període de temps relativament curt) ha posat en alerta la resta de la península. És possible que això es repeteixi a Catalunya?

Cada any es registren a Catalunya uns 1.000 terratrèmols, però amb prou feines se’n noten una dotzena

"Son realitats totalment diferents", explica a EL PERIÓDICO Juan Vicente Cantavella, director de la Xarxa Sísmica Nacional. "El centre de la península és una de les zones amb un risc molt petit", apunta. Però Catalunya és una altra història: "Barcelona també és una ciutat amb un risc sísmic baix. Però la província de Girona sí que té més risc. Especialment el Pirineu, que és la segona zona amb més activitat d'Espanya", sentencia Cantavella.

"Estem en un període de baixa activitat sísmica al món. El que passa és que se n’han produït diversos de magnituds altes en zones poblades"

Josep Batlló

— Sismòleg de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Coincideix en el diagnòstic Josep Batlló, sismòleg de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, que també creu que a Barcelona hi ha un risc molt baix, però Catalunya és una altra realitat; recorda que "el 1923 hi va haver un terratrèmol a la Vall d'Aran que no va deixar víctimes, però va fer caure un tros de campanar".

El sismòleg assenyala que "cada any es registren uns 1.000 terratrèmols a Catalunya. Però que es notin, no més de 10 o 12", per la baixa intensitat dels tremolors. "El que passa és que aquí no hi estem acostumats. Si visquéssim a Xile o al Japó, veuríem els tremolors com una cosa quotidiana".

600 anys

Batlló apunta que "ara es compliran 600 anys dels terratrèmols més destructors a Catalunya". Es refereix a una sèrie de tremolors registrats a Olot i a Queralbs entre els anys 1427 i 1428. L'Institut Geogràfic Nacional els atribueix intensitats que oscil·len entre 8 i 9. És a dir, un terratrèmol capaç de provocar danys molt greus i destrucció d'edificis.

Els sismes més devastadors a Catalunya es van registrar a Olot i Queralbs el 1427 i el 1428

"Aquell terratrèmol va provocar morts a Barcelona", recorda Batlló, que matisa: "Es va deure al fet que, amb el tremolor, va caure la rosassa de la Basílica de Santa Maria del Mar, que estava en obres. Hi havia gent sortint de l'església, pel pànic, i els va caure al damunt. El perill és allà on és la persona", resumeix el sismòleg, recordant que molt més a prop en el temps, l'agost de 1967, hi va haver un terratrèmol de magnitud 5,8 a la zona francesa del Pirineu (al municipi d'Arette) que va deixar un mort.

"Els Pirineus van ser una zona límit de plaques en el passat", il·lustra Cantavella. Però encara que aquesta serralada sigui la segona zona amb més risc de la península, "la zona està molt lluny del perill que es registra al sud-est. Granada, Almeria, Múrcia, la zona de les [serres] Bètiques, són les que tenen més risc, perquè és on conflueixen les plaques eurasiàtica i africana".

Granada, Almeria i Múrcia són les zones que tenen més risc, perquè és on conflueixen les plaques eurasiàtica i africana

Aquesta és la principal causa dels tremolors a la península. Belén Benito, doctora en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid i professora a la Universitat Politècnica de Madrid, explica que "el xoc entre la placa africana i l’euroasiàtica va generar la formació de les falles Bètiques i de les falles del sud peninsular. Però es creu que la península es comporta com un bloc i gira en sentit contrari a les agulles del rellotge, generant compressió als Pirineus i extensió a Galícia. Per això es produeixen tremolors a totes dues zones. Al Pirineu per compressió i a Galícia per extensió".

Baixa activitat sísmica

Tot i que ens trobem en una època en què estem presenciant terratrèmols gairebé cada setmana, el cert és que el fenomen està, actualment, «de baixada» segons els experts: "El fet que diversos terratrèmols grans coincideixin en poques setmanes pot resultar cridaner, però la proximitat temporal no implica que estiguin físicament relacionats", sentencia Belén Benito.

Benito continua explicant que "el planeta no està travessant precisament una època de més activitat sísmica. De mitjana, cada any hi ha 15 o 16 terratrèmols amb magnituds per sobre de 7. El que passa és que moltes vegades es produeixen enmig de l’oceà o en zones despoblades i per això no ens n’assabentem".

Batlló es pronuncia en la mateixa línia i assenyala que "ens trobem en un període de baixa activitat sísmica al món. El que passa és que se n’han produït diversos de magnituds altes en zones poblades". Cantavella, per la seva banda, descarta que els moviments de Colòmbia tinguin res a veure amb els de Granada i atribueix "a la casualitat" que hagin coincidit en el temps.

Construccions controlades

Tot i que el risc a Catalunya es troba al Pirineu i Barcelona sembla quedar fora de l’àrea de risc, Cantavella explica que "la ciutat és un dels llocs d’Espanya on és obligatori el compliment de la normativa de construcció sismoresistent". Això significa que els edificis han de complir una normativa per evitar danys en cas de terratrèmol.

Sobre aquesta qüestió, Batlló apunta que es deu al fet que es tracta d’una ciutat molt poblada i qualsevol moviment podria provocar danys. No obstant això, tranquil·litza: "Igual que Catalunya compta amb un pla contra els incendis, també existeix el Sismicat, que és un pla especial d’emergències en cas de sisme".

El que sembla clar és que Barcelona no es veurà afectada per terratrèmols com els registrats a Granada, perquè no es troba en una zona propícia per a aquest tipus de fenòmens. Els Pirineus, en canvi, sí que compten amb una trajectòria contrastada de tremolors. I hi van deixar la seva última víctima mortal fa menys de 60 anys.