Canvi de tendència: ara són els andorrans qui creuen la frontera per fer la compra a la Seu d'Urgell

Emulant l’històric eslògan turístic que venia Andorra com «L’Escapada» pels catalans que volien un destí pròxim per allunyar-se de la rutina diària, els andorrans han dibuixat en els últims anys el camí a la inversa. La Seu d’Urgell s’ha consolidat, amb un impuls nou en aquest any 2024 que hem tancat, com el destí comercial pels veïns d’Andorra que viuen en un entorn comercial massa car pel que fa als productes del dia a dia.

La proliferació de grans superfícies comercials a la Seu d’Urgell ha consolidat la capital alt-urgellenca com una de les principals referències pels veïns d’Andorra a l’hora d’omplir el carretó de la compra domèstica. 

La construcció en l’últim any de dues grans superfícies comercials, la qual s’ha afegit a una tercera que ja existia, ha fet créixer l’afluència de compradors andorrans a la Seu. Així ho evidencien les estadístiques de l’Agència Tributària Espanyola, la qual registra el retorn dels impostos espanyols als compradors amb residència a Andorra quan aquests presenten els tiquets als serveis duaners. Segons aquesta estadística, durant el 2024 les compres d’andorrans a la Seu va augmentar el 30,5%, atès l’increment del Tax Free que retorna l’Agència Tributària espanyola. Durant l’any passat es van posar en funcionament a la Seu dos grans supermercats de les cadenes Dia i Esclat a la zona de creixement del veïnat de Sant Antoni, on també s’hi construirà el futur hospital comarcal de l’Alt Urgell. Aquests dos supermercats es van afegir al Mercadona existent des de fa deu anys també a l’anella exterior del nucli urbà, per bé que aquest sí està connectat a la trama de carrers. 

Operacions més que doblades des del 2020

Així, les xifres de l'Agència Tributària evidencien que l'any 2024 va registrar 149.607 operacions que van suposar una devolució de 6.592.729 euros; l'any 2023, les xifres van ser 129.254 operacions i 5.049.142 euros a retornar; el 2022, 115.978 operacions i 4.244.008 euros a retornar; el 2021, 101.824 operacions i 3.186.893 euros a retornar; i el 2020, 69.553 operacions i 2.155.952 euros en IVA a retornar als compradors andorrans.

Segons les estadístiques confirmades de l’Agència Tributària, durant l’any passat els residents d’Andorra van reclamar un total de 6,6 milions d’euros, la qual cosa suposa 1,6 milions d’euros més respecte a els cinc de l’any 2023. Aquest volum de despesa dels andorrans a la Seu respon al fet que al Principat els productes d’alimentació i primera necessitat són més cars que a Catalunya. En aquest context, la presència d’andorrans a la Seu principalment els dissabtes s’ha disparat en els últims anys a causa d’aquesta atracció comercial de les cadenes d’àmbit nacional. Les dades constaten que en quatre anys l'augment d'operacions ha augmentat el 215%, de manera que s'han més que doblat.

El balanç de l’Agència Tributària espanyola especifica que l’augment de diners d’IVA retornat es correspon a un augment de les operacions realitzades, és a dir del nombre de compradors que han demanat el retorn de l’impost espanyol. Així, els 6,6 milions d’euros retornats corresponen a prop de 150. 000 operacions de devolució, la qual cosa suposa 20.000 més que les prop de 130.000 de l’any anterior. La majoria d’aquestes devolucions corresponien a compres de productes d’alimentació. Els compradors andorrans reben la devolució a través del sistema digital DIVA. 

I de sobte, un oasi

La tendència d’esdevenir el destí comercial dels andorrans per fer la compra per la setmana els dissabtes al matí, i en menor mesura també els dimarts perquè aquest dia també hi ha el mercat setmanal a la capital alt-urgellenca, ha concentrat l’ambient a la ciutat els dissabtes al matí. Després de dinar, però, i també els diumenges, els carrers de la Seu d’Urgell es buiden en un contrast que sorprèn visitants i preocupa els comerciants locals. Per això, i per combatre la competència de les superfícies comercials, la Unió de Botiguers té sobre la taula des de l’any 2021 un Pla de Dinamització del Comerç Local.