Emulant l’històric eslògan turístic adreçat als catalans que venia Andorra com «L’Escapada», els andorrans han dibuixat en els últims anys el camí a la inversa: La Seu d’Urgell s’ha consolidat com la plaça de mercat d’Andorra, amb un impuls nou en aquest any 2024 que hem tancat. Ara és la destinació comercial per als veïns d’Andorra que viuen en un entorn comercial massa car pel que fa als productes del dia a dia, de la primera necessitat. Les empreses ha vist l’oportunitat i s’han situat en llocs de pas, on s’hi accedeix sense necessitat d’entrar a la Seu.
Andorra. ha canviat el model d’oferta. Ara no es percep com un destí per anar a fer-hi les compres a un preu més barat i per als veïns del mateix Principat, els de l’Alt Urgell i els de la Cerdanya d’influència alt-urgellenca, la percepció és just la contrària: La Seu és l’entorn comercial més assequible, on baixen els andorrans a comprar. A Andorra, els preus dels productes de primera necessitat i aliments, principalment els frescos, són més cars que a Catalunya. En un país on no hi ha pràcticament producció pròpia, l’abastament de fruita, verdura, peix i carn passa necessàriament per la importació. Aquests productes, amb una imposició reduïda a l’estat espanyol, acaben sent, doncs, més barats a la Seu d’Urgell, a deu quilòmetres de la frontera andorrana. Això ho han vist els responsables de les grans cadenes nacionals de supermercats, que han aprofitat les expansions urbanístiques de la capital alt-urgellenca per aixecar-hi superfícies comercials que d’una manera molt evident no estan dimensionades per a la població de la Seu, que té un padró municipal de 13.000 habitants, sinó pels 80.000 habitants d’Andorra.
L’escenari ha acabat dibuixant una Seu d’Urgell amb dues realitats comercials:la de les botigues i supermercats del nucli antic la trama urbana, amb els clients locals, i els sectors comercials de l’anella exterior, que rep els clients d’Andorra i, també, els de la resta de l’Alt Urgell i la Cerdanya d’influència alt-urgellenca, és a dir dels municipis de Lles, Montellà i Martinet, Prullans i Bellver.
Els andorrans han triat les noves superfícies comercials de la Seu com una de les principals referènciesa l’hora d’omplir el carretó de la compra domèstica. La construcció en l’últim any de dues grans superfícies comercials, la qual s’ha afegit a una tercera que ja existia, ha fet créixer l’afluència de compradors andorrans a la Seu. Així ho evidencien les estadístiques de l’Agència Tributària Espanyola, la qual registra el retorn dels impostos espanyols als compradors amb residència a Andorra quan aquests presenten els tiquets als serveis duaners. Segons aquesta estadística, durant el 2024 les compres d’andorrans a la Seu va augmentar el 30,5%, atès l’increment del Tax Free que retorna l’Agència Tributària espanyola. Durant l’any passat es van posar en funcionament a la Seu d’Urgell dos grans supermercats de les cadenes Aldi i Bon Preu-Esclat a la zona de creixement del veïnat de Sant Antoni, on també es construirà el futur hospital comarcal de l’Alt Urgell. Aquests dos supermercats es van afegir al Mercadona existent des de fa deu anys també a l’anella exterior del nucli urbà, per bé que aquest sí està connectat a la trama de carrers.
Segons les estadístiques de l’Agència Tributària, l’any passat els residents d’Andorra van reclamar un total de 6,6 milions d’euros, la qual cosa suposa 1,6 milions d’euros més respecte als cinc de l’any 2023. Aquest volum de despesa dels andorrans a la Seu respon al fet que al Principat els productes d’alimentació i primera necessitat són més cars que a Catalunya. En aquest context, la presència d’andorrans a la Seu principalment els dissabtes s’ha disparat en els últims anys a causa d’aquesta atracció comercial de les cadenes d’àmbit nacional. El balanç de l’Agència Tributària espanyola especifica que l’augment de diners d’IVA retornat es correspon a un augment també de les operacions realitzades, és a dir del nombre de compradors que han demanat el retorn de l’impost espanyol. Així, els 6,6 milions d’euros retornats corresponen a prop de 150. 000 operacions de devolució, la qual cosa suposa 20.000 més que les prop de 130.000 de l’any anterior. La majoria d’aquestes devolucions corresponien a compres de productes d’alimentació.
