La burocràcia entre França, Andorra i Espanya allarga les investigacions dels crims transfronterers

Juristes i policies catalans reconeixen que les investigacions en què cal dur a terme gestions a les dues bandes dels Pirineus solen ser més complexes i lentes que les convencionals. Malgrat la proximitat amb França i Andorra, país amb el qual, a més, es comparteix idioma, la burocràcia consumeix temps que els professionals preferirien invertir en la recollida i l'anàlisi de proves. Ho demostren casos com el de la mare andorrana inculpada per la mort del seu nadó a l'Alt Urgell el mes de març, després que rebés atenció mèdica per una forta hemorràgia per un part suposadament tan clandestí com l'embaràs que havia ocultat.

La noia prové d'un lloc proper, però que es regeix segons un altre ordenament jurídic. I malgrat que els agents s'encarreguen dels presumptes delictes comesos en territori estatal, sovint necessiten establir contactes, dur a terme entrevistes, recopilar evidències... en una altra nació. És llavors quan sorgeixen problemes d'ordre internacional. Mètodes diferents sobre procediments diversos amb distintes filosofies de treball allunyen unes forces de l'ordre i un personal de jutjats que realment són veïns.

Els Pirineus deixen de ser una simple serralada i es transformen en un mur que costa superar. La instrucció per la defunció el novembre de 2024 d'una nena de sis anys presumiblement narcotitzada per la seva mare, resident a la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), també presenta dificultats d'aquest tipus. La mateixa instància que va ordenar l'interrogatori de la jove que havia donat a llum al nadó mort al març, el Jutjat de la Seu d'Urgell, va decretar l'ingrés a presó de la veïna de Lòria detinguda pel crim perpetrat a Coll de Nargó (Alt Urgell).

Una altra polèmica es va desencadenar aquest estiu quan un resident a la Seu, pare d'una menor de set anys, va aconseguir un permís per visitar a Andorra la filla que comparteix amb l'exparella, la qual l'havia denunciat per maltractar-la. Les autoritats l'havien expulsat del Principat, però ell, implicat suposadament en escàndols per drogues, va obtenir una autorització que va commocionar l'opinió pública.

Als jutjats de la Seu i Puigcerdà, aquestes controvèrsies són habituals. L'agreujant en la segona comarca és que l'Hospital de Cerdanya opera com un centre de salut transfronterer -és el primer d'aquesta mena a la Unió Europea-, raó per la qual hi arriben damnificats o sospitosos d'un Estat, França o Espanya, que han de ser seguits en l'altre país. La llista d'infraccions abasta des de la violència masclista fins a tèrbols accidents de trànsit o de muntanya, com recorden policies nacionals, guàrdies civils, mossos d'esquadra, fiscals, funcionaris de jutjats i afectats radicats a Catalunya.