La Seu analitza els nous reptes del Català per ser llengua comuna

La Trobada Llengua i Cultura Catalana del Pirineu a la Seu d’Urgell ha analitzat durant el cap de setmana els reptes que té el català per esdevenir llengua comuna. La jornada ha inclòs aquest diumenge la taula rodona ‘Polítiques públiques per a la difusió i defensa de la llengua catalana’ que ha comptat amb la participació del conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, F. Xavier Vila; i la ministra de Cultura del Govern d’Andorra, Mònica Bonell, així com també les intervencions de la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver; i de la presidenta de Cultura Activa d’Andorra, Maria Cucurull.

En aquest escenari, Òmnium Cultural treballa amb propostes per abordar aquesta emergència lingüística, entre les quals els programes ‘Català per a tothom’ i ‘Vincles’ perquè tothom pugui accedir a l’aprenentatge i ús de la llengua catalana; així com multiplicar els espais de socialització en català, sobretot amb infants i joves.

El conseller Vila ha manifestat que iniciatives com aquesta Trobada han representat “una molt bona iniciativa en un moment que Catalunya ha estat immersa en un procés de reflexió sobre els reptes que ha tingut la llengua catalana, i alhora sobre les actuacions i decisions que calia prendre”.

“Davant del creixement econòmic i demogràfic que ha viscut el país, amb molta immigració, juntament amb els canvis tecnològics, s’ha exercit una certa pressió sobre la llengua. Hem hagut de ser capaços de revertir aquesta pressió i que aquest creixement hagi estat en favor de la llengua catalana i de la cohesió social”, ha subratllat el conseller de Política Lingüística. “Per tant, organitzar trobades com aquesta que s’ha celebrat aquest cap de setmana a la Seu d’Urgell, que han difós la consciència dels reptes i han ajudat a trobar noves solucions, ha estat fonamental per aconseguir plegats aquests reptes”, ha reblat F. Xavier Vila.

En la taula rodona, tant el conseller català com la ministra andorrana han desgranat les polítiques públiques que han dut a terme des de les administracions que representen pel que fa a difondre la llengua catalana, i alhora la incorporació d’eines per a defensar-la davant la pressió demogràfica i els canvis tecnològics. En aquest darrer punt s’ha abordat el paper de la IA en l’ús de la llengua catalana i les plataformes globals. Al respecte, també s’ha subratllat la influència de les xarxes socials, sobretot entre adolescents i joves, que pel que fa a la llengua, han prioritzat continguts en llengües majoritàries a través dels seus algoritmes.

Per la seva part, la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, i la presidenta de Cultura Activa d’Andorra, Maria Cucurull, han posat damunt la taula els reptes del País Valencià i del Principat d’Andorra, respectivament, pel que fa al català en aquests territoris, per tal de seguir treballant per aconseguir que el català sigui llengua comuna.

La llengua com a sentit de país

La 1a Trobada de Llengua i Cultura Catalana s’ha iniciat divendres al vespre amb l’acte inaugural, que ha comptat amb les intervencions de l’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera; el regidor del grup municipal de la CUP a l’Ajuntament de la Seu, Miquel Albero; i el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich.

En la seva intervenció, Barrera ha destacat que “malgrat que la llengua catalana s’ha trobat en un moment de fragilitat, aquest diagnòstic no ens ha fet caure en el pessimisme; al contrari, ha estat una crida a l’acció, a la responsabilitat compartida de posar en valor el català, de parlar-lo, d’estimar-lo i de fer-lo créixer cada dia, en tots els espais de la nostra vida”.

Per la seva part, Miquel Albero ha manifestat que, malgrat que la situació de la cultura i la llengua catalanes “no ha estat bona, i m’atreviria a dir que crítica, però no ens hem enganyat ni hem comprat els marcs regionals que ens han volgut imposar”. Al respecte, Albero ha reclamat que, per revertir aquesta situació, “hem hagut d’arremangar-nos per la nostra cultura i llengua; l’hem viscuda i l’hem lluitada, hem aprofitat aquesta trobada també per celebrar-nos, imaginar-nos i dibuixar-nos com a País, com a Països”.

Des d’Òmnium Cultural, Xavier Antich ha remarcat el paper cohesionador, llengua de trobada i d’acollida del català, “que ha permès a tothom participar en la societat catalana de manera igualitària”. Antich ha explicat que ha calgut plantejar la llengua com “una oportunitat per a generar imaginari compartit, vincle relacional, comprensió i sentit de país des del reconeixement de la diversitat”.

El president d’Òmnium Cultural ha afegit que, per garantir-ho, ha calgut que el nombre de persones que han entès, han sabut parlar o han escrit en català hagi crescut igual o més que el creixement de la població, amb l’objectiu d’arribar al 100% de la població capaç de comunicar-se en català. “Tanmateix —ha remarcat Antich—, la població ha crescut més que el nombre de persones que el saben parlar”.

Entre d’altres propostes que s’han treballat des d’Òmnium Cultural per abordar aquesta emergència lingüística, Xavier Antich ha destacat l’aposta Català per a tothom i Vincles, perquè tothom hagi pogut accedir a l’aprenentatge i ús de la llengua catalana, així com multiplicar els espais de socialització en català, sobretot amb infants i joves.