Així, les xifres de l’Agència Tributària evidencien que l’any 2024 va registrar 149.607 operacions que van suposar una devolució de 6.592.729 euros; l’any 2023, les xifres van ser 129.254 operacions i 5.049.142 euros a retornar; el 2022, 115.978 operacions i 4.244.008 euros a retornar; el 2021, 101.824 operacions i 3.186.893 euros a retornar; i el 2020, 69.553 operacions i 2.155.952 euros en IVA a retornar als compradors andorrans.
Sistema digital còmode pels clients
Un altre dels elements que ha ajudat a atraure clients andorrans als establiments comercials de la Seu és la cada vegada més senzilla operació de retorn dels impostos espanyols. Com que els residents al Principat no estan obligats a pagar l’IVA dels productes comprats a l’estat espanyol en tant que veïns d’un estat extern a la Unió Europea, que disposa d’acords bilaterals per evitar la doble imposició, tenen dret a reclamar l’IVA que paguen a les botigues. En els últims anys, el sistema de retorn dels diners s’ha digitalitzat i agilitzat amb la implicació de les administracions i els mateixos comerços i grans supermercats. Així, una vegada efectuat el segellat del document electrònic de reemborsament, el proveïdor o l’entitat col·laboradora haurà de comprovar el visat del mateix en el procediment que s’inclou en aquesta mateixa pàgina o a través del servidor web, abans de procedir al reemborsament de l’IVA. Una vegada reemborsat l’import que se li deu al turista, haurà de comunicar electrònicament que tal pagament s’ha fet efectiu. En el cas en què el segellat hagi tingut lloc en un altre estat membre i per tant, a través d’un procediment manual, el proveïdor o l’entitat col·laboradora haurà de comprovar que el segell consta sobre el document de reemborsament i igualment informarà electrònicament del reemborsament de l’IVA, segons especifica la mateixa Agència Tributària. Els viatgers presentaran documents electrònics de reemborsament visats per duana a alguna de les entitats reconegudes per l’Agència Tributària, la qual abona l’import.
El comerç local s’hi apunta
Conscients que el client andorrà pot ser també una font d’ingressos pel comerç local, l’Ajuntament de la Seu i el gremi de botiguers van crear l’any 2021 una aplicació per a telèfons mòbils que facilita el retorn de l’IVA als clients del Principat. Aquesta eina fa més atractives les compres pels andorrans a les botigues petites de la Seu, que visualitzen l’ús de l’aplicació amb un segell a l’aparador. Es tracta d’una eina totalment digital i gratuïta que opera des del mòbil del consumidor, de tal manera que el comerç no necessita fer cap canvi en els seus processos ni assumir cap cost. Tal com explica el mateix Ajuntament de la Seu, l’aplicació és un producte de l’empresa Woonivers, entitat autoritzada per l’Agència Tributària. Aquesta empresa ofereix altres serveis de promoció d’incentius del territori a través de la seva aplicació. «És un moment històric a la Seu d’Urgell, és la primera vegada que Andorra i l’Alt Urgell formen una unitat comarcal unida i a través de la nostra eina 100% mòbil podem segmentar al públic, crear incentius personalitzats, promoure rutes turístiques o promocionar productes específics», va remarcar el responsable de l’empresa Abel Navajas en la presentació de l’app. La tendència d’esdevenir el destí comercial dels andorrans per fer la compra per la setmana els dissabtes al matí, quan es concentra tot l’ambient general de compres. n
«Els aliments son més barats, i a sobre passegem»
Els clients andorrans expliquen a peu del carretó les seves motivacions per fer periòdicament les compres a la Seu
Una caminada pels aparcaments dels tres grans supermercats acabats de construir a la rodalia nord de la Seu d’Urgell observant les matrícules deixa clara l’evidència. Bona part dels vehicles són d’Andorra. El Mercadona és el que té més èxit, atès que ja fa cinc anys que funciona. L’Aldi i l’Esclat, aixecats de cop l’any passat a la zona de creixement del futur hospital de l’Alt Urgell encara són en etapa de captació de clients.
