L'arquebisbe Enric Vives en el seu comiat: "Sempre seré vostre"

La Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell es va omplir dissabte en el comiat com a màxim representant de la diòcesis dUrgell de Joan-Enric Vives. Ha estat 24 anys al davant de l'església del pirineu i en fa 32 que va ser nomenat bisbe, però superats els 75 anys va presentar la renúncia al Papa, com és preceptiu. Durant el comiat, Vives es va mostrar convençut de conitnuar a la diòcesi, "però d'una altra manera" i va estendre la mà al nou responsable, el bisbe Josep Lluís Serrano; "em poso a la disposició de la Diòcesi però d’una altra manera". Vol ser un urgellenc més i en aquest sentit va assegurar que "soc vostre i ho continuaré sent”. A l’acte hi han assistit també diverses autoritats institucionals de Catalunya i d’Andorra, com el President del Parlament de Catalunya, Josep Rull; l’Alcalde de La Seu d’Urgell, Joan Barrera; la Ministra d’Afers Socials del Principat d'Andorra, Trini Marín; el Diputat al Congrés Espanyol, Amador Marqués, i el Director General d’Afers Religiosos de la Generalitat, Ramon Bassas. La seva presència ha volgut expressar, també des de l’àmbit civil i institucional, l’agraïment i reconeixement a la figura i trajectòria de l'arquebisbe Vives.

El comiat va tenir lloc en una celebració eucarística plena de solemnitat i emotivitat. Vives va adreçar unes paraules als filigresos reunits i, emocionat, els va dir "sóc vostre i ho continuaré essent”. El bisbe havia recordat, just abans, els fidels, el clergat, les autoritats polítiques i religioses i els havia agrït l'acompanyament que li han fet. “Amb el cor ple de noms, de records i de gratitud, m’adreço a vosaltres en aquest moment tan significatiu per a mi i, gosaria dir, també per a la nostra Diòcesi d’Urgell i el Principat d’Andorra”, va dir.

Vives va recordar que quan va arribar a la Seu d'Urgell, fa 24 anys, ja havia dit que no era ell qui prenia possessió del bisbat de la Seu, sinó que la diòcesi prenia possessió d'ell. I en un actitud humil va admetre que havia estat "un bisbe feble i limitat, però mai no he deixat d’intentar estimar i servir l’Església amb passió.” Amb un to sincer, Vives ha demanat també perdó per si “no sempre he sabut escoltar prou, o perquè no vaig arribar a tothom com calia...” “Tot el que he viscut a Urgell i a Andorra m’ha ensenyat més que qualsevol llibre: sou vosaltres els qui m’heu fet bisbe”, va afegir.

El bisbe Vives es va mostrar disposat a poder ajudar a l'esgléisa del Pirineu, els pobles, les parròquies i la seva gent. “Voldria poder fer una experiència missionera, i de voluntariat envers els presos o la gent gran, amb els altres voluntaris de Càritas. Si la salut ho permet.”