El principal dia d’afluència de compradors andorrans és el dissabte. Les cues a les zones de peixateria dels supermercats són conegudes. Els andorrans omplen carretons i maleters d’aliments frescos, carn, verdura i peix en compres que esdevenen petites operacions d’exportació domèstica.
En Genís Garcia i la Geno Gonzàlez són una parella d’edat avançada que fan la compra entre setmana. Un dia de cada dia al matí, quan es pot caminar pels lineals amb certa amplitud. Fan vida entre la Seu i Andorra. Tenen habitatge i família als dos costats i sovint aprofiten l’estada a l’Alt Urgell per comprar als nous supermercats. Amb el carretó a punt per enfilar l’entrada a la gran superfície, en Genís Garcia explica que «hi ha moltes coses que són molt més cares a Andorra, per bé que aquí, amb la pujada de l’IVA es comença a tornar a igualar; sí que històricament els catalans pujaven a Andorra a comprar el niló, el duralex, el tabac, el sucre o el formatge, però ara són els andorrans els que troben productes més econòmics a la Seu». Garcia hi afegeix que «hi ha molta població flotant que viu entre la Seu i Andorra que va amunt i avall, per això també ve molta gent a comprar als tres supermercats, que es fan la competència entre ells. Una cosa haig de dir: pels andorrans el dimarts i el dissabte és el dia de baixar a la Seu, perquè hi fan el mercat i ve de gust venir i sortir d’Andorra, que és enclotada».
La Geno corrobora que «bé, nosaltres venim a aquest supermercat perquè ja ens hi hem acostumat; hi comprem la verdura i el peix. Haig de dir, però, que si busques bé a Andorra, també es poden trobar aliments a bon preu, però clar, si aquí fan el Tax Free ja surt a compte. Venim tants d’Andorra que sempre que venim ens trobem aquí gent d’allà, més que no pas per Andorra».
L’Òscar Garcia, veí de la parròquia andorrana de la Massana, aparca el cotxe davant d’un dels nou supermercats de la Seu d’Urgell. Hi ha places lliures i pot deixar el vehicle davant la porta de la gran superfície comercial. Baixa de tant en tant a l’Alt Urgell per fer la compra per tota la setmana: «compro una mica de tot, però el que em resulta més beneficiós comprar aquí són la fruita, la verdura, els articles de neteja o els estris de cuina; en general, això és sempre més barat aquí».
El marge dels preus a favor seu pot ser encara més gran si fa els tràmits per recuperar l’IVA espanyol: «bé, si fem el Tax Free llavors encara ens surt més barat, però sense fer-lo ja surt més a compte. A les botigues de les parròquies, a la que omples una bossa de seguida el preu s’enfila als quaranta-cinc euros, mentre que aquí podem emplenar un carretó dels grossos. Sense el retorn del Tax Free ja podem trobar productes el 20% més econòmics; a més, hi ha també el factor de venir a passar el dia, passejar pel Parc del Segre i sortir d’Andorra. No et diré que tothom ho faci, però si que és molt corrent entre els andorrans combinar el dia de sortir del Principat amb el dia de les compres planificades».
Juan Carlos Salsas
President de la Unió de Botiguers de la Seu d’Urgell
Quants anys fa que presideix la Unió de Botiguers?
Fem tanta feina que ja quasi ni me’n recordo. Uns vuit anys.
La Seu té ara tres grans superfícies i els andorrans hi van cada vegada més, els fa mal al comerç local?
El mal gran ens el van fer quan va obrir el Mercadona;ara ja, fet el mal i superat, els nous supermercats el mal se’l fan entre ells. Nosaltres no creiem que notem gaire els dos nous; bé, sí, en la primera setmana per la novetat, però després ja no. De moment no veiem que la gent d’aquí vagi més als supermercats. Baixen més andorrans per anar al Mercadona. Bé.
La Unió de Botiguers té un Pla de Dinamització....
Nosaltres hem fet diversos estudis, els quals sempre acaben amb unes conclusions, però aquestes coses sempre acaben en un calaix. En l’últim estudi de l’any 2021 ja no li vam fer ni cas perquè les conclusions són sempre les mateixes. De manera que, perquè hem de fer més estudis sobre el comerç local, em pregunto. L’interessant seria portar a terme el que ens diuen els estudis, però no es fa.
Tenen suport de les administracions?
Doncs no gaire perquè tampoc no saben què fer. El suport que nosaltres els demanem per fer activitats sí que el tenim. Ara bé, pel que fa a fer atractius els carrers i que nosaltres ja ens encarregarem de fer entrar la gent a les botigues, sempre tenim bones paraules, però a l’hora de la veritat no veiem res.
Quin és el futur de les botigues petites de la Seu, estan amenaçades?
Home, jo sempre soc optimista. Des que soc a la Unió de Botiguers sempre miro les coses en positiu. De fet, el nombre de socis sempre va en augment, de manera que el comerç local és dinàmic. Quan hi ha algú que tanca perquè es jubilen o marxen, sempre hi ha algú altre que obre i comença un nou negoci.
Quants socis són ara a l’associació de comerciants?
Som uns 110 socis, d’un total de comerços que, segons he comptat jo, segur que suposa més o menys la meitat de les botigues. Ja fa uns vuit anys que estic de president.
Les operacions de Tax Free dels andorrans ha crescut el 215% en cinc anys, vostès també ho tenen fàcil per retornar l’IVA?
Bé, és clar que a les grans superfícies els és molt més fàcil perquè el client ja s’ha identificat prèviament i a la mateixa caixa del supermercat els fan la tramitació. Després, quan tornen a baixar ja se’ls descompta automàticament l’IVA que han pagat.
Andorra ofereix preus més barats en els productes cars
Electrònica, roba, alimentació gourmet o joies encara són més econòmics al Principat per la imposició baixa del 4,5%
Algunes compres encara són més econòmiques a Andorra. Es tracta dels productes més cars a l’estat espanyol perquè com més elevat és el preu, més gran és el diferencial que estableixen els respectius impostos. L’equivalent a l’IVA, un tipus del 21% de l’estat espanyol, és del 4,5% al Principat.
Els productes estrella pels compradors de l’estat espanyol a Andorra són els de la secció d’electrònica. Telèfons mòbils, aparells de música, vídeo o fotografia poden presentar preus amb un diferencial al voltant del 15% respecte a els del mercat espanyol. En aquest rànquing també hi ha les joies, la perfumeria i els productes d’alimentació selecta, amb els licors i resta de begudes alcohòliques al capdavant i el tabac. En aquest apartat, també hi ha els articles de moda de gamma alta.
Un altre dels ítems clàssics en la despesa del client de l’estat espanyol és el carburant. Actualment, el desplaçament únicament per omplir el dipòsit no es fa entre els veïns de l’Alt Urgell i la Cerdanya perquè les benzineres de baix cost i els abonaments de fidelització de les grans superfícies ja ofereixen preus com els d’Andorra. El litre de gasoil al Principat se situa al voltant dels 1,3 euros, que pot baixar fins a l’1,2 amb els descomptes dels supermercats associats d’Andorra. Així, si un espanyol és al Principat, sí que aprofita el viatge per omplir el dipòsit, però rarament hi va expressament atès que el preu del litre de gasoil a l’estat espanyol se situa en una forquilla que també parteix dels 1,3 euros a les benzineres de baix cost, si bé en les de les companyies més grans es pot situar al voltant de els1,7 euros.
Límit de valor i volum de compra
El client de l’estat espanyol ha de tenir en compte, però, que la compra a Andorra està subjecte a uns límits de valor, a partir dels quals està obligat a declarar-los a la duana per, en aquest cas, fer el procediment invers que els andorrans i, doncs, abonar la imposició espanyola. Per un adult el límit és de 900 euros, i per un menor de quinze anys, de 450 euros. Igualment, els productes tenen una limitació: 300 cigarretes, setze litres de cervesa, 1,5 litres de licors d’alta graduació, tres de graduació mitjana o cinc de vi